Canal 9: un viatge al 29 de novembre del 2013

ValènciaFa tot just dos anys que el senyal de Radiotelevisió Valenciana (RTVV) es va fondre a negre. El 29 de novembre del 2013 a les 12.19 hores, després d’una llarga nit de resistència, es va executar l’ordre del govern d’Alberto Fabra de tancar la televisió pública valenciana 24 anys després del seu naixement. Hores abans, Ràdio 9 també havia emmudit.

Dimecres passat, els periodistes van poder visitar les instal·lacions de Radiotelevisió Valenciana. A la façana principal de l’edifici de Burjassot penja un cartell en què es pot llegir: “RTVV no es tanca”. La realitat, però, és que fa dos anys que la tele es va apagar i que des del 30 de juny l’empresa ja no té cap treballador. Malgrat això, al Centre de Produccions de RTVV hi continuen anant a treballar diàriament 23 documentalistes -que depenen funcionalment de la conselleria de Cultura- i 7 tècnics encarregats del manteniment del senyal que han passat a formar part del personal eventual de la Generalitat. Una trentena de persones per a un edifici que va arribar a ser el centre de treball de 1.600 empleats.

Ara, lluny de la bullícia del treball diari, l’edifici té un aspecte fantasmagòric. A l’entrada, els empleats de seguretat segueixen prenent les dades als que accedeixen al recinte tot i que ara no hi ha ningú que revisi el registre. Tan bon punt s’entra, els primers símptomes d’haver arribat a un lloc inhòspit: la recepció buida, els passadissos deserts, les portes tancades i la cafeteria desmantellada. Una màquina de cafè i un rellotge amb l’hora desfasada són els únics signes de vida aparents.

El diligent servei de neteja que segueix pagant RTVV fa que les instal·lacions no semblin abandonades. La parella que hi treballa en el torn de matí, una o dues persones més de tarda i la brigada d’unes set persones que hi treballa a la nit -igual que quan la tele estava en plena activitat- mantenen, per exemple, les taules de la redacció en perfecte estat. Sense rastre de pols, la qual cosa és comprensible perquè moltes vegades el personal de la contracta neteja sobre el que ja està net. Aquest servei -que se suma al pagament de la seguretat, dels drets d’emissió, de préstecs i d’altres obligacions, i que en total suposa una despesa d’un milió al mes per a la Generalitat- permet que una televisió que ja fa dos anys que està tancada faci l’efecte de viure aliena al pas del temps.

“Éssers vius”

A l’estudi 1 encara hi ha el decorat del programa d’esports que es va fer el cap de setmana anterior al tancament i al plató d’informatius, des d’on es van emetre les últimes hores, els micròfons i els auriculars dels presentadors encara són sobre la taula. A l’entrada del control de realització uns fulls penjats en un panell de suro anuncien els torns de treball de la setmana “del 25 de novembre a l’1 de desembre del 2013”.

Només a dos racons de l’edifici es detecta vida humana. Al control tècnic, on set tècnics s’encarreguen de mantenir els repetidors de la Generalitat, i al servei de documentació, on els 23 treballadors que digitalitzen els arxius de RTVV van mostrar la seva sorpresa per la visita inesperada dels periodistes. Com si visquessin en una bombolla i no haguessin vist ningú en temps, alguns treballadors exclamaven “éssers vius!” mentre immortalitzaven amb nostàlgia el moment en què Canal 9 ha acollit més gent des que es va tancar avui fa dos anys.