Bessons digitals d'òrgans, la pròxima revolució mèdica de la supercomputació

BarcelonaLa tecnologia està revolucionant tots els sectors econòmics, però la salut és un dels més evidents. L'última innovació suma els avenços en supercomputació, intel·ligència artificial i salut i –amb l'objectiu final de minimitzar el prova i error en cossos humans– és capaç de crear bessons digitals d'òrgans humans per investigar i assajar-hi tractaments personalitzats.

El Mobile World Congress (MWC) ha estat testimoni d'aquests avenços amb un prototip de bessó digital del cor, fruit de l'aliança entre la MWCapital i el Barcelona Supercomputing Center (BSC), que, a partir d'un simulador d'encreuament de dades de salut, basant-se en el pes, l'alçada i l'edat, crea un prototip de "bessó digital" del cor. "La salut és de les aplicacions més immediates que tindrà la supercomputació, però no l'única; els bessons digitals es fan també en el sector industrial, per exemple", assegura Eduard Martín, director d'innovació de la MWCapital. 

El que es pot veure al MWC és tan sols un prototip base, en què l'escàner genera un cor 3D que batega a la velocitat de la pulsació de cada persona, i busca recrear així un laboratori que capta dades bàsiques per replicar els òrgans. Però la clau és la "capacitat de personalització" que ofereix aquesta tecnologia. El sistema també permet simular l'estat del cor en un futur o veure com actua si pateix estrès.

"El bessó digital no és més que bits i bytes que existeixen de forma virtual, i es treballa a escala de codi", explica Alba Jené, coordinadora científica del departament de ciències de la vida del BSC. "La gran revolució és que tenir un bessó digital et permet aplicar-li un tractament de forma científica i veure com respon aquest cor sense haver de tocar el cor real, perquè té suficients paràmetres per veure com reaccionaria de veritat", explica.

De fet, aquests bessons digitals de cor ja existeixen i s'utilitzen per investigar cardiopaties, però l'objectiu final a llarg termini és que es puguin crear bessons digitals de tot el cos humà, de manera que la personalització sigui completa. "Encara estem lluny d'això, de moment anirem tenint trossos del cos, però el cor ja és una realitat. També es fan simulacions de tumors personalitzades per veure les mutacions que pot tenir el pacient o fins i tot, des de la covid, hem començat a fer epitelis pulmonars, però el bessó digital del cor és el que està més avançat", apunta la investigadora.

La supercomputació i la transferència de dades

"Per fer un bessó digital cal la supercomputació; la quantitat de dades a processar és tan extensa que no es pot fer ni amb vint ordinadors normals treballant alhora", remarca Jené. Aquest projecte en concret és possible gràcies a ELEM Biotech, un spin-off del BSC especialitzat en la creació de poblacions d'humans virtuals per predir el resultat de teràpies farmacològiques i de dispositius mèdics.

El model base del cor va millorant a partir que hi ha més persones i més dades accessibles. "Aquest model s'ha fet amb supercomputació perquè és extremament complex i necessites computació interconnectada", diu Jené. Evidentment, per arribar a aquest nivell d'encreuament de dades tan sensibles com les genètiques o personals de cada usuari, s'obre el debat de la transferència de dades.

"Evidentment, aquestes dades han d'estar ben tractades i han de ser interoperables. És important que es treballi amb una base: per exemple, caldria dissenyar com s'han de compartir les dades de càncer a tot Europa per fer recerca", explica la investigadora. "Generalment, els pacients sempre són molt generosos a l'hora de cedir dades, però el problema el tenim a la capa intermèdia de governança i burocràcia", es queixa Jené. "S'han de protegir, però també s'han de poder compartir, perquè sense transferència de dades no podrem avançar", diu l'experta.

Sense anar més lluny, la setmana passada es va encetar el meló de la cessió de dades biomètriques arran de la nova moda de cedir la retina a canvi de criptomonedes. Davant aquesta situació, i també en el marc del MWC, l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) ha defensat "limitar" l'ús de dades biomètriques com les empremtes i l'iris dels ulls pels riscos que comporta aquesta pràctica, com la suplantació d'identitat.

"Tota dada mèdica és sensible i és molt important que es tracti en entorns segurs, per això nosaltres sempre fem servir dades anonimitzades", ha assegurat Jené. En paraules d'Eduard Martín, però, hi ha una diferència substancial respecte a la cessió de l'iris: "Nosaltres obtenim les dades d'hospitals, que estan protegits per la Unió Europea; hi ha un problema de conscienciació general amb això", ha assegurat.