Els cotxes es queden sense xips?

La penúria de xips que el món viu des de fa mesos està afectant seriosament la fabricació de cotxes, ordinadors, consoles, smartphones, equips de telecomunicacions i tot tipus de productes que incorporen semiconductors avançats. Moltes fàbriques de cotxes han hagut de tancar part de la seva producció i així estaran setmanes. És el cas de Toyota, Volkswagen (inclosa la planta de Seat a Martorell), Ford, General Motors, Fiat Chrysler (ara Stellantis) i Honda.

Per acabar-ho d’adobar, el terratrèmol del cap de setmana passat al nord de Tòquio ha obligat a aturar la producció d’una important fàbrica de semiconductors per a l’automòbil de la japonesa Renesas. I, a sobre, el fred glacial que pateix l’estat de Texas ha fet que Samsung i NXP tanquessin les grans plantes de xips que les dues empreses van inaugurar fa poc a prop de la capital, Austin, per falta de subministrament elèctric.

Aquesta escassetat de xips té a veure amb la pandèmia de covid-19, que ara fa un any va desballestar durant mesos tot el delicat i complex sistema de fabricació, verificació i tramesa dels components. Quan es començava a restablir el subministrament normal de xips, hi va haver un gran augment de la demanda d’ordinadors i de smartphones per treballar des de casa i, després, de cotxes, que cada vegada incorporen més xips i més sofisticats, entre altres productes de tot tipus.

La manca de components i de matèries primeres per fer-los és tan greu que no es preveu que es torni a normalitzar fins a finals d’aquest 2021. La situació ha posat de manifest la tremenda fragilitat del sistema de proveïment de components que tenen els grans fabricants de cotxes. Europa és la seu dels principals productors de components d’automoció, com Bosch o Continental, que fabriquen molts xips o els encarreguen a altres companyies especialitzades, com la citada Renesas, NXP (holandesa), Infineon-Cypress (alemanya) i STMicroelectronics (suïssa). Entre les quatre acaparen prop del 80% del mercat mundial de xips per a l’automoció.

El problema s’agreuja perquè, al seu torn, aquestes companyies subcontracten la fabricació dels xips més sofisticats a TSMC i Samsung, que no donen l'abast perquè també en fabriquen per a moltes altres empreses, des d’Apple i Qualcomm fins a NVidia, AMD i Mediatek. En concret, la taiwanesa TSMC, que treballa per encàrrec, s’ha convertit en un veritable coll d’ampolla, perquè és la més gran del món i fa el nucli de la immensa majoria dels productes electrònics més sofisticats, com els processadors dels smartphones, els ordinadors, els automòbils, els equips de telecomunicacions mòbils o les videoconsoles de Sony i Microsoft.

Les sospites d'espionatge

De fet, aquesta situació de manca de semiconductors ja es va començar a manifestar a mitjans de 2019, quan Donald Trump va incloure Huawei en una llista negra que prohibia a qualsevol empresa dels EUA vendre res a aquest fabricant xinès d’equips de telecomunicacions i smartphones. Deia –sense donar-ne proves– que els productes de Huawei podien servir per espiar els Estats Units, cosa que la firma xinesa sempre ha negat.

El tema es va agreujar encara més quan l’estiu passat Trump va decretar, amb efectes a mitjans d’agost, que cap companyia del món que utilitzés equips o software dissenyat o fabricat per empreses dels Estats Units podria vendre productes a Huawei. TSMC, a qui Huawei encomanava molts xips –inclòs el processador Kirin dels seus smartphones més avançats–, es va veure obligada a deixar de vendre-n'hi. Com es natural, Huawei ja portava més d’un any comprant semiconductors a dojo a tothom que en tingués, a banda d’incrementar les comandes a TSMC. Com a resultat, es va crear una demanda de xips extraordinàriament elevada fins al setembre passat, per tal d’abastir Huawei i altres empreses en el punt de mira dels Estats Units.

L’estiu del 2020 la demanda de xips sofisticats va augmentar més per nodrir els productes que es vendrien per Nadal, com els processadors de Qualcomm per a l’iPhone 12 d’Apple i altres smartphones, ordinadors portàtils, servidors i consoles. Una tempesta perfecta que des del desembre, coincidint amb el creixement inesperat de la demanda de cotxes –sobretot de cotxes elèctrics, que utilitzen deu vegades més xips que els de combustió– ha esclatat amb tota la seva magnitud.

En el territori dels EUA, amb l’excepció d’Intel, pràcticament no es fan xips. Tots els fabricants, inclosa la citada Intel, tenen grans plantes a la Xina i els més sofisticats els fa TSMC a la illa de Taiwan. Les americanes Qualcomm, Apple, Nvidia o AMD dissenyen els seus xips i n’encarreguen la fabricació a TSMC, com també fa Mediatek, una altra empresa de Taiwan que s’ha convertit en el principal fabricant de processadors per a smartphones.

Els Estats Units compren a la Xina i Taiwan gairebé la meitat dels semiconductors que es fabriquen al món, per incloure’ls en productes que seran consumits tant als EUA com en altres llocs del món. La Xina fabrica cap al 15% de tots els semiconductors, però el seu mercat interior és del 35%. Per tant, compra a fora el 20% del mercat mundial de semiconductors, que és de l’ordre de 450.000 milions de dòlars.

Xina vol l'autosuficiència

Els EUA estan esgarrifats perquè la Xina aspira a ser molt més autosuficient en xips cap a l’any 2025, i per això Donald Trump va començar una ferotge guerra comercial amb la Xina, centrada precisament en els xips, i Joe Biden no sembla gaire disposat a aturar-la. Mentrestant, Europa s’ha acabat adonant que és la víctima col·lateral d’aquest foc creuat entre les dues grans potències. Tant la cancellera alemanya Angela Merkel com el president francès Emmanuel Macron han reclamat al govern de Taiwan i a TSMC que proporcionin els xips que els seus fabricants de cotxes necessiten. I aquesta setmana una alta representació de la nova administració Biden ha fet el mateix. Mentrestant, la Xina no s’està de recordar que considera Taiwan una part del seu territori.

La Unió Europea està decidida a impulsar la creació d’un gran conglomerat per a la fabricació de xips i evitar aquesta fragilitat extrema. La situació no deixa de ser paradoxal perquè, per exemple, el fabricant més important de maquinària per produir xips és la firma holandesa ASML, però els Estats Units no li permeten vendre’n a la Xina, per exemple a SMIC (Semiconductor Manufacturing International Corporation), perquè en el disseny fotolitogràfic dels xips s’utilitza programari originari dels EUA. Ja no van permetre que TSMC vengués xips a Huawei, tot i que estan fabricats amb equips d’ASML. En conseqüència, Europa pateix directament i indirectament els efectes del conflicte entre ianquis i xinesos. Per això la iniciativa de la UE en matèria de semiconductors, orientada inicialment a crear processadors de supercomputació, s’està ampliant a components de consum més massiu. Ja veurem si progressa.