10 sèries i documentals per entendre el conflicte entre Israel i Palestina
De 'Fauda' a 'La lliçó', fem una guia amb les millors produccions dels últims anys que s'han endinsat en la franja de Gaza i en la guerra

BarcelonaEl conflicte entre Israel i Palestina ha tornat a primera línia d'actualitat amb l'atac a gran escala de Hamàs i un bombardeig massiu a Gaza com a resposta per part del govern de Benjamin Netanyahu. Tot i això, es tracta d'una de les guerres més llargues de la història contemporània i, al llarg dels anys, nombrosos cineastes i productors audiovisuals han intentat plasmar-la i reflexionar-hi a través de les seves creacions. Aquí us deixem 10 sèries i documentals que reflecteixen amb precisió tots els matisos del conflicte.
Netflix
És una de les sèries més populars sobre el conflicte entre Israel i Palestina i, les últimes hores, s'ha convertit en una de les més vistes de Netflix arran de l'escalada de violència a Gaza. Fauda –el títol significa caos– té quatre temporades, que giren al voltant del conflicte a la franja de Gaza a partir d'una unitat d'agents israelians encoberts. La sèrie té forma de thriller i segueix els protagonistes en la persecució i l'enfrontament amb un grup de terroristes a Cisjordània. Els creadors són israelians i, malgrat el seu èxit, Fauda ha estat criticada durament per veus palestines, que consideren que dona una mirada estereotipada i sensacionalista de la seva terra.
Prime Video
Té només 10 episodis, però és una de les ficcions que més magistralment han retratat els clarobscurs de les relacions entre jueus i palestins. Ho fa a partir de la desaparició el 2014 de tres joves hebreus mentre feien autoestop a Cisjordània, que poc després van aparèixer morts. El crim és el detonant per desencadenar una altra mort, la d'un adolescent palestí als afores de Jerusalem. Creada per dos jueus i un àrab, la sèrie adopta l'estructura d'un procedimental policial i va guanyar popularitat quan Benjamin Netanyahu va dir públicament que era antisemita i va demanar-ne el boicot.
HBO
La ficció porta el nom de la vall dels Alts de Golan on, el 1973, va tenir lloc la batalla més sanguinària de la guerra del Yom Kippur. Considerada una de les produccions més cares d'Israel, Valley of Tears és una sèrie bèl·lica que mostra l'horror de la guerra i, alhora, impulsa els seus protagonistes cap a l'heroisme. Aquests són un grup de soldats especialment joves i situats a primera línia del front que veuran com estar en plena batalla els omple d'adrenalina i, alhora, els destrossa psicològicament. La sèrie també mostra com neixen i es destrueixen les amistats dels soldats que participen en la guerra.
Filmin
Durant els Jocs Olímpics del 1972 a Munic, a Baviera, un grup de terroristes palestins va segrestar membres del Comitè Olímpic Israelià. Volien aconseguir a canvi l'alliberament de centenars de presos palestins, però amb aquells fets van sacsejar la comunitat internacional i van posar les bases del terrorisme modern. El segrest va derivar en onze atletes i entrenadors israelians assassinats, com també un policia alemany i cinc membres de la banda terrorista. La sèrie ressegueix aquell episodi barrejant material d'arxiu i ficció i aportant testimonis que, fins ara, no s'havien atrevit a parlar.
Netflix
Amb una nominació als premis Goya del 2014, aquest documental es va rodar durant l'ofensiva militar a la franja de Gaza el 2014 i acompanya deu nens que hi viuen. A través de les seves mirades i experiències, el documental mostra en primera persona com és el seu dia a dia sota les bombes. Alguns d'ells han perdut casa seva per culpa d'un bombardeig, altres sobreviuen recollint deixalles o bé estan refugiats en escoles de l'ONU o a l'hospital. En total, la producció recull 10 entrevistes als protagonistes que serveixen de fil conductor per reflectir la situació de la franja de Gaza.
TV3 a la carta
El periodista i documentalista Raül Gallego Abellán dirigeix una sèrie de curtmetratges documentals en què reflexiona sobre la violència en l'estat actual del planeta. A Punt de no retorn, Gallego s'endinsa en les brigades Al-Quds de la Jihad Islàmica del camp de refugiats de Jenín, un dels grups de militars més buscats per les forces de seguretat israelianes. El documental mostra com joves palestins inexperts s'entrenen i s'enfronten a l'exèrcit israelià, en una lluita en la qual la desigualtat és evident. El documental també parla amb jueus i palestins que són partidaris de trobar una alternativa a les armes.
Filmin
Guardonat amb el Goya a millor documental el 2019, aquest curtmetratge aborda, en poc més de 20 minuts, el conflicte a la franja de Gaza. Els directors Carlos Bover i Julio Pérez entrevisten diversos palestins que relaten en primera persona com viuen el conflicte, quines conseqüències pateixen i com la comunitat internacional els ha girat l'esquena. El documental mostra l'absència de subministraments com ara menjar, medicina i aigua, les condicions infrahumanes en què viuen els palestins i la impunitat amb què Israel ataca la població civil.
Netflix
Ambientada al barri ultraortodox de Geula, a Jerusalem, Shtisel segueix el dia a dia d'una família jaredí encapçalada per Shulem Shtisel, el rabí local. La ficció, de tres temporades, mostra amb profusió les tradicions i els costums dels jueus ultraortodoxos, que viuen sense internet i allunyats de la vida moderna. Shtisel és una bona sèrie per entendre com estan d'arrelades les creences entre aquesta comunitat, el tancament que trien respecte de la resta i com quan algú trenca alguna norma establerta es desemboca el caos dins de la família.
TV3 a la carta
Elaborat per Kristell Bernaud i Alain Pirot, aquest documental relata el setge de Gaza durant els darrers 16 anys per reflectir també la repressió interna de Hamàs. Hi apareixen palestins que viuen amuntegats en edificis, amb l'electricitat limitada unes quantes hores al dia i amb aigua no potable de les aixetes. Més de la meitat dels habitants de la Franja depenen de les ajudes internacionals per alimentar-se i viuen intentant esquivar els efectes dels bombardejos de l'aviació israeliana, que són constants. El documental compta amb intervencions insòlites com la del líder de Hamàs, Mahmud Zahar.
Filmin
Què passaria si, en una aula, tots els alumnes fossin racistes i fos el professor qui hagués de respondre'ls i convèncer-los dels principis morals més bàsics? Amb aquest plantejament, La lliçó imagina una alumna busca-raons que proposa prohibir l'entrada d'àrabs a les piscines municipals de Kfar Saba, la ciutat on té lloc la sèrie. El professor d'educació cívica haurà de rebatre-li els arguments i intentar posar-se a la seva banda la resta d'estudiants, que d'entrada estan més d'acord amb la seva companya. Guardonada amb el premi a la millor sèrie al festival Canneseries, La lliçó defuig el paternalisme per posar contra les cordes la intolerància, l'odi al diferent i el conservadorisme.