Internacional11/07/2023

La "invitació" sense data ni concreció de l'OTAN enfada Zelenski

Stoltenberg defensa que és el "llenguatge de compromís més fort" que els aliats han aprovat mai amb Kíiv

Brussel·lesEls aliats han intentat trobar la manera d'acontentar Kíiv i continuar alimentant les seves esperances amb l'OTAN, però sense iniciar els tràmits d'adhesió d'Ucraïna, cosa que ha fet enfadar el president Volodímir Zelenski. El text que han acordat aquest dimarts a la cimera de l'Aliança Atlàntica de Vílnius, Lituània, va un pas més enllà del que va sortir de la trobada de Bucarest, a Romania, el 2008, en què ja es constatava la voluntat de convidar el país ucraïnès en un futur, i ara inclou el compromís de fer una "invitació" a Ucraïna quan "els aliats ho acordin" i "ho permetin les condicions".

"Mai s'havia acordat un llenguatge tan fort com ara respecte al compromís de l'OTAN amb Ucraïna", ha assegurat el secretari general de l'Aliança Atlàntica, Jens Stoltenberg. L'organisme ho ven com un pas transcendental, que marcarà el futur d'Ucraïna i també el d'Europa.

Però el fet que el text no posi cap data sobre la taula és el que més ha molestat Zelenski. Tot i que ja ha acceptat que l'OTAN no vol admetre el seu país fins que s'acabi la guerra amb Rússia, almenys esperava que a la trobada d'aquesta setmana els aliats posessin data al començament de les negociacions d'adhesió. "No té precedents i és absurd que no s'estableixi un horitzó temporal ni per a la invitació ni per a l'adhesió. [...] Ucraïna mereix respecte", ha criticat el líder ucraïnès per Twitter abans d'arribar a la cimera de l'Aliança Atlàntica.

Cargando
No hay anuncios

"¿És un desig massa gran?", s'ha preguntat Zelenski, hores després i ja des de Vílnius, durant un acte davant milers de persones. La reflexió del president mostrava la seva decepció amb la decisió presa per l'Aliança Atlàntica, que convida Kíiv, sí, però amb unes condicions que deixen l'oferta sense cap mena de valor pràctic.

La majoria dels socis atlàntics volen evitar terminis per assegurar-se que Ucraïna no entri a l'Aliança mentre duri el conflicte amb el règim de Vladímir Putin perquè significaria que de facto tots els membres del bloc militar passarien a estar en guerra. "Estem compromesos en cada centímetre del territori de l'OTAN. Si la guerra continua, aleshores estaríem tots en guerra", va recordar aquest cap de setmana passat el president dels Estats Units, Joe Biden. "No crec que hi hagi unanimitat a l'OTAN sobre si incloure Ucraïna en plena guerra", va constatar el mandatari nord-americà.

Passos endavant en les relacions OTAN-Ucraïna

Més enllà de reafirmar la voluntat que Ucraïna a llarg termini acabi formant part de l'OTAN, el comunicat de l'Aliança Atlàntica inclou altres petits però simbòlics passos en les relacions entre el bloc militar occidental i Ucraïna. Els socis atlàntics han acordat, per exemple, que Kíiv es pugui saltar els tràmits d'haver de demostrar, quan sigui l'hora, els avenços militars, polítics i econòmics per entrar a l'OTAN, l'anomenat Pla d'Acció.

Cargando
No hay anuncios

D'altra banda, demà també s'inaugurarà el Consell OTAN-Ucraïna, que serà un fòrum consultiu en què tots els aliats i Kíiv participaran d'igual a igual. De fet, està previst que hi participi Zelenski, que ha arribat aquest dimarts a la capital lituana, totalment blindada amb un dispositiu de seguretat enorme, i també es reunirà de manera bilateral amb Biden, l'aliat que més suport envia cap a Kíiv.

A més, Stoltenberg ha explicat que tiraran endavant un programa pluriennal d'ajuda a Ucraïna per garantir la "interoperabilitat" entre l'armament i les forces aliades amb les ucraïneses a llarg termini. "Continuarem donant suport a Ucraïna tant de temps com faci falta", insisteix el comunicat.

Tot això, però, no convenç Zelenski, que dubta de la "voluntat" de l'OTAN d'acceptar el seu país al bloc militar. I, fins i tot, acusa Occident de "deixar una finestra d'oportunitat per negociar l'ingrés d'Ucraïna a l'OTAN amb Rússia", una carta que fonts atlàntiques asseguren que no posarien mai sobre la taula. "Això significa una motivació per a Rússia per continuar amb el seu terror. La incertesa és debilitat", ha retret el president ucraïnès.

