BarcelonaBallarina i cantant amb una trajectòria centrada en els musicals, Chanel Terrero (l'Havana, 1991) serà la representant d'Espanya al festival d'Eurovisió, que se celebrarà el 14 de maig a Torí. Criada a Olesa de Montserrat, va aconseguir imposar-se en el Benidorm Fest a les candidatures que, teòricament, partien com a favorites per representar Espanya, Rigoberta Bandini i Tanxugueiras. Passada la polèmica per la seva elecció, Chanel està centrada en la promoció del tema que portarà a Eurovisió, SloMo. Pocs minuts abans de començar l'entrevista, ens creuem en el hall de l'hotel amb el cantant Omar Montes, que s'atura a parlar amb ella i donar-li el seu suport per al festival. Com si fos un fan més, Montes, que justament avui ha publicat una cançó amb C. Tangana, acaba demanant una foto a la ja eurovisiva Chanel.
Ara que ja han passat unes setmanes, ¿has tingut temps d'assimilar la victòria?
— Sí, ja l'he assimilat. Ja toco de peus a terra, l'estic gaudint i assaborint. Estic molt contenta.
Suposo que els primers dies van ser una mica agredolços. Tu no sorties com a favorita, ¿però t'esperaves la reacció que hi va haver?
— El que va passar ja ha passat i ara mateix estic molt contenta. Estic rebent missatges preciosos de molta gent i molt suport. Mira, ara ens acabem de trobar gent de la professió i m'han donat l'enhorabona. Jo em quedo amb això. En realitat és una victòria molt dolça.
Vas haver de sortir de les xarxes socials pels missatges d'odi que vas rebre després de ser escollida. ¿Tens previst tornar-hi?
— Em vaig desinstal·lar Twitter per prevenció. Me n'he apartat. Òbviament, tornaré a les xarxes perquè no m'estic amagant de res, simplement estava tenint cura de mi mateixa. Segurament tornaré a Twitter molt aviat.
La teva proposta és un espectacle molt potent i amb una gran coreografia. Et sorprenia que no se't tingués en compte com una de les favorites?
— Per a mi tot això era soroll. Porto tota la vida acostumada a treballar molt dur, a assajar moltíssim, i això és amb el que estava centrada. Fos favorita o no, la meva responsabilitat era pujar a l'escenari i fer el que vaig fer.
La teva actuació té una part molt física. Com t'estàs preparant?
— Doncs com ho he estat fent tota la vida: moltes classes de cant, moltes classes de ball, moltes classes d'interpretació i també coaching emocional. I corrents a la cinta, agafant fons i cantant a la vegada.
Ara mencionaves el coaching emocional. Representants d'Espanya d'altres edicions d'Eurovisió han explicat que per a ells va ser una experiència molt dura. Entenc que aquesta part emocional la vols cuidar especialment.
— Exacte. No és només per això [per anar a Eurovisió], crec que com a societat ho hem de tenir present. Vagis a Eurovisió o estiguis a casa teva treballant, les emocions s'han de tenir en compte i s'han de cuidar.
Amb 16 anys vas començar en el món dels musicals i t'has preparat moltíssim per tenir un espai en la professió. ¿Et va doldre que hi hagués crítiques que passessin per alt tota la teva feina?
— No, no em va doldre. Estic molt segura de mi mateixa, m'he preparat tota la meva vida i el que vaig fer a l'escenari va ser una demostració de només tres minuts de tot el que porto treballant. Estic molt tranquil·la i em sento molt segura.
Creus que la teva proposta és un tipus d'actuació que Espanya no havia dut mai a Eurovisió?
— Exacte. Espanya no hi ha dut mai aquest tipus d'actuació perquè, per començar, no s'ha apostat mai per una cançó com aquesta. És una proposta nova.
T'han comparat amb Eleni Foureira, la representant de Xipre que va quedar segona a Eurovisió 2018, per l'energia física de la teva actuació. Què et semblen aquest tipus de comparacions?
— Em sembla un afalac brutal perquè Eleni Foureira és una gran artista. Però, després, em pica bastant perquè quan una dona puja a un escenari, balla i canta a la vegada ja som totes Beyoncé. Se'ns compara sempre entre nosaltres, cosa que entre homes no passa.
Que et comparin amb Beyoncé tampoc està malament...
— No està malament, però jo no soc Beyoncé. Beyoncé és Beyoncé i jo soc Chanel. Eleni Foureira és Eleni Foureira, i JLo és JLo. I ja està.
També estàs treballant en el musical de Nacho Cano Malinche. Ho podràs compaginar tot?
— Per què no? Saps què passa? Jo porto tota la vida fent-ho, això, treballant en tres llocs a la vegada, ara Madrid, ara Barcelona o un musical. Per a mi no és nou. És veritat que estic fent moltes entrevistes i sessions de fotos que em prenen temps per anar a assajar, però no deixaré el musical.
Quan vas guanyar el Benidorm Fest, les primeres paraules van ser per a la teva àvia, que viu a Olesa de Montserrat i l'has fet una mica famosa. Com ho està vivint ella?
— Em va sortir del cor dir "T'estimo, iaia" perquè l'estimo molt, i el meu avi també. Estan contents, tot i que els primers dies van patir bastant. Però saben que soc forta i que estic per sobre de totes aquestes coses [les crítiques].
Vas fer el càsting per al paper d'Anita del West Side story d'Steven Spielberg. Com va ser l'experiència?
— Va ser molt heavy. Va ser el meu primer viatge als Estats Units, a Nova York, i anar-hi de la mà de Steven Spielberg és molt fort. Anaven passant els dies, anava superant proves, i l'últim dia va aparèixer Steven Spielberg per la porta, em va donar la mà i em va dir "Moltes gràcies per venir de tan lluny, tens molt talent. Molta merda!"
No et van agafar per a West Side story però aniràs a Eurovisió, un festival en què Espanya no ha tingut gaire sort en els últims anys. Et preocupa?
— És una qüestió que aïllo totalment, per a mi és només soroll. La meva responsabilitat com a artista és assajar moltíssim i fer-ho com més bé millor a l'escenari. La resta ja no és cosa meva.
Tanxugueiras es va presentar al Benidorm Fest amb una cançó en gallec. Tu et veuries fent una cançó en català?
— Esclar que cantaria en català, per què no? M'encanta el català i sona tan bonic en una cançó...! En l'art no hi ha límits i el català és preciós.
Després del Benidorm Fest es va fer viral un vídeo en què proposaves a Rigoberta Bandini de fer una calçotada juntes. Ja teniu data? La fareu?
— La meva proposta està sobre la taula, tot i que ara les dues estem bastant ocupades.