‘800 metros’, el relat dels atemptats “oblidats” del 17-A

Barcelona“Són els atemptats oblidats, de seguida vam girar full a Catalunya. L’1 d’octubre ja ningú els recordava”, assegura la periodista Anna Teixidor sobre els atacs terroristes que van tenir lloc a Barcelona i Cambrils el 17 d’agost del 2017. Teixidor, autora del llibre Els silencis del 17-A (Pòrtic), és una dels tres periodistes d’investigació, juntament amb Nacho Carretero i Jesús García, que ha donat forma a la docusèrie 800 metros, que fa un relat exhaustiu dels fets. Dirigida per Elías León Siminiani, director de produccions com El caso Alcàsser, la sèrie documental s’estrena aquest divendres a Netflix.

Elías León Siminiani es mostra d’acord amb el diagnòstic que fa Teixidor sobre l’oblit a què han estat relegats els atemptats i assegura que és un dels motius pels quals van decidir fer la docusèrie. “Els atemptats tenen lloc pocs mesos abans de l’1-O i el focus de l’atenció pública catalana va canviar totalment. Sí que hi ha un cert procés d’oblit. Per això ens semblava pertinent fer-ne una revisió en profunditat i reivindicar el relat dels supervivents. Què passa un cop els mitjans ja no hi són?”, reflexiona León Siminiani.

El procés de radicalització

El director remarca que la sèrie es va començar a estructurar tres anys després dels atemptats, quan encara no havia tingut lloc el judici i no hi havia un relat oficial dels fets. “Ens va semblar el moment adequat per explicar, des d’una certa distància, com es van produir els fets i intentar respondre per què es va produir un procés de radicalització com aquest en un grup de nois que són immigrants de segona generació”, assenyala.

Una de les claus de la docusèrie, de tres episodis, és la recollida d’imatges gravades pels mateixos terroristes amb els seus dispositius mòbils, un material que mostra d’una manera clara i molt pròxima com pensàvem i com s’expressaven els nois que van acabar perpetrant els atemptats. Teixidor assegura que és a través d’aquestes imatges que l’espectador pot entendre com van acabar “morint matant”. "És molt interessant el material dels seus mòbils perquè veiem clarament on comença el procés de radicalització i com se senten de marginats. Se senten el moro de la classe, i ho expressen d’aquesta manera. És una oportunitat per veure les esquerdes que tenim en la nostra societat”, diu. Per a León Siminiani, aquestes imatges també són una part fonamental d’una docusèrie que va néixer amb la voluntat que la gent entengués què va passar i, sobretot, per què va passar.

Sobre si s’està fent la feina o no per corregir els errors que es van cometre en el passat, León Seminiani assegura que tant des de les entitats socials com des dels cossos de seguretat, com els Mossos d’Esquadra, sí que hi ha una voluntat de revisió. No està tan segur, en canvi, que la societat en conjunt hagi fet una reflexió del perquè va ser possible un procés de radicalització tan ràpid en aquests nois. En aquest sentit, assegura que la sèrie pot ser una eina per engegar aquest debat.

Teixidor creu que encara han de passar molts anys perquè algunes de les persones pròximes als terroristes se sentin amb força per donar el seu testimoni objectiu i sense tot el pes emocional que encara avui senten. “Són fets que requereixen dues, tres o quatre lectures al llarg de vint, trenta o trenta-cinc anys”, diu el director de 800 metros, que destaca que en aquest sentit hi ha espai per fer una segona part de la docusèrie quan hagin passat més anys.