Antoni Bassas: "No vos deixeu trepitjar mai la llibertat d'expressió"

PalmaEns trobam en l'era de la “fragmentació de la informació”, en la qual “la mitja veritat” o “la mentida de tota la vida” semblen “no tenir retret penal”, i en uns moments en què els mitjans de comunicació tradicionals han perdut el monopoli de la informació” i en què “mentir comença a no tenir costos”.

Amb aquestes contundents afirmacions ha parlat l'escriptor i periodista del diari ARA, Antoni Bassas, a la xerrada sobre 'Periodisme i poder' que aquest dimarts ha omplit de gom a gom la sala de plens del Consell de Mallorca, i que la institució ha retransmès en directe per 'streaming'.

Un quart poder segrestat

Reconegut recentment amb el premi Josep Pla pel seu llibre 'Bon dia, són les vuit', “l'home del Renaixement de la comunicació”, com l'ha presentat el vicepresident del Consell, Jesús Jurado, ha començat la seva intervenció parlant de la “idea teòrica que situava els tres poders i un quart, el de la premsa, que se'ls mirava i els controlava”, i ha destacat que en els darrers temps fa la impressió que aquest quart poder, “que ho controlava tot”, ha estat “segrestat” o que “el poder ha aconseguit que s'entregui lliurement”.

Bassas ha recordat que tot mitjà de comunicació “és una expressió de poder”, tot i que l'aparició dels mitjans digitals i la possibilitat que tothom pugui llançar informació i que pugui emetre han provocat que “els mitjans de comunicació tradicionals hagin perdut el monopoli de la informació”.

El periodista de l'ARA ha fet una reflexió sobre el paper que juguen els periodistes en un moment “envaït per la sobredosi d'informació” i “per les 'fake news', o notícies falses”. En aquest punt ha matisat que “tothom pot emetre, però no tothom és periodista”.

Informació versus emoció

El 'polièdric' Bassas ha engrescat els espectadors a “fugir de sentir-se confortables dins una bombolla d'informació i a "mantenir una dieta informativa rica i variada”, al mateix temps que els ha plantejat el repte de qüestionar-se si “això que estic llegint, m'emociona o m'informa”. En aquest sentit ha dit que avui “allò important no són els fets, sinó el que tu sents”.

Ha defensat la tasca dels seus col·legues de professió, els quals “han de garantir que la informació és verídica”. Acte seguit, fent referència a la premsa anglosaxona, amb segles de democràcia, i a l'escriptor i periodista George Orwell i la seva novel·la '1984', els ha criticat tot lamentant que avui “facin servir paraules buides, prefabricades”, com “taló d'Aquil·les”, “aposta” o “nous reptes”. Bassas ha incidit en el missatge d'Orwell i ha demanat “per favor, pensau el que voleu dir”, i ha incidit que “avui no es parla bé perquè no es pensa bé, ni s'estructura bé” i ha instat els assistents a “tenir cura de la llengua, a parlar-la correctament” i a “pensar-la bé”, perquè “depurant la llengua, depurarem el nostre pensament”.

S'ha referit, a més, a la “responsabilitat que té el periodista”, però “també el ciutadà” i ha advertit els assistents que estiguin “alerta amb els missatges que rebem” i a “no deixar-nos trepitjar mai la llibertat d'expressió”, “ni tampoc la llibertat d'expressió dels mitjans”.

Tuits i expressions que "ens incomoden a tots"

En el torn de preguntes, Bassas ha dit que un periodista "sí que pot estar atrapat per les seves paraules" i qüestionat pels tuits llançats per la líder de Cs' a Catalunya, Inés Arrimadas, s'ha referit a "la incomoditat" que aquestes expressions "ens causen a tots" perquè, ha dit, "poden fer molt de mal" al projecte sobiranista. En aquest mateix context, ha citat el president del PP a Catalunya quan va dir en el seu dia que "a TV3 hauria d'haver-hi periodistes normals", en el seu "propòsit" de tancar la cadena televisiva autonòmica, un tema que "ocuparia hores i hores".

També ha tingut paraules per als ciutadans de les Illes, quan ha lloat "l'actitud" dels balears "quan vàreu sortir al carrer defensant la llengua catalana a l'escola", i ha alertat els presents que "si ens ho poden fer a nosaltres vos ho poden fer també a vosaltres, igual que als valencians".

Trump dividint i Rajoy contra els Mossos

Qüestionat per si Donald Trump fa servir bé la xarxa social Twitter, Antoni Bassas ha afirmat que el líder nord-americà "sap tuitar per dividir, per "generar odi" i "per crear inseguretat". En definitiva, ha subratllat que el Twitter de Trump "és la seva perllongació política per separar la societat".

A la seva intervenció i animat pel públic a citar "tres mitjans bons" i "tres de dolents", ha plantejat la qüestió "què és la veritat?" evocant "la pregunta bíblica que Pilat feu a Jesús", i a la qual ell "no va contestar", perquè, en el fons, ha recordat, "tu ja saps quina és la veritat". En aquest instant ha convidat els assistents a fer "la seva pròpia dieta informativa" i, així mateix, els ha recordat que fins i tot "dins mitjans que embruten també hi ha periodistes que intenten fer bé la seva feina".

Pel que fa a l'ús de les xarxes socials, ha assegurat que el poder, en el fons, "no té por de donar la paraula a tothom" perquè "després fa el que vol" i "intenta que la paraula no valgui res", i ha lamentat "l'empobriment moral de la societat" i la "gravetat" de casos com els atacs de l'Estat "als Mossos d'Esquadra, amb desenes de policies encausats". En aquest sentit, ha detallat, "es va arribar al clímax amb els atemptats terroristes a Barcelona i Cambrils", quan la policia catalana "va donar un exemple d'actuació abatent en poc temps els terroristes", i "a la reunió amb els responsables dels diferents cossos de seguretat Rajoy va demanar opinió a la policia espanyola i a la Guàrdia Civil sobre la manera d'actuar dels Mossos d'Esquadra i els responsables dels dos cossos de seguretat varen dir que "no tenien res a afegir" de l'actuació dels policies catalans. Allà, segons Bassas, "Rajoy va perdre una oportunitat de felicitar els Mossos i de dir que bé funcionen les autonomies, a les quals els hem transferit les competències en seguretat". "Va fer just el contrari", ha lamentat.

Mantenir l'esperança

Ha fet referència, també en el torn de preguntes, als "mitjans d'identitat pròpia" i ha assegurat que "Espanya ho té tot per organitzar-se com un país plurinacional".

Després que la sala de plens del Consell i la sala adjunta hagin esclafit en aplaudiments, Bassas ha volgut acabar la seva intervenció parafrasejant un fragment de l'himne del 'Cant de la Senyera', basat en el poema de Joan Maragall: "Dona veu al teu cantaire, llum als ulls i força al braç" i instants després s'ha acomiadat dedicant als assistents la cita que Pompeu Fabra feu als seus estudiants: "No abandoneu mai ni la tasca, ni l'esperança".