"Aquesta sèrie només la veig jo": 10 ficcions 'ocultes' que busquen nous espectadors
La quantitat de produccions que hi ha a les plataformes fa que algunes sèries passin desapercebudes per a la gran majoria de persones
BarcelonaAlguna vegada us ha fet la sensació que hi ha sèries que només mireu vosaltres? Són ficcions que no teniu ningú amb qui comentar-les perquè sembla que cap altre espectador s'ha adonat de la seva existència. A la redacció de l'ARA aquesta situació ha sigut sovint motiu de debat i, per això, vam fer una crida a través de xarxes per saber quines són aquelles sèries que els nostres lectors creuen que només miren ells. La llista que va sortir va ser llarga, amb títols com El padrino de Harlem, Noches en vela, Pagan Peak, Upload, Breeders, Schitt's Creek, Red Oaks o Somebody Somewhere. De totes les que vam recopilar, n'hem fet una selecció de 10 amb arguments per veure-les. Si algun lector vol fer-ne arribar alguna més, ho pot fer a través d'X, on tenim converses obertes a través dels nostres perfils (@AlexGutierrezM i @apales).
El poble fictici de Hawley, al nord d’Anglaterra, és l’escenari on passen les situacions delirants d’aquesta sèrie britànica. Brassic es pot veure a Filmin i se centra en la figura de Vinnie O’Neill, un home amb trastorn bipolar i traumatitzat per una infància difícil. En companyia dels seus amics, està acostumat a cometre petits delictes per poder anar tirant. El periodista cultural Guillem Carreras explica com va topar-hi: “Per provar, miro els pilots d’algunes sèries que ofereix Filmincat, així vaig descobrir Brassic. De seguida em van encantar els diàlegs esbojarrats, l’humor irreverent i els personatges. A Catalunya, una comèdia rural serveix per riure’s de la gent de poble, com passava a Gran Nord o amb Lo Cartanyà. A Brassic rius amb ells perquè te’ls estimes, no perquè els estigmatitzis. Això sí, només he aconseguit que s’hi enganxi la meva dona”.
Una sèrie amb el segell de Marvel de la qual gairebé ningú ha sentit a parlar? Sí, existeix i es diu Modok, una proposta paròdica i animada en stop motion que està disponible a Disney+. És el títol que reivindica l’Ainhoa Marzol, autora de la newsletter de cultura digital Gárgola digital i responsable de comunicació de Minotauro i Planeta Còmic, que és una ferma defensora de veure sèries que se surtin del discurs més mainstream. "Ha arribat a un punt que no suporto tenir opinions sobre coses, i encara menys llegir l’opinió que els altres tenen sobre coses. Quan veus sèries que ningú està veient també estàs veient sèries que ningú està comentant", argumenta. Creada per part de l’equip de Chicken Robot, una altra proposta d’animació de culte, Modok és, segons Marzol, "el millor que ha fet Marvel en els darrers cinc anys, també la cosa més boja i passada de rosca". Ella argumenta que la llibertat per fer el que et dona la gana només la tenen les sèries que ningú mira. La sèrie se centra en les aventures d'un dels grans dolents de Marvel, el que dona nom a la sèrie, que experimenta una crisi de la mitjana edat mentre conviu amb la seva família a Nova Jersey.
Jim Carrey i Catherine Keener protagonitzen aquesta sèrie del 2018 que forma part del catàleg de SkyShowtime. En Jeff treballa en una de les sèries infantils més populars i és una estrella televisiva tant per a la canalla com per als pares. Aquest èxit contrasta amb la seva vida familiar, marcada per una tragèdia que no acaba de saber com afrontar. L’artista i escriptora Marta R. Gustems és qui ha respost a la nostra crida i la reivindica: “Vaig descobrir-la perquè adoro tot l'univers del seu director, Michel Gondry. Realisme màgic en estat pur i com parlar del dolor des d'un plató de televisió infantil. Potser és la comèdia més trista que he vist mai. Sols n'he parlat amb els que ja sé que la coneixen, pel seu to particular i únic, que crec que no és de fàcil pair i costa de recomanar”.
L’actor Iñaki Mur és un gran defensor de la francesa Call my agent (el títol original és Dix pour cent), una sèrie que segueix el dia a dia d’una agència de representació d’actors. Les bones crítiques i l’èxit de públic han fet que se n’hagin fet adaptacions arreu del món: hi ha una versió britànica, una de turca, una d'italiana, una de coreana i, fins i tot, una d'índia (Call my agent: Bollywood).
Mur va començar a veure la sèrie per la recomanació d’una amiga, que estava convençuda que la trama li agradaria. "Era un moment que estava orfe de sèries i me la vaig empassar sencera. La vida dels representants és una figura molt desconeguda per la gent i la quantitat de merda que han de gestionar per part de les productores i els actors és bastant forta. És una professió de per si bastant curiosa", explica. Si n’hagués de destacar alguna cosa seria la seva estructura, ja que cada episodi gira al voltant d’un actor diferent representat per l’agència. "Al principi aquests personatges els feien actors del sector més indie del cinema francès, però la sèrie ho va petar tant que grans noms com Juliette Binoche, Monica Bellucci, Jean Dujardin van acabar fent aquests papers episòdics", explica Mur, que assegura que ha recomanat la sèrie a molts companys actors. Aquí es va poder veure en canals de pagament com Cosmopolitan però també en plataformes gratuïtes com RTVE Play (ara no està disponible enlloc).
