La CNews, la Fox News francesa que dona ales a l'extrema dreta

ParísEn vigílies de les eleccions regionals i departamentals franceses, i quan falta menys d'un any per a les presidencials, la televisió que diferents mitjans de comunicació han batejat amb el nom de Fox News francesa, la CNews, ha superat els seus competidors directes —els canals de 24 hores de notícies— per primera vegada des de la seva fundació, el 2017. CNews, que té presentadors i col·laboradors d'extrema dreta, va registrar el mes passat una quota del 2,7%, contra el 2,5% de la cadena líder fins ara, BFM TV. Així, també s'ha situat per davant de la LCI i FranceInfo, entre d'altres.

Tot i que les xifres d'audiències no són gaire elevades si es comparen amb les dels canals generalistes, la victòria simbòlica de CNews sobre les cadenes de 24 hores de notícies ha protagonitzat portades i nombrosos articles d'opinió de la premsa francesa. "Més enllà de la importància que va agafant en el panorama televisiu, el que desperta més interès és la seva influència en la resta de mitjans", assegura Mihaela Alexandra Tudor, professora de sociologia dels mitjans de comunicació de la Universitat Paul Valéry de Montpeller. "Veig CNews com l'encarnació d'un mitjà alternatiu als tradicionals, menys institucionalitzat i que correspon més a les expectatives d'alguns francesos desencantats amb el sistema", afegeix Tudor. D'altra banda, l'assessora sobre decisions empresarials dels mitjans de comunicació Marine Balansard considera que s'està parlant massa de CNews, fet que, precisament, provoca que creixi la seva influència.

Un dels diaris més bel·ligerants amb la CNews, que és propietat de Canal Plus, és la capçalera d'esquerres Libération, que la setmana passada va denunciar en un article que gairebé el 40% dels convidats o entrevistats per la cadena eren d'extrema dreta. I al voltant d'un 25% de dretes. En aquest sentit, el mes passat el Consell Superior de l'Audiovisual (CSA) va enviar un avís formal a la CNews per haver ofert molta més estona d'antena al cap de llista per París de Reagrupament Nacional, Philippe Ballard, que a la resta de candidats de les eleccions regionals del 21 i 27 de juny. L'òrgan també va lamentar que ja era massa tard per compensar la resta de partits, però va advertir la cadena amb una multa si en el futur no respectava el pluralisme polític.

De fet, el CSA ja va multar la CNews per primera vegada a la història d'un canal de notícies 24 hores, però per un altre motiu: el periodista Éric Zemmour, el més polèmic de la cadena i el que aconsegueix millors audiències –prop d'un milió de teleespectadors–. Un dels seus darrers estirabots, que va costar 200.000 euros a CNews, va ser contra els menors no acompanyats. "Aquí no tenen res a fer, són uns lladres, uns assassins, uns violadors. Han de ser retornats", va dir Zemmour, que acumula un bon historial d'avisos i de multes del CSA. "Tots, sense excepció, tots", va afegir.

Zemmour contra Le Pen?

Els darrers anys la líder de Reagrupament Nacional, Marine Le Pen, s'ha vist beneficiada pels temes que la CNews posa al centre del debat, com la seguretat i els successos sucosos, i pels discursos incendiaris de Zemmour, que solen barrejar de forma barroera, per exemple, actes delictius amb immigració. Ara, però, diferents mitjans apunten que el periodista mediàtic s'està rumiant presentar-se a les eleccions presidencials d'abril del 2022, decisió que dividiria l'extrema dreta i esgarraparia vots clau a Le Pen. De fet, Zemmour va assegurar que anunciaria si es presenta o no al novembre, però, de moment, a Twitter, a més dels seus discursos i les seves columnes al diari Le Figaro, ara també penja fotos i comentaris de visites que fa a botigues, organitzacions o empreses d'arreu de França, com si es tractés d'un candidat. Pel que fa a les seves possibilitats, una enquesta feta per l'Institut Francès d'Opinió Pública (IFOP) assenyala que Zemmour aconseguiria el 18% dels vots en unes eleccions presidencials.

Les aspiracions de Zemmour, esclar, no agraden a Le Pen, que ja ha sortit més d'una vegada a l'atac. "L'insto que digui què vol fer [...] la seva candidatura no em preocupa, perquè no faig política-ficció, però ser columnista i comportar-se com un candidat presidencial no és gaire net", va dir Le Pen a France Inter.

Més enllà de la ultradreta, la resta de partits tampoc es queden indiferents davant de la CNews i Zemmour. Quan es va anunciar el fitxatge del columnista, diferents representants polítics d'esquerres van fer boicot a la cadena, sobretot del partit dels verds. En canvi, diferents ministres francesos, tot i que alguns també han mostrat el seu rebuig contra la cadena, s'han espavilat a desfilar-hi en franges de màxima audiència. "Segurament la CNews beneficia els polítics que més hi surten, però no es pot saber del cert. A la primera volta de les regionals hi va haver molta abstenció, cosa que va repercutir en els mals resultats de l'extrema dreta", respon a l'ARA Marine Balansard.

Tot i això, Balansard recorda que, a diferència dels Estats Units i la Fox, a França el Consell Superior de l'Audiovisual vetlla perquè es respecti la pluralitat política i que, de moment, CNews no té audiències tan altes com la televisió pro Trump. Sí que pot ser més preocupant, apunta Balansard, si diferents mitjans són absorbits per CNews o adopten la mateixa línia editorial, com pot passar amb la històrica ràdio Europe 1, els treballadors de la qual van estar tota la setmana passada en vaga per evitar que els seus directius agafin el mateix camí que l'anomenada Fox francesa.