Crida a micromecenes sensibles a les injustícies socials

PalmaNo puc explicar amb paraules com em vaig sentir quan Esperanza Aguirre va dir que els sense sostre no havien de dormir al carrer perquè espantaven els turistes. Em supera la seva manca de sensibilitat i la xenofòbia que mostrà parlant de màfies i d’estrangers. Les seves manifestacions només tenen dues possibles explicacions: o té el cor de pedra o un desconeixement total. També podrien ser les dues coses. Però, per si és la segona possibilitat, jo li vaig enviar un tuit dient-li que feim un micromecenatge per acabar SOS3, un documental sobre la problemàtica de l’habitatge que crec que li seria de molta utilitat. De fet, ja tenim pensat enviar-li’n una còpia.

Sobretot a Aguirre li hauria d’interessar la primera part de SOS3, que té com a subtítol ‘Aporofòbia’, un concepte de la gran filòsofa Adela Cortina que vol dir: por de la pobresa. També es pot interpretar com rebuig o hostilitat cap als pobres. Moltes vegades la por i el rebuig neixen del desconeixement. No gaire gent passa una estona llarga parlant amb algú que no té més remei que dormir dins d’un vehicle, damunt d’un banc, entre cartons, davall d’un pont o en una casa abandonada. Una realitat que a Palma, abans de la crisi, segons Creu Roja quan parla dels seus usuaris, afectava 50 persones. Actualment n’hi ha 300 en aquesta situació, fet que, com diu Xavi Mesquida, de Metges del Món, “ens hauria d’avergonyir com a societat”. Però per molt que augmenten, no atreuen l’atenció, si no mor un d’ells al carrer. Aquest era el lament d’Hugo Cozar, un treballador social de Creu Roja. Em deia amb una mirada intensa que encara record: “L’any passat varen morir 15 persones més -referint-se al que varen trobar al barri del Terreno que vivia davall d’un pont i que va ser portada de diari-. La diferència és que han mort a l’hospital, i d’aquests ningú n’ha dit res”. En el documental, són les persones sense un sostre digne les que parlen. I és que SOS3 pretén donar un altaveu a un crit social que parla d’una emergència que ha quedat silenciada entre el renou dels cotxes i la velocitat de la vida.

PAH Mallorca

A la segona part, la mobilització que ha sumat més forces des que va començar la crisi econòmica i la precarietat que va arribar a bona part de la població. Els protagonistes són membres de la Plataforma de Persones Afectades per la Hipoteca, aquestes que han fet sentir la seva veu per damunt de les altres i en contra de molts d’interessos econòmics, però també polítics. És la part de la lluita ciutadana, articulada a través de la PAH Mallorca, per la qual han passat més de 6.000 persones cercant resposta a situacions dramàtiques. Una plataforma que en molts casos ha aconseguit millorar la situació de qui es troba desesperat després de confiar en el sistema i en la seva entitat bancària. També en aquest diari han protagonitzat un reportatge de denúncia.

I com que la tercera és la bona, i no n’hi ha dues sense tres, el documental SOS3 (sostres) a la tercera part parla també d’alternatives a l’habitatge convencional, al fet de tenir un pis de lloguer o comprat. Alternatives a les quals s’arriba per necessitat, però sobretot per la voluntat de construir des d’un punt de vista diferent i amb la intenció de fer-ho amb ingredients propis i grans dosis d’autoaprenentatge.

Hi col·laboren Metges del Món, Can Gazà, PAH Mallorca i Creu Roja. Hi participen els artistes grafiters SOMA i Joan Aguiló, i també Clara Andrés, cantautora guardonada amb dos premis Ovidi Montllor l’any 2008 de la mà de Joan Manuel Serrat. També va ser reconeguda amb el primer premi del Miquel Martí i Pol, un nou guardó musical promogut per Lluís Llach. Lluitant per tirar-lo endavant, tenc el plaer de fer-ho amb Toni Madico i Xesc Llinàs, Toni Noguera i Xisco Burdils.

Actualment a través de la plataforma de verkami http://www.verkami.com/projects/11722-sos3, SOS3 cercam petits mecenes que poden fer aportacions des de 5 euros. Les recompenses són diverses: a més d’entrades per a l’estrena, també s’ofereix una visita a Can Gazà, dinar i sermó a càrrec de Jaume Santandreu, entrades al concert de Clara Andrés, participació en el debat sobre la problemàtica de l’habitatge amb experts i activistes de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, PAH Mallorca, o una làmina dels grafiters Joan Aguiló o de SOMA per 80 euros. Fer-te mecenes d’aquest documental vol dir tenir ganes de reflexionar, d’analitzar i també de millorar un dret que s’ha allunyat de la ciutadania: el dret a sostre.