Cargando
No hay anuncios

Coalició d'onze països per entrenar pilots F-16

Un dels anuncis rellevants de la jornada ha estat la creació d'una coalició d'onze països que entrenaran pilots ucraïnesos en l'ús d'avions de combat F-16, l'armament més anhelat ara per ara per Zelenski i que sembla que podria arribar a Kíiv en els mesos vinents. Aquestes operacions militars tindran lloc en un centre de formació que s'establirà a Romania aquest mes d'agost. "Esperem que puguem veure els resultats a principis de l'any que ve", ha dit el ministre de Defensa en funcions de Dinamarca, Troels Lund Poulsen, als periodistes a la cimera de Vílnius. Al maig el president dels Estats Units, Joe Biden, va avalar els entrenaments d'aquests caces de fabricació estatunidenca, i dies després el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, va assegurar que alguns països com Polònia ja ho estaven fent. Ara se centralitzarà aquesta formació en un sol lloc.

També ha estat rellevant l'anunci del president francès, Emmanuel Macron, que enviarà míssils d'abast mitjà a Ucraïna. "He decidit augmentar els lliuraments d'armes i equipament perquè els ucraïnesos tinguin la capacitat de bombardejar en profunditat, mantenint el nostre principi de permetre que Ucraïna defensi el seu territori", ha dit a l'arribada a la cimera. El dirigent francès no ha detallat la quantitat de míssils que entregarà a Kíiv, només que són del tipus Scalp, el nom francès dels Storm Shadow, que el Regne Unit ja proporciona a Ucraïna. Aquests coets, que es disparen des d'avions i arriben a una distància màxima de 560 quilòmetres, poden contribuir a la contraofensiva per recuperar territori ocupat per les tropes russes.

Cargando
No hay anuncios

Rússia amenaça

Mentrestant, des de Rússia es reitera un missatge clar i directe: que Kíiv entri a l'OTAN, diuen, és un risc molt elevat per a la seguretat d'Europa. En aquest cas, ha estat el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, qui ha llançat aquesta amenaça coincidint amb l'inici de la cimera de l'Aliança Atlàntica a Vílnius. "Seria potencialment molt perillós per a la seguretat a Europa, i els que adopten aquesta decisió n'han de ser conscients", ha dit el polític rus.

Un dels motius a partir dels quals el règim rus va justificar la invasió d'Ucraïna va ser el seu acostament cap a l'OTAN. 500 dies després de la invasió, però, la posició de Kíiv és ara molt més propera a l'organisme que abans que comencés la guerra. En aquest sentit, també ha millorat la salut de l'Aliança, reforçada amb nous membres i més cohesionada. Malgrat la lletra petita, la trobada d'aquest dimarts i dimecres a Vílnius n'és una mostra.

Cargando
No hay anuncios
Les claus de la cimera de l'OTAN, més enllà de l'adhesió d'Ucraïna
  • Armar l’Est i els Bàltics<p>Els aliats continuen armant els països bàltics i de l’Europa de l’Est. L’últim anunci en aquest sentit l'ha fet el president espanyol, Pedro Sánchez,&nbsp;que ha informat que Espanya enviarà fins a 800 soldats més a Eslovàquia i República Txeca per reforçar el flanc est de l’OTAN davant de l’amenaça de l’imperialisme de Vladímir Putin.</p>
  • Més indústria militar<p>L’OTAN ha reafirmat la seva voluntat de potenciar la indústria militar per poder continuar subministr a Ucraïna a llarg termini. També es compromet que el pla de reindustrialització militar sigui “equitatiu”. És a dir, que impliqui i beneficiï a tots els països, també Espanya, que es va queixar perquè en un bon principi no es comptava amb les seves fàbriques.</p>
  • Augment de la despesa en defensa<p>La invasió del règim de Putin contra Ucraïna ha provocat el rearmament més important d’Occident de les últimes dècades. Només en l’últim any, els socis atlàntics d’Europa han augmentat un 8,3% la seva despesa militar. I, per tal de continuar amb aquesta línia ascendent, els aliats atlàntics han acordat que tots els estats s’hagin de gastar almenys un 2% del producte interior brut en defensa. A hores d’ara, però, només superen aquest percentatge onze països de l’Aliança Atlàntica, que, a part dels Estats Units, principalment es troben prop de les fronteres amb Rússia.</p>
  • Control del flanc sud<p>Després de les pressions de sobretot Portugal i Espanya, finalment l’OTAN s'ha comprometre a fer una “atenció significativa” a les regions que es troben per sota del flanc sud, com el nord d’Àfrica o el Sahel. Fa temps que Lisboa i Madrid insisteixen que cal destinar més recursos a controlar els riscos de, per exemple, la forta presència del grup Wagner a l’Àfrica.</p>
  • Relació amb la Xina<p>Tot i que l’Aliança Atlàntica descarta que la Xina sigui l'“adversari” i aposta per continuar “comprometent-s’hi”,&nbsp;adverteix del creixement “assertiu” del gegant asiàtic, que afecta a la seguretat d’Occident. També critica que el règim comunista creixi a costa de crear dependències estratègiques amb aliats i de subvertir l’ordre internacional.</p>