El cel és la nova autopista de dades

BarcelonaLa connectivitat per satèl·lit està transformant el panorama de les telecomunicacions i obre noves possibilitats a particulars i empreses. Des de la connectivitat en zones remotes fins a la comunicació d'emergència en situacions de desastre, les anomenades xarxes no terrestres (NTN) juguen un paper cada vegada més important.

Starlink: el gegant de l'espai que redefineix la connectivitat

Starlink, la constel·lació de satèl·lits de SpaceX, s'ha posicionat com un dels actors dominants en aquest mercat. Amb gairebé 7.000 satèl·lits en òrbita baixa (o LEO), 6.200 dels quals estan operatius, Starlink ofereix connexió a internet de banda ampla a la major part d'Europa i Amèrica del Nord i del Sud. La seva baixa latència, d'uns 0,025 segons, gràcies a la proximitat dels satèl·lits a la Terra (550 km), la converteix en una opció atractiva per a aplicacions que requereixen velocitat i fiabilitat. A més, el fet que SpaceX sigui propietària dels coets que llancen els seus satèl·lits, a un ritme de 60 cada setmana, ha reduït significativament els costos i fa que el servei sigui relativament assequible: a partir de 29 euros mensuals, més 350 euros inicials per l’antena i el receptor.

Starlink ha demostrat la utilitat en situacions d'emergència, com els incendis a Califòrnia, on Musk ha cedit l'ús del seu servei i ha donat alguns cotxes Cybertruck equipats amb terminals Starlink per fer trucades d'emergència. També durant la gota freda al País Valencià, la connectivitat per satèl·lit de Starlink va ser crucial per a la comunicació dels serveis d'emergència quan la infraestructura mòbil va quedar destruïda. Aquestes situacions han augmentat la notorietat de Starlink i l'han posicionat com una alternativa fiable en moments crítics. El servei de Starlink, amb 4,6 milions de clients i presència en 114 països, ja factura 6.600 milions de dòlars anuals amb un marge de benefici del 57%, i s'espera que multipliqui per quatre els ingressos al 2030.

Tot i això, Starlink té limitacions per competir amb les xarxes de telecomunicacions convencionals, sobretot en capacitat, perquè no pot atendre milions d'usuaris concentrats en una mateixa cèl·lula d’uns 100 quilòmetres de diàmetre. També és cert que a l’Estat hi ha una cobertura rural de fibra òptica més que digna gràcies als fons europeus, que fa menys necessari el satèl·lit que en uns altres llocs. A més, aquí existeix el servei ÚNICO Demanda Rural, sota la marca Conéctate 35, gestionat per Hispasat, que dona banda ampla satel·litària per 35 euros al mes. De fet, la mateixa Hispasat ha acordat compartir infraestructura amb la futura constel·lació Kuiper (de Blue Origin, propietat de Jeff Bezos).

IRIS²: la resposta europea a la connectivitat segura

Per la seva banda, la Unió Europea impulsa el projecte IRIS² (Infraestructura per a la Resiliència, la Interconnectivitat i la Seguretat per Satèl·lit). El sistema, format per una constel·lació de 290 satèl·lits, busca oferir una connectivitat segura i avançada per a usuaris governamentals i empreses, alhora que redueix les escletxes de connectivitat dins el territori europeu. El projecte comptarà amb una inversió pública i privada de 12.000 milions d'euros. IRIS² utilitzarà satèl·lits d'òrbita mitjana (MEO) i baixa (LEO), combinant els avantatges de cadascuna. El consorci SpaceRISE, format per SES, Eutelsat i Hispasat, entre altres empreses europees, serà l'encarregat de desenvolupar, desplegar i operar el sistema. El projecte tindrà la Unió Europea com a client principal i finançament compartit entre fons públics i privats. IRIS² pretén garantir l’autonomia estratègica d'Europa, tot i que les polèmiques negociacions en curs entre Georgia Meloni i SpaceX per adoptar Starlink en les comunicacions segures del govern i l’exèrcit italians representen una amenaça per a la cohesió europea.

Connectivitat directa al terminal: una nova era per als 'smartphones'

A més dels serveis d'internet per satèl·lit per a llars i empreses, que substitueixen la fibra òptica allà on no arriba, també està emergint la connectivitat directa al terminal (D2D), que permet que els telèfons mòbils es connectin directament als satèl·lits. Aquest avenç tecnològic obre diverses possibilitats als usuaris que es troben en zones sense cobertura cel·lular.

AST SpaceMobile s'ha convertit en un dels actors clau en aquest àmbit, amb aliances amb Vodafone, AT&T i Verizon, entre altres. Aquesta empresa està desplegant una constel·lació de satèl·lits –també en òrbita baixa, però amb antenes molt més grosses i, per tant, amb més abast, que les de Starlink– que ofereix connectivitat per a smartphones als EUA mitjançant l'espectre de 850 MHz de Verizon i AT&T. Els primers cinc satèl·lits d'AST van ser llançats el setembre del 2024 i l'empresa es disposa a oferir serveis comercials i governamentals. AST també té previst llançar disset satèl·lits de segona generació el 2025 amb una capacitat deu vegades superior als seus satèl·lits inicials. Des del 2018, Vodafone ha invertit en AST SpaceMobile i hi té un acord comercial fins al 2034.

Globalstar i Apple: missatgeria d'emergència a tot arreu

Una altra aplicació destacada de la connectivitat per satèl·lit és la missatgeria d'emergència. Apple va ser la primera empresa a incorporar aquesta funcionalitat als seus iPhones 14 i models posteriors, mitjançant un acord amb Globalstar. Aquesta tecnologia permet als usuaris enviar un missatge de text per demanar auxili quan no hi ha cobertura cel·lular. El servei es va iniciar només amb missatgeria d'emergència, però l'actualització a iOS 18 ha ampliat aquesta funció i ara permet enviar i rebre missatges de text, emojis i reaccions a través d'iMessage i SMS quan no hi ha connexió wi-fi o cel·lular. Apple ha invertit 1.500 milions de dòlars en Globalstar per expandir la seva constel·lació de satèl·lits i la infraestructura terrestre necessària per a la comunicació. Apple es reserva el 85% de la capacitat de la flota, mentre que Globalstar podrà utilitzar la resta per a altres clients. Huawei també ven a la Xina telèfons amb connectivitat per satèl·lit; en canvi, Samsung s’ha mantingut fins ara al marge d’aquest segment.

Un mercat en expansió

El mercat de les telecomunicacions per satèl·lit està en plena expansió, amb cada vegada més empreses i governs interessats a aprofitar-ne el potencial. Les operadores de telecomunicacions tradicionals també exploren les possibilitats que ofereixen els satèl·lits per ampliar la seva cobertura i millorar els serveis. L'interès per la connectivitat per satèl·lit no es limita al mercat de consum, sinó que també s'està expandint al mercat industrial, amb aplicacions en sectors com l'agricultura, la navegació marítima, el transport i la logística. Es calcula que hi ha entre 2.000 i 3.000 milions de dispositius IoT que podrien utilitzar la connectivitat per satèl·lit. Precisament a aquest mercat s’adreça l’empresa catalana Sateliot, participada per Indra, Cellnex i Sepides, que ja ha posat en òrbita quatre satèl·lits i assegura tenir contractes amb 400 clients en 50 països.