Cate Blanchett s'enfronta a una nova crisi d'imatge a la ficció

"Atenció a la narrativa i a les formes", recorda la periodista de la CNN Christiane Amanpour, que s'interpreta a ella mateixa, en l'entrega del premi honorífic a la creadora de documentals Catherine Ravenscroft (Cate Blanchett), en una de les escenes inicials de Disclaimer. Amanpour assenyala la capacitat d'engany d'algunes formes de pseudoperiodisme o fals reporterisme, alhora que elogia Ravenscroft com a paradigma de la feina periodística ben feta. Però l'avís també acaba funcionant com un "disclaimer" (avís) sobre la pròpia narrativa de la sèrie.

Alfonso Cuarón adapta la novel·la homònima de Renée Knight (titulada Observada en l'edició en català de Salamandra traduïda per Ernest Riera Arbussà) en una producció de set episodis en què s'entrellacen tres històries. La que protagonitza la Catherine com a dona triomfadora en tots els àmbits de la vida; la que ens porta uns anys enrere al viatge a Itàlia que comparteixen una jove parella d'amants; i la que també en present condueix l'Stephen (Kevin Kline), un professor vidu i al caire de la jubilació que, quan buida els armaris de la seva dona morta, troba un mecanoscrit que sembla desvelar secrets sobre el passat de la Catherine. L'Stephen no tarda a autoeditar el text i fer-lo circular, de manera que la imatge de la protagonista com a creadora audiovisual compromesa amb les problemàtiques del món queda més que tocada.

A primera vista, Disclaimer es desenvolupa com una ficció al voltant de la hipocresia dels privilegiats. Cuarón compta amb dos dels millors directors de fotografia actuals, el seu col·laborador de confiança Emmanuel Lubezki i el francès Bruno Delbonnel, per fixar una estètica concreta per a cada història. La Catherine s'acaba de mudar amb el seu marit (Sacha Baron Cohen) i el seu fill a un apartament esplèndid, que se'ns mostra des de la calidesa d'un niu de confort i seguretat en la gèlida Londres; la trama italiana brilla amb la llum encegadora dels records imperdibles, sobretot quan apareix el personatge de la jove Catherine, amb una aura que l'assimila a les pintures que decoren la seva habitació d'hotel. I des de la seva casa amb paper a la paret, l'Stephen transmet aquell aroma que bascula entre l'hospitalitat acollidora i el tuf de ranci.

L'elenc està a l'altura de la qualitat d'imatge. Blanchett ha trobat el gust a aquests papers de dones poderoses que han d'enfrontar crisis d'imatge; Kline es recrea en un rol que li permet demostrar el seu ventall de registres; Baron Cohen confirma la seva validesa en una interpretació als antípodes dels seus papers còmics; mentre que Lesley Manville aprofita per menjar-se, com sempre, la pantalla en les seves aparicions via flashback. Tot plegat ens confirma que som davant d'una altra sèrie de prestigi en la línia de les originals d'Apple TV+.

Cuarón es congratula en mantenir certa distància clínica amb els personatges, com si observés les misèries i debilitats del comportament humà des d'una posició de còmoda equanimitat. Tanmateix, l'avís de l'inici i l'ús en algunes històries d'una veu en off narradora que utilitza la segona persona del singular i no es correspon amb la de cap personatge ens posen sobre la pista que potser no ens hem de refiar del tot d'allò que se'ns explica. Disclaimer es reserva algun gir de guió en aquest sentit que desactiva la proposta. Més que reflexionar sobre la facilitat amb què jutgem altres persones a través de narratives concretes, la sèrie desplaça el punt de vista des d'una perspectiva que hem de qüestionar a una altra que se'ns presenta indubtablement com a veritable. I tot plegat sense discutir per què en tots els casos es legitima o condemna una dona segons la seva forma d'encarar la maternitat.