‘Comtes’ desenterra els orígens de la nació catalana

Barcelona“La història de Catalunya és un relat de superació constant”, assegura Carles Porta, director de la docusèrie Comtes, que s’estrena aquest dimecres a La Xarxa de Comunicació Local (XAL) i a Movistar+, i que vol explicar de manera entenedora els orígens de la nació catalana. El projecte, que ha comptat amb Albert Sánchez Piñol com a guionista, barreja l’explicació històrica amb fragments ficcionats dels regnats de quatre comtes que es van succeir cronològicament: Guifré el Pelós, Guifré Borrell, Sunyer I i Borrell II.

Estructurada en quatre episodis monogràfics de 30 minuts, la sèrie té com a narradora l’actriu Marta Marco, que serveix com a fil conductor entre les intervencions dels historiadors -que aporten el rigor acadèmic al projecte- i les escenes ficcionades, a les quals ha donat veu i forma Sanchez Piñol. El grup d’especialistes, que situen el relat en el context geopolític i social de l’època, està format per sis historiadors d’universitats catalanes i internacionals, com Stefano Cingolani, de La Sapienza de Roma. També hi participa Josep Maria Salrach, catedràtic d’història medieval a la Universitat Pompeu Fabra i especialista en el període carolingi i protocatalà.

Una història amb arc dramàtic

Per a Albert Sánchez Piñol dotar de tensió dramàtica la història dels quatre comtes ha sigut relativament fàcil. “Són uns moments històrics amb uns personatges que qualsevol narrador voldria perquè estan enfrontats a conflictes de primera magnitud, amb dilemes molt difícils de resoldre”, assegura.

Tot i que en un principi, quan la XAL va encarregar el projecte, la idea era poder fer un repàs extensiu a tots els comtes, el pressupost ajustat va fer que seleccionessin quatre personatges que “tenen un arc dramàtic propi”, explica Carles Porta, que assenyala que s’ha fet un esforç perquè l’ambientació fos tan semblant a l’època com fos possible.

“Anem des de Guifré el Pilós, que inaugura la dinastia dels comtes de Barcelona, fins a Borrell II, que va trencar el vassallatge amb l’Imperi Carolingi i fa, de facto, una declaració de sobirania”, assenyala el director de la docusèrie, que es mostra entusiasmat amb la idea de poder-ne fer més temporades, tot i que encara no s’ha confirmat aquesta possibilitat.

“El país s’ho mereixeria i més ara. Necessitem saber la nostra història i sentir-nos-en orgullosos, com qualsevol país normal”, diu Porta. Sánchez Piñol coincideix amb el director de la docusèrie i afegeix que no entén com en 40 anys d’autonomisme no s’havia fet un producte audiovisual sobre els orígens de Catalunya, un tipus de projecte que és habitual en països europeus, com ara a Alemanya: “L’únic que teníem era el Dragui i els actes del Mil·lenari, que eren institucionals”.

El vincle amb l’actualitat

Per al director, el projecte té ara més sentit que mai, tot i que parli d’uns fets que es van produir al segle IX i X. “Hi ha una indústria molt gran, l’espanyola, que intenta minimitzar Catalunya. Davant d’això no hi ha res més important que conèixer la teva pròpia història, que et dona raó de ser i les bases per entendre que tu no ets un muntatge, que tens més de mil anys com a nació”, explica Porta, que afegeix que la docusèrie és històrica i, en cap cas, política. “Les interpretacions les farà qui la miri”, puntualitza.

Tant el director com el guionista coincideixen a assenyalar que el període històric té certes semblances amb el moment actual. “La història té molts paral·lelismes amb el que estem vivint ara, desgraciadament. Catalunya és un país que ha avançat gràcies a les derrotes i la primera d’elles és la mort de Guifré el Pelós”, diu Porta.

El director es mostra sorprès del poc coneixement que té la societat de la història de Catalunya. “Sembla com si ens fes vergonya explicar-la i fer-la entretinguda i popular perquè arribi a tothom”, assegura Porta, que afegeix que “s’ha de presumir, tant de les parts bones com de les parts fosques”.

Per afavorir la divulgació dels fets que explica la docusèrie, després de cada capítol -la producció acabarà d’emetre’s el 30 de desembre- es faran xerrades en les quals participaran els creadors i els historiadors vinculats a Comtes. Les converses tindran lloc al monestir de Santa Maria de Ripoll, un escenari simbòlic per a la sèrie, ja que va ser fundat per Guifré el Pelós i és on es conserva la seva tomba.