La BBC arriba als cent anys

LondresLa BBC està de celebració. Tot l'any. I aprofita qualsevol ocasió per recordar-ho arreu. Aquest dimarts fa oficialment cent anys que el que ara és la corporació pública de mitjans de comunicació més rellevant del Regne Unit, d'influència global i una referència per al periodisme independent, es va fundar, després que els impulsors –un grup de fabricants d'aparells de ràdio– la creessin com una organització privada autoritzada per dur a terme emissions radiofòniques per l'Oficina General de Correus. La seva primera emissió va arribar quatre setmanes després, el 14 de novembre del 1922. Al capdavant de les sis empreses del sector que van promoure-la hi havia la Wireless Telegraph Company, de Guglielmo Marconi.

El primer butlletí informatiu va ser llegit per Arthur Burrouws, el director de programes de la cadena, que va arrencar amb només quatre empleats. Ara, tota la corporació en té més de 22.000. "Estàvem ansiosos per saber si el govern permetria que les empreses explotessin la radiodifusió aquí com s'ha fet a Amèrica", va dir Burrouws en la primera al·locució. Immediatament després va llegir l'esmentat butlletí de notícies, dues vegades consecutives –la segona més a poc a poc, per si els aleshores poc acostumats radiooients volien prendre notes del que havien sentit.

Al llarg de les pròximes setmanes, la corporació celebrarà el seu aniversari amb tota mena de programes especials. Un dels més destacats serà l'emissió dins del xou Repair shop, dedicat a la restauració de mobles, d'una trobada amb el rei Carles III, en què el presentador i restaurador de mobles Jay Blades parlarà amb el monarca sobre el seu interès per allargar la vida dels objectes quotidians o donar-los-en una de nova. En aquest programa, emès per primera vegada el 2017, membres del públic presenten antiguitats o altres objectes que necessiten reparació. En el programa on apareixerà el rei Carles III, l'equip de restauradors arreglarà dos elements triats pel sobirà: una peça de ceràmica feta per al jubileu de diamants de la reina Victòria i un rellotge del segle XVIII.

Amb tot, el centenari arriba quan la corporació lluita per la pervivència del seu model en un món que ha multiplicat l'oferta informativa i d'entreteniment, no només televisiva i radiofònica, sinó també digital, i s'enfronta a la possible supressió de la llicència que paguen totes les llars del Regne Unit i que constitueix la font bàsica de finançament de l'ens públic.

El futur de la BBC és incert, però el que és indiscutible és el pes de la seva història, sustentat per l'emissió, entre ràdio i televisió, d'entre 10 i 20 milions de programes, un tresor que és tant patrimoni de la societat britànica com fidel reflex d'una idiosincràsia ben particular.