Simona Levi: "Les 'big tech' són senyorots que volen ser emperadors del món digital"

BarcelonaAmb una trajectòria d'activisme de 40 anys, Simona Levi, fundadora de Xnet (Institut per a la Digitalització Democràtica), acaba de publicar el llibre Digitalització democràtica. Sobirania digital de les persones (Raig Verd), en el qual reclama a les institucions sortir del paraigua de les grans tecnològiques internacionals perquè els ciutadans puguin recuperar el control dels seus drets en el món digital.

En el llibre parla dels drets digitals de les persones, però ¿socialment som conscients de l'existència d'aquests drets?

— En realitat són els drets de tota la vida però en l'entorn digital. Per exemple, la protecció de dades és una evolució del dret a la privacitat i la intimitat. A vegades tractem el món digital com si no fos el món: hi ha una tendència legislativa i narrativa a considerar el lloc digital com un espai d'excepció en què pots aplicar coses que no aplicaries mai al món físic, com ara deixar en obert la comunicació de les persones.

També explica que a l'hora de garantir aquests drets no hem de posar el focus tant en la societat com en les institucions. Com ho han de fer?

— És com si pretenguéssim que l'alimentació no estigués legislada i que cada persona s'hagués d'assegurar individualment que no hi ha cianur o el que sigui en el seu menjar. No tots som experts en química alimentària. El desplegament massiu de l'entorn digital depèn de les institucions. Si les institucions deixen que massivament siguin les big tech les que digitalitzin les administracions i els serveis essencials, tenim dos problemes. D'una banda, el seu codi no és analitzable, per la qual cosa no sabem quins procediments apliquen, i les institucions no poden verificar si el producte respecta els drets. De l'altra, generen uns clients captius: són uns protocols, com ara Google Classroom, als quals quedes lligat, no pots endur-te la feina que hagis fet a un altre lloc. I, finalment, el fet que aquest desplegament l'estiguin fent multinacionals internacionals de forma gratuïta fa un efecte dúmping en els preus que fa que un emprenedor digital català no hi pugui competir.

Es genera un monopoli.

— Exacte. Tothom es retira perquè no s'hi pot competir. A més, tot això es fa fora de la contractació pública perquè són solucions gratuïtes. Les institucions estan destruint l'ecosistema empresarial de l'era digital, sigui quin sigui el territori.

Quan menciona les 'big tech', a quines companyies es refereix?

— Són les que s'inclouen en l'acrònim GAFAM –Google, Apple, Amazon, Facebook i Microsoft–, però ara també hi hauria Telegram, per exemple. Jo últimament dic que són senyorots perquè el que volen és ser els reis i emperadors d'aquest sistema, amb una voluntat més de domini que comercial.

A moltes empreses s'utilitza el servei de correu electrònic de Google. ¿Aquesta dependència ens fa especialment vulnerables si, per exemple, cau Google?

— Sí. A banda d'això, jo sempre dic que el núvol no existeix, existeix l'ordinador d'algú altre. Si tot el teu correu passa per un servidor de Google, si els teus documents privats, o sobre la teva salut mental, o el que sigui, els deixes en el núvol de Google, ho estàs deixant a un lloc on tu no pots entrar. No pots entrar al servidor per veure què s'està fent amb tots aquests continguts o dades. Jo parlo d'audibilitat descentralitzada, perquè si no tot queda en mans d'uns senyorots.

Però ens han explicat que tenir les coses al núvol és el més segur.

— Aquest és un altre problema de les institucions: han comprat tot el discurs comercial d'aquests senyorots. És cert que el núvol és segur, però per què s'ha deixat que tot estigués a les seves mans? Podria no ser així per molt pocs diners. Internet va néixer desintermediat, en xarxa, i amb software lliure, que és totalment necessari si volem transparència. Nosaltres estem intentant construir un codi lliure europeu amb aportacions de qui vulgui i igual per a tots.

Últimament s'ha demonitzat molt internet, com si fos l'origen de tots els mals. Ho és?

— Hi ha una confusió, que la narrativa institucional fomenta, que és que quan parlem d'internet en realitat estem parlant dels latifundis dels senyorots de les big tech. Defenso internet a mort, és una eina meravellosa i democratitzadora; ara bé, si deixem que la digitalització sigui ocupada per una empresa que decideix uns algoritmes addictius i polaritzadors, ho hem de regular. No hem de dir: "Prohibim el foc, prohibim la roda". El que sí que hem de prohibir és que s'utilitzin les eines d'internet per fer algoritmes addictius, generar polarització, aprofundir en les asimetries de la llibertat d'expressió donant més altaveu a gent que posa més diners...

Per tant, si es prenen mesures contra Telegram, per exemple, no ho veu malament?

— Hi ha dues tendències institucionals. Demanar a les empreses, com Google o Telegram, la porta del darrere per poder-nos vigilar a tots, veure el mateix que veuen ells. Jo el que vull és que ells no vegin res. Ara bé, si se li diu a un senyorot de les big tech que hi ha pedofília a la seva xarxa social i per mandat judicial l'ha de retirar, ho ha de fer. No té res a veure amb la nostra llibertat d'expressió, és un delicte. Nosaltres estem en contra de prohibir als menors de 16 anys utilitzar el telèfon, som més favorables a la prohibició dels algoritmes que afavoreixen l'addicció.

Aquests algoritmes són el problema de les xarxes socials?

— Les xarxes socials són productes tòxics, no són internet. Tu les pots regular. Internet va néixer per millorar la comunicació entre tots nosaltres i hi ha moltes altres xarxes que tots fem servir que no enganxen, com l'e-mail. Si sabem que certs algoritmes fomenten la polarització, pots prohibir-los.