El barri de la Camorra que no vol sortir a la tele

BARCELONAExplicava Marco D'Amore en una entrevista promocional que a Gomorra, la sèrie de la qual ha estat una de les estrelles, havien construït una col·lecció d'antiherois. Imperfectes, trencats, plens de ferides, humans en definitiva. El seu personatge, Ciro di Marzio, s'ha passat cinc temporades barallant-se i reconciliant-se amb Gennaro Savastano, l'altre gran tòtem d'una ficció que tot just ha acabat i que ha traspassat les fronteres d'una sèrie corrent. Però és que res del que passa a Nàpols és corrent, i encara menys a Scampia, el barri perifèric que ha universalitzat la sèrie.

L'èxit de Gomorra s'ha expandit a mesura que s'ampliava la factoria: primer va aparèixer la novel·la, una revelació mundial de Roberto Saviano, després va venir la pel·lícula, de Matteo Garrona, i finalment la sèrie, ja completa a HBO Max i que aplega milions de seguidors a tot occident. El creixement ha estat proporcional a l'engrandiment del mite de Scampia, que s'ha anat fent cada vegada més i més popular: de barri marginat, símbol del crim organitzat i un dels grans punts de venda de droga d'Europa, a paisatge d'una de les millors i més populars ficcions europees de l'últim lustre. Encara lluny de refer-se de dècades de la violència sistèmica i estructural que pateixen els seus habitants, Gomorra ha revifat l'estigmatització del barri. Per això alguns veïns s'han organitzat per protestar: "Non siamo Gomorra". No som com ells, es pot llegir a les parets del barri.

Les veles de la Camorra

Res del que passa a la sèrie s'entén sense la presència de les colpidores Vele di Scampia, quatre mastodòntics edificis en forma de vela llatina on la Màfia es va fer forta a partir dels anys 80. Encara avui s'hi segueix la seva llei. "És el no-lloc que la Camorra ha convertit en casa i on ha estès els seus tentacles, l'indret del qual els napolitans hem sentit a parlar tota la vida, però la majoria mai hi hem estat", explica el periodista Antonio Moschella.

L'origen de les veles es remunta a finals dels anys 60, amb un projecte urbanístic que pretenia ampliar Nàpols cap a l'est amb pisos de protecció oficial. Com moltes de les coses que passen al sud d'Itàlia, res va anar com s'esperava. Els set blocs de l'esbós original van quedar a mig construir a causa de problemes de corrupció i finançament. Però que quedessin sense acabar no va ser un impediment perquè anessin omplint-se de famílies vulnerables. Al contrari, ho va afavorir. Anys després d'haver començat les obres, i sense cap intenció d'acabar-les, el terratrèmol que va patir la ciutat el 1980 va suposar l'ocupació total de Vele di Scampia: els poblats de barraques napolitans van quedar destruïts, i els seus habitants van trobar en aquells edificis ruïnosos desenes de llars buides i sense que ningú les reclamés. Fins a 100.000 persones van quedar enxubades en un niu de brutícia, precarietat i atur: naixia un dels guetos més degradats d'Europa i una presa fàcil per a la Camorra, sempre atenta a la sang i els diners.

La periodista Sonia López va visitar la zona quan la sèrie ja era un èxit, l'any 2017. Dirigia i presentava la sèrie documental A las puertas del Infierno (Movistar +) i la parada a Nàpols era obligada. "No es pot parlar de la Camorra sense passar per Scampia", apunta sobre un barri que, encara avui, conserva tres de les veles originals: "Quan vam arribar no esperàvem la situació de degradació i abandonament que hi vam trobar. Aquells pisos, ocupats i encara plens de gent, estaven molt lluny de tenir unes mínimes condicions d'habitabilitat".

Al barri hi regnen dues màximes que van plegades: crim organitzat i no future, però sumant a la dura realitat la sèrie ha captivat el teleespectador mostrant alguns dels escenaris més terrorífics dels seus edificis. Per exemple l'impactant sistema, en forma d'espina, de passadissos, galeries i escales a l'aire lliure. "És una estructura perfecta per fer activitats delictives. Des de qualsevol lloc pots vigilar si ve la policia o un clan rival", recorda López. Els clans són, precisament, la base de la sèrie, que en les seves primeres temporades va comptar amb la col·laboració de Roberto Saviano, autor de la novel·la original. Tot i que la gran inspiració del guió de Gomorra és la realitat: en la primera dècada del segle XXI es van viure cruentes guerres entre la família Di Lauro i dissidents liderats per Raffaele Amato. Aquells enfrontaments van deixar més d'un centenar de morts a Scampia. Gomorra ha traslladat aquelles disputes al clan Savastano. "La sèrie ho exagera moltíssim per explotar el producte", assegura Antonio Moschella, però encara que els protagonistes hagin publicat vídeos deixant clar que és una ficció i que no reflecteix el barri i la seva gent, el mal ja està fet.

L'altra cara de Scampia

"Non siamo Gomorra" és el crit contra l'estigmatització d'alguns veïns que fa quaranta anys que proven de fugir del destí que marca el fet de néixer a l'est de Nàpols. La Camorra encara hi és present, perquè com passa amb els llocs que resideixen als marges les institucions no donen resposta als problemes de la gent. "Més enllà de ser un projecte urbanístic erroni en la seva concepció –explica Sonia López–, tampoc els van donar la possibilitat de fer res més que delinquir: no van fer escoles, ni poliesportius. No van fer res. Quina alternativa tenien? Els van deixar aïllats i sense recursos". Però "Non siamo Gomorra" no és només una pintada en una paret, s'han multiplicat els projectes veïnals que intenten canviar el paradigma que la sèrie ha magnificat a les nostres pantalles: "Cada cop hi ha més iniciatives al barri per millorar les condicions de vida dels veïns, sobretot els joves, com programes d'educació i esportius. La sèrie només ha mostrat el cantó negatiu d'una comunitat molt solidària entre si", recorda Moschella.

A l'espera que les populars Vele acabin entre runes els pròxims anys (el 2020 va començar un pla, ara aturat per la pandèmia, que havia de deixar només un edifici dret com a símbol), hi ha una altra cara de Scampia, la d'un barri tip d'anar associat al crim organitzat. Els seus habitants fins i tot s'han acostumat a rebre turistes que visiten els blocs per retre culte a la sèrie, un fenomen semblant al que va patir Baltimore amb els acòlits de The Wire. La resposta a aquesta sorprenent afluència de visitants ha sigut el Scampia Trip Tour, unes visites guiades contra els estereotips que mostren que el barri no és Gomorra o com a mínim no només. La intenció és ensenyar que l'esperança de tenir una vida millor i sense violència és, malgrat tot, una aspiració obligatòria.