La catifa vermella dels Emmy 2021: totes les cares de l'elegància

El glamur predomina en la 73a gala dels Emmy, que han celebrat un lliurament de premis semipresencial en la qual les estridències han caigut pel seu propi pes

9 min

BarcelonaPer tots és recordada encara la gala dels Emmy de l'any passat, en què estrelles del més alt rang es van posar vestits de nit per estar per casa seva. Era tot el que podien fer per intentar salvar una situació pandèmica que afectava indefectiblement el rendiment del glamur. I és que els vestits de nit a casa són menys vestits de nit. Sobretot si a sobre et fas la foto de la catifa vermella amb el gos o, com Courtney Cox, participes en la gala de format virtual amb texans.

Afortunadament, la situació ja es comença a revertir i en la 73a gala dels Emmys, celebrada aquesta matinada a Los Angeles, la presencialitat ens ha permès tornar a veure ben il·luminats i en el seu context natural els vestits que els principals dissenyadors del món creen per a les estrelles que tenen la sort de participar en un esdeveniment com aquest. Tot i que la gala no va ser com les d'abans i només 600 privilegiats en van poder formar part, sembla que les estrelles estaven àvides de glamur i d'elegància després del segrest que tots hem viscut per part dels pijames i de l'estil comfy. Tant es així que l'elegància ha sigut el fil conductor entre la majoria d'invitades i invitats, que n'han mostrat totes les seves versions. Aquesta posada en escena, per cert, ha fet que les comparacions fossin odioses amb els que, com sempre passa, confonen els Emmy amb la gala del Met.

Una de les versions més refinades és la que va lluir Elisabet Olsen, que va escollir la firma The Row, fundada per les seves germanes, les bessones Olsen. Un total look en blanc mat amb escot pronunciat però no exagerat i obertura posterior d'iguals proporcions va ser l'elecció de l'actriu, que amb aquesta creació en forma triangular va brillar en una catifa vermella on no hi va haver gaire blanc però on moltes altres invitades van vestir de llis. Per cert, centrar la joieria només en les arracades va ser un enorme encert que li va afegir encara més sofisticació.

Va fer com Olsen però al revés Kate Winslet, que va optar pel negre i per marcar figura. Llisa i clàssica, l'actriu va saber aparèixer sexi sense caure en estridències ni obvietats de la mà del millor aliat per a això: Armani Privé. Les mànigues semitransparents i una lleugeríssima cua van ser els seus aliats en aquesta peça clàssica que l'hauria pogut invisibilitzar però que la va fer brillar. La mateixa estratègia que ella va aplicar l'actriu Jennifer Coolidge, que va confiar en un Christian Siriano de color blau marí per a la seva aparició. La melena rossa va ser el contrast que el conjunt necessitava. La seva curta cua i cobrir-se els braços amb unes mànigues amb talls verticals van ser els tocs definitius.

Del mateix color es va vestir Olivia Colman, que va emportar-se un Emmy pel seu paper d'Elisabet II a The Crown i que mentre el recollia deia que estava tan convençuda que no guanyaria que hi havia apostat diners. Pel seu look blau marí, podria resultar creïble que s'ho pensava, ja que no explotava tot el seu potencial. No per això deixava de ser elegant i, a més, comptava amb un plat fort compensatori als peus amb uns talons alts gruixuts i transparents. El seu vestit, firmat per la sèrbia Roksanda, combinava amb saviesa el taronja, un color habitualment discutit amb les propostes més elegants i sòbries.

Fugint de la sobrietat però sense perdre gens d'elegància hi va haver moltes invitades a la gala. Amb elles va quedar clar que l'elegància no passa obligatòriament ni per la discreció ni per la invisibilitat. Ben al contrari. Dues que van exercir magistralment aquesta fórmula de la classe van ser Sarah Paulson i Mandy Moore. Totes dues ho van fer de color vermell Valentino amb sengles vestits de la firma Carolina Herrera, actualment pilotada pel jove nord-americà Wes Gordon. Moore més mainstream i Paulson una mica més dramàtica amb unes mànigues bollades XL, van fer-nos recordar que hi ha llum al final del túnel pandèmic, tan mancat de glamur.

