Adeu, antivacunes; hola de nou, anticolesterols

A mesura que la covid va allunyant-se del focus mediàtic, altres corrents pseudocientífics intenten ocupar el lloc central de les teories conspiratives. Una de les que més preocupen és la que afecta el colesterol. Els seus adeptes neguen la relació entre la presència d’aquesta substància i un increment de les malalties coronàries i, com era de preveure, refusen els tractaments mèdics (i consideren absurd seguir una dieta saludable). Pot semblar l’enèsima variació dels qui sempre hi veuen tretze peus al gat, però el cas és que fins i tot la premsa mainstream ha abonat aquest escepticisme. “El mite del colesterol: abaixar els teus nivells de colesterol és quasi impossible amb dieta i sovint perillós amb medicaments”, deia per exemple una portada de The Atlantic, del 1989. I, amb la informació disponible en aquell moment, hi havia motius per dubtar de tot plegat.

El problema és que la recerca ha avançat moltíssim des d’aleshores, sobretot pel que fa als usos de les estatines com a via per controlar els nivells de colesterol. Ras i curt, negar avui la relació d’aquesta cera greixosa i els atacs de cor, o creure que els tractaments disponibles tenen més efectes secundaris que beneficis, ha deixat de ser escepticisme raonable per caure de ple en el terreny de la pseudociència. I, com passava amb la covid, pseudociència amb capacitat potencial de causar un perjudici gran en termes de salut pública. És obvi que el tractament farmacològic és una mala solució ja pal·liativa, comparada amb l’adopció preventiva d’uns hàbits saludables. Però brandar l’espantall de la indústria farmacèutica és molt frívol, quan estem parlant de taxes de mortalitat disparades. I els mitjans seriosos han de saber distingir entre publicacions científiques reconegudes i d’altres que s’alimenten de publicar estudis poc rigorosos.