Accelerant cap a la connectivitat total

Avui dia hi ha 8.100 milions de smartphones funcionant a tot el món, quan fa deu anys eren onze vegades menys, uns 720 milions. Però el volum de dades transportat per les xarxes mòbils ha crescut d’una manera encara més impressionant en el mateix període: gairebé 300 vegades més. Això es deu en gran part a l’aparició i posterior proliferació de les xarxes i els smartphones 4G durant la dècada passada. I és més que previsible que en aquesta el creixement sigui igual d’espectacular, gràcies al 5G.

Ens hem acostumat a fer servir el mòbil per a tot: consultar el correu electrònic i les xarxes socials, enviar missatges, llegir notícies, fer servir aplicacions que depenen de servidors remots, mirar vídeos o sèries des de qualsevol lloc... I fins i tot parlar per telèfon de tant en tant. Cal recordar que fa deu anys rebre una simple fotografia al mòbil era una proesa i navegar per internet mitjançant una xarxa mòbil era també una operació laboriosa.

Ericsson, el proveïdor suec de xarxes de telecomunicacions que treballa per a la majoria de les operadores mundials de telefonia, fa deu anys que observa l’estat de la telefonia mòbil i que fa pronòstics a sis anys vista. En l’edició més recent del seu informe semestral Mobility Report, la firma calcula que a finals del 2011 hi havia a tot el món 720 milions de smartphones, dels quals la meitat eren 3G i l’altra meitat 2G. En aquell moment només hi havia nou milions de mòbils amb 4G, una tecnologia que no feia ni un parell d’anys que s’havia començat a implantar als països desenvolupats. La gran majoria del trànsit de dades mòbils es consumia des d’ordinadors portàtils i tauletes amb connexió integrada, ja que només una minoria dels smartphones existents podien fer-ho.

Els anys d'expansió

La gran explosió de la telefonia mòbil i dels seus usos a tot el món s’ha produït en els últims deu anys. Entre el 2011 i el 2016, en només cinc anys, la quantitat de smartphones connectats es va multiplicar per deu, fins a arribar a finals del 2016 als 7.300 milions, repartits per igual entre els models 2G, 3G i 4G. En els cinc anys següents, el creixement del parc mundial de smartphones ha sigut molt més moderat: es calcula que a finals d’aquest any n’hi haurà 8.140 milions. Ara bé, la seva tecnologia ha canviat dràsticament: 4.740 milions són smartphones 4G i 2.700 milions són 2G i 3G. I en els poc més de dos anys que han passat des que van sortir, ja hi ha 660 milions de smartphones 5G actius a tot el món, segons calcula Ericsson.

Es pot dir que la tecnologia 4G va canviar radicalment l’ús dels mòbils durant la segona meitat de la dècada passada. I no tant per l’augment del parc total de smartphones, que va ser relativament moderat –un 15% més a escala mundial–, sinó perquè el creixement massiu dels smartphones 4G, juntament amb la gran cobertura de les noves xarxes 4G a partir del 2015, va fer-ho possible.

La situació d’ara és semblant a la de fa deu anys: estem immersos en una altra evolució de tecnologia mòbil, en aquest de la 4G a la 5G. La penetració dels telèfons 5G aquests dos últims anys ha sigut molt més ràpida que la que va tenir lloc fa una dècada, gràcies sobretot al fet que el preu dels aparells ha baixat molt més ràpidament del que es preveia i del que ho va fer en el seu dia amb la sortida dels models 4G. Però també hi ha un altre motiu: l’adopció massiva del 5G a la Xina. Ericsson calcula que al país asiàtic ja hi ha 460 milions de smartphones 5G connectats, el 70% dels 660 milions que hi ha al món.

A la Xina, i també en altres països asiàtics com Corea del Sud o Taiwan, la implantació del 5G ja és molt alta, tant en termes de cobertura poblacional com de parc de smartphones compatibles connectats, i no caldrà esperar cinc anys fins que la seva utilització sigui majoritària, com va passar en les anteriors generacions mòbils. En canvi, això no és així en el món occidental desenvolupat: la cobertura i l’ús de les xarxes 5G són molt més baixos a l'Europa Occidental, al Japó i als Estats Units que al Sud-est Asiàtic o fins i tot als estats del Golf.

És previsible que tot això canviï en els tres o quatre anys que venen: el creixement de l’ús i la implantació de la tecnologia 5G serà progressivament més elevat a Occident que a l'Àsia. Ericsson pronostica que a finals del 2027 hi haurà 8.900 milions de línies de telefonia mòbil, davant dels 8.100 milions amb què acabarem aquest any. Però, encara més important, 4.400 milions –la meitat del total mundial– ja seran subscripcions a serveis 5G. Es calcula que tres quartes parts de l’altra meitat correspondran a xarxes 4G i la quarta part encara a 2G i 3G.

Amb el predomini total de 5G, els canvis que veurem a partir de mitjans d’aquesta dècada seran molt considerables. El principal serà l’increment del volum de dades que circularà per les xarxes mòbils, que segons Ericsson es multiplicarà per 4,4 respecte a l’actual: dels 65 exabytes mensuals a finals del 2021 es passarà a 288 exabytes mensuals a finals del 2027, amb tot el que això comporta en termes de necessitats d’infraestructura, que haurà de ser més capil·lar i diversa. I també caldrà atendre aspectes com la sostenibilitat mediambiental d’aquesta infraestructura.

La tecnologia 5G permetrà atendre aquest increment massiu de les dades en les xarxes mòbils que s’espera en els pròxims anys, i que sense 5G probablement no seria possible. Per als consumidors, aquest increment massiu del trànsit de dades amb els smartphones 5G i 4G, sobretot de vídeo, els farà encara més imprescindibles. Però el canvi principal que hauria de provocar la tecnologia 5G s’espera en les aplicacions empresarials i en l’àmbit de la mobilitat contínuament connectada.