Cas Arny: recuperant les deixalles dels anys 90

BarcelonaFa uns anys que a Londres s'ha posat de moda el mudlarking, que és literalment l'acció de rebuscar entre el fang del riu Tàmesi amb la intenció de trobar objectes abandonats per generacions anteriors. Una cosa semblant està passant avui amb la no-ficció estatal a les plataformes audiovisuals: s'estan recuperant casos i fets passats que semblaven oblidats per la societat espanyola. Així, s'ha reconfigurat la figura de Jesús Gil, s'ha recordat el macabre triple assassinat d'Alcàsser i, fins i tot, s'ha redescobert la increïble història del grup eivissenc Locomia. En aquest mateix sac podem ficar l'estrena d'aquest divendres, a HBO Max, d'Arny. Historia de una infamia, una sèrie documental de tres episodis dirigida per Juan Moya que recorda aquest cas de corrupció i abús de menors en un bar de Sevilla que va esquitxar una sèrie de famosos de l'imaginari televisiu espanyol dels anys 90.

Un recordatori sobre com va anar la cosa: el cas Arny va començar el 8 de febrer del 1995 quan la policia sevillana va rebre la denúncia d'un noi, José Antonio Sánchez Barriga —llavors anomenat per la premsa Testimoni número 1— que assegurava que al pub Arny, situat al cor de la capital andalusa, s'hi aplegaven clients que pagaven diners a menors a canvi de tenir-hi relacions sexuals. Amb aquesta declaració va començar una investigació policial que va durar nou mesos i que, a base d'escoltes telefòniques i seguiments de persones, va desembocar en una intervenció judicial. Durant el temps d’investigació la policia mai va poder certificar-hi aquelles activitats, cosa molt remarcada a la sèrie, però el 30 d'octubre d’aquell any el bar era clausurat i el propietari i l'encarregat eren tancats preventivament a presó.

Fins aquí tot és més o menys habitual: hi ha una presumpta trama criminal a l’espera de judici. La diferència és que al cas del pub Arny s'hi implicava famosos de força renom, cosa que va ser amplificada per la premsa a mesura que se n'anaven sabent més detalls. Tal com expliquen els periodistes de l'època entrevistats a la sèrie documental, el gremi era coneixedor que s'investigava una xarxa de corrupció de menors des de feia mesos, però de cop i volta van començar a filtrar-se noms de famosos, polítics, jutges, sacerdots i policies implicats. Llavors tot es va fer enorme.

Joguina de la premsa

De la mateixa manera que a El caso Alcàsser (Netflix), a Arny. Historia de una infamia el relat furga especialment en el tractament del cas per part de la premsa groga de l'època, que va explotar-lo fins a l'última gota. En plens anys 90, espais com Esta noche cruzamos el Misisipi, de Pepe Navarro, van recrear-se en una operació que sumava 49 persones acusades d'abusos a menors i que prometia escàndol, secretisme, judicis i gent famosa. ¿I qui era aquesta gent tan popular que, a més, es va anar descobrint amb comptagotes? Principalment tres noms: el presentador de televisió Jesús Vázquez, l'humorista Jorge Cadaval (del duet Los Morancos) i el polifacètic Javier Gurruchaga. Però també hi havia un germà de la cantant María del Monte i el jutge del Tribunal de Menors de Sevilla, Manuel Rico Lara. "Va ser com una loteria, a veure a qui li tocava l'endemà", explica una periodista de Canal Sur que apareix al documental.

La sèrie posa el dit a la nafra en com el cas Arny va ser un clar exercici de criminalització de l'homosexualitat i la intenció de presentar-la com una pràctica sòrdida. Vist avui, és flagrant comprovar que per a la premsa el problema no va ser tant una possible prostitució de menors de classe obrera com obrir una caça de bruixes a homosexuals famosos, que es van veure clarament assenyalats. "Va convertir la meva vida en un malson", afirma Jesús Vázquez en el primer episodi, que com la resta de gent popular implicada i la gran majoria d'acusats va ser absolt sense que es demostrés que ni tan sols havia posat un peu al pub. De fet, després de dos anys de calvari judicial i mediàtic, els testimonis principals que tenia la policia es van desdir de les seves declaracions i tot es va desinflar.

L'encara avui presentador televisiu manté que tot va ser una conxorxa entre jutges i policies per anar "contra els maricons". I el documental apunta cap a diverses bandes, que van des de l'especulació immobiliària fins a disputes internes de la policia o la intenció de tapar els constants escàndols de corrupció del PSOE. En tot cas, ni el director ni el to del documental amaguen en cap moment la narrativa principal d'Arny. Historia de una infamia, que és fer un examen de consciència de com es va comportar la premsa i la societat espanyola davant un cas d’aquestes característiques. De fet, en declaracions a Europa Press, Juan Moya ha reconegut que “encara que el dany sigui irreparable, aquest documental ha d’ajudar els implicats a recuperar l’honor”.