Cinc sèries curtes per veure senceres durant el pont

BarcelonaFinalment ha arribat el fred i, amb les baixes temperatures, els dies d'estar més per casa. Aprofitant que s'acosta el pont de la Constitució –amb dos festius que faran un benvingut cap de setmana llarg–, ara és un bon moment per repescar les minisèries més prometedores dels últims mesos i veure'n un capítol rere l'altre, en forma de marató. Per això hem seleccionat cinc propostes que han destacat aquesta tardor i que us passaran volant.

Fa temps que la BBC ha demostrat amb nota la seva capacitat per crear bones produccions televisives, especialment quan es tracta de sèries policíaques. Blue lights és un nou exemple que esquiva els tòpics i les trames repetitives. La ficció acompanya tres policies novells (interpretats per Siân Brooke, Nathan Braniff i Katherine Devlin) que fan pràctiques al cos d'agents de Belfast. El context és tumultuós, amb grups de delinqüents campant pel carrer i màfies de narcotraficants que dominen la zona. Hereva de sèries de culte com Line of duty i Happy valley, Blue lights destaca pels seus personatges carregats d'humanitat i les contradiccions que els planteja la feina, la vocació i l'ètica personal. Després d'un èxit fulgurant al Regne Unit, la BBC ja n'ha confirmat una segona temporada.

Matthew Collins va passar tota la seva joventut convertit en una peça clau de l'extrema dreta racista i feixista, tot i que després se'n va penedir. La seva història, que és real, pren forma de ficció de la mà de l'actor Stephen Graham acompanyat d'un repartiment de luxe, amb noms com Dean-Charles Chapman, Andrew Ellis i Leanne Best. The walk-in està construïda en forma de thriller i va agafant cada vegada més velocitat a mesura que s'endinsa en les profunditats de l'organització terrorista britànica Acció Nacional. L'assassinat de la diputada Jo Cox el juny del 2016 té un paper fonamental en la trama, que a través de la figura de Collins reflexiona sobre l'auge de l'extrema dreta en l'Europa actual i les conseqüències de la violència que se'n deriva.

Quin és el secret d'una bona carn arrebossada? Què és el vorí vorí i per què fa tan bona pinta davant les càmeres? Si sou sibarites i us agrada el bon menjar, Nada és la vostra sèrie ideal per a aquest pont. Els actors Luis Brandoni i Robert De Niro protagonitzen aquesta comèdia argentina sobre gastronomia, amistat i la vida en general. Brandoni encarna un crític gastronòmic rondinaire que, malgrat no haver perdut tot el prestigi, es troba en hores baixes. El seu dia a dia li queda potes enlaire quan perd la seva assistenta, de qui depenia completament. L'home intentarà tirar endavant amb una nova incorporació domèstica, la d'una jove paraguaiana que li descobrirà les meravelles de la cuina del seu país. Nada està farcida de moments hilarants i de tendresa entre els seus personatges, que us faran venir ganes d'agafar un avió fins a Buenos Aires per tastar el bife de chorizo a caballo i comprovar si és tan bo com sembla a la pantalla.

Anys 50, feminisme, cuina, química, televisió i una història d'amor. Amb aquests ingredients l'escriptora Bonnie Garmus va convertir l'any passat la novel·la Lecciones de química (Salamandra) en un bestseller arreu del món. Ara Apple TV vol nodrir-se d'aquell èxit i per això l'ha adaptat a la televisió. La minisèrie està protagonitzada per Elizabeth Zott (Brie Larson), una mare, científica i cuinera que vol transmetre coneixements sobre química a través del seu programa de televisió, Supper at six. Zott és una dona decidida que destaca per la seva seguretat i per parar els peus als homes que li intenten imposar el masclisme de l'època. El seu paper davant de les càmeres l'erigeix en una figura revolucionària als fogons, amb trucs sorprenents com la combinació d'àcid acètic (vinagre) i clorur de sodi (sal) als seus plats, però a mesura que l'èxit creixi també ho faran els seus enemics. La protagonista s'hi enfronta amb destresa i sense perdre el punt d'humor que ja governava la novel·la i que fa de Cocina con química una sèrie lleugera, divertida i plena de reivindicació.

L'escriptor Anthony Doerr va guanyer el 2015 el premi Pulitzer gràcies a la novel·la La luz que no puedes ver, que vuit anys després Netflix ha decidit traslladar a la pantalla. La història al darrere d'aquest bestseller reconegut internacionalment emocionarà els cors més durs: durant la Segona Guerra Mundial, la Marie-Louise, una jove parisenca i invident, està aprenent a orientar-se pels carrers de la ciutat quan l'exèrcit nazi irromp a França i es veu obligada a fugir, juntament amb el seu pare. La seva vida està enllaçada amb la del Werner, que creix en un orfenat acompanyat d'infants malalts i desemparats. La luz que no puedes ver és un drama d'època en tota regla que posarà contra les cordes els seus protagonistes i els farà treure forces de qualsevol lloc per tirar endavant. Malgrat les circumstàncies adverses, la seva és una història d'esperança per no perdre la fe en la humanitat.