No vestint de vermell però potser fins i tot encara amb més potència va aparèixer a la gala Kaley Cuoco. El seu vestit era groc fluor, una aposta que poc sovint va de bracet de l'elegància. Tot i això, el seu Vera Wang comptava amb flors asimètriques als tirants i una faldilla amb una cua llarga que li donaven categoria de peça artística, cosa que elevava el conjunt. No decorar-se amb joieria més enllà d'un rellotge de polsera va ser el seu encert per intentar domesticar la fera estilística que era el seu vestit i que poques haurien defensat tan bé.

Passant a la faceta d'elegància en versió grans tamanys hi ha les apostes d'Anya Taylor-Joy i de Hannah Waddingham. Totes dues van arrasar amb els premis i també a la catifa vermella. L'actriu de Ted Lasso va donar l'oportunitat de demostrar-se en els macrovestits a Christian Siriano, que va escollir per a ella un rosa equilibradíssim que no va caure en la infantil reflexió que per ser pàl·lid serà més elegant. La segona va materialitzar una barreja que hauria pogut ser un desastre però que va quadrar perfectament: un vestit de setí color champagne a l'estil slip dress i una cua de color mostassa. La seva sofisticació ho pot tot. De la mà de Dior era imparable.

En el catàleg de les apostes per la transparència va haver-hi dues grans protagonistes: Keri Russell i Emerald Fennell. El Zuhair Murad de la primera ho tenia tot però no per això queia en l'opulència gratuïta. Fins i tot amb plomes en una cua llarga d'un vestit transparent i forrat de pedreria va aconseguir resultar distingida. En versió més moderna va fer el mateix Fennell, que va escollir Valentino, que la va presentar divertida, brillant i molt glamurosa amb el seu clutch de plomes.

La gala també va donar bona mostra que es comença a animar l'etiqueta masculina. En alguns casos trobant un millor destí que en d'altres. Josh O'Connor va reencarnar amb molt d'èxit la reformulació de l'esmòquing de la mà de Loewe. Jason Sudeikis va fer el mateix a través del color turquesa fosc gràcies a Tom Ford. Dan Levy, en canvi, va optar per una etiqueta més avantguardista de color blau elèctric firmada per Valentino que hauria sigut més elegant amb unes sabates de vestir que no pas amb les seves plataformes negres. No obstant, el conjunt era perdonable pel personatge estètic que representa Levy.

Menys encert van tenir Billy Porter i Carl Clemons-Hopkins, que, a pesar del seu bon ull per a eleccions atrevides, no van tenir la mateixa gràcia per quadrar en l'esdeveniment, que no era la gala del Met i en el qual, per tant, la teva creativitat no és la protagonista perquè ho és l'acte en si. Entre les dones, el principal desencert de la nit el va protagonitzar la sempre fotogènica Emma Corrin, que ha fet de Diana de Gal·les a The Crown. El seu inexpressiu Miu Miu no era ni avantguardista ni elegant. Tampoc la tela amb què es va embolicar el cap. El conjunt era pràcticament un broma. Sobretot combinat amb les ungles felines negres que es va fer ad hoc per a l'ocasió. Potser en un altre context hauria passat més desapercebuda, però, quan regna l'elegància, les alarmes salten abans. Per més diversa que pugui arribar a ser l'elegància, hi ha coses que no colen.

Kate Winslet

L'estrella de Mare of Easttown va optar per un disseny negre molt sobri firmat per Armani Privé, joies discretes i un pentinat casual.

Cargando

L'actriu del moment i de qui tothom parla després de la seva participació a The White Lotus va optar per un sobri vestit negre de Christian Siriano.