Tenir Jeff Bridges com a cap de cartell no va ser suficient perquè The old man aconseguís destacar entre les novetats del 2022, tot i que el canal FX li ha donat una nova oportunitat en forma de segona temporada. Els set capítols inicials segueixen les aventures de Dan Chase, exagent de la CIA i veterà del Vietnam que manté un perfil baix des de fa trenta anys, en el seu retir de Vermont. L’assalt a casa seva per part d’un estrany, a qui acaba matant, provoca que hagi d’emprendre una fugida incerta. I aquí és on entra el personatge interpretat per John Lithgow, alt càrrec de Contraintel·ligència de l’FBI, que s’obsessiona a capturar i eliminar Chase pel seu passat conflictiu durant el conflicte entre soviètics i afganesos. Tot i que l’audiència no ha acompanyat especialment, el duel interpretatiu sí que ha merescut l’aplaudiment de la crítica. Està disponible a Disney+.
Milly Alcock ha començat a fer-se mundialment famosa gràcies al paper de Rhaenyra Targaryen a La casa del dragón, però no ha sorgit com un bolet. El seu passat professional es troba al seu país, Austràlia, i a la sèrie Upright, una comèdia sobre una estranya parella que comparteix un viatge des de Sydney fins a Perth. La Meg és una adolescent que està travessant el país amb la furgoneta del seu germà per retrobar-se amb la seva mare, que viu en un poble miner al costat de Perth. En el camí es trobarà amb el Lucky (Tim Minchin), un músic de capa caiguda que ha de portar un piano vertical a la seva mare, que està greument malalta. La sèrie explica el viatge que fan plegats, però també el passat de tots dos, en principi dues persones oposades, a través de flash-backs. La sèrie, de dues temporades, està disponible a Filmin.
Comèdia negra a partir de la investigació d’un crim, amb denominació d’origen australiana. Les guionistes Kate McCartney i Kate McLennan examinen la comunitat fictícia costanera de Deadloch, a Tasmània. Normalment no hi passa gaire res de ressenyable, així que l’aparició del cadàver d’un veí a la platja activa les indagacions per determinar les circumstàncies de la seva mort. Dues detectius amb metodologies i personalitats radicalment oposades hauran d’aprendre a conviure per resoldre plegades el crim, mentre la resta de la població celebra el seu festival culinari de l’hivern. A mesura que avança la trama, els veïns comencen a mostrar que rere la capa externa de somriures i civilitat s’hi amaguen profundes divisions i també uns quants secrets. Disponible a Amazon.
Les propostes europees sovint queden soterrades per l’allau de sèries anglosaxones. Aquest és el mal que ha patit Zone blanche, ficció franco-belga que es pot veure a Netflix (té dues temporades). Villefrenche, un poble aïllat en un bosc i amb una taxa d’homicidis sis vegades superior a la mitjana del país, és el cor d’aquest noir en què una cap de la policia desbordada i un nou fiscal excèntric han de resoldre una sèrie de crims macabres i fenòmens inexplicables. El títol forma part de les sèries que va destacar Martí Aragonès, blogaire de sèries i cinema, quan vam fer la crida de l’ARA. "Hi ha una sèrie de thrillers europeus notables que no he comentat amb ningú més que la meva parella: Zone Blanche, Ennemi Public, Trapped...", es queixava. Si algú es vol animar a fer tertúlia d’aquestes sèries amb ell, Ennemi Public està disponible a Amazon i Trapped a Netflix.
Paròdia sobre les sèries de policies, amb la signatura de Charlie Brooker, l’excrític de televisió del Guardian que ha tocat el cel com a creador de Black mirror. El guionista Xavi Fernández és qui va respondre la crida sobre sèries que ningú més sembla haver vist. “La vaig trobar cap allà el 2012 en un article de blogs com AV o Slashfilm, en anglès, on anava consultant les novetats de sèries. Vaig veure el primer i em vaig morir de riure, perquè era un tipus d’humor que no estava trobant enlloc. Jo la recomanava a la gent, però ningú sabia quina era. Fins i tot un crític, a la ràdio, va dir que me l’estava inventant! He vist que el Javier Rueda, que ha participat també a la vostra crida, també l’havia vist. M’ha fet sentir que no estava sol en aquest món. És veritat que és cafè para los más cafeteros, però la recomano a qui li agradi l’humor absurd i les paròdies de gènere”.
L’última proposta dels lectors de l’ARA té l’orgull de ser considerada per Stephen King com la millor adaptació que s’ha fet mai d’un dels seus llibres. Brendan Glesson interpreta un exdetectiu que rep una carta d’una persona que assegura ser el culpable d’una massacre en què van morir vuit persones i moltes altres van acabar ferides. La carta desperta la curiositat de l’expolicia, que en comptes de fer arribar la informació a les autoritats decideix investigar per la seva banda. Si Gleeson gairebé sempre és garantia de qualitat, no és pot dir el mateix de David E. Kelly, creador de la sèrie, que té un currículum amb produccions brillants però també amb alguna ensopegada, com The Undoing. Sembla que Mr. Mercedes estaria en la llista de treballs notables. La sèrie és fàcil de recuperar perquè està disponible en tres plataformes diferents: Amazon, Disney+ i Movistar+.