Una cullera de fusta per ser un ‘masterchef’

BARCELONADavant d’un cèntric hotel de Barcelona uns vuitanta candidats vestits amb davantal i fins i tot gorro de cuina esperen pacientment per entrar al primer càsting per a la setena temporada de 'MasterChef', el 'talent show' culinari que s’ha convertit en el programa insígnia de TVE. Tots ells han sigut triats entre més de 20.000 inscrits que van enviar diferents vídeo-receptes. En aquesta primera prova tenen vint minuts per demostrar la seva habilitat per emplatar el seu plat estrella, que porten cuinat des de casa i conservat tan bé com el seu enginy els ha permès: des de neveres de platja fins a contenidors de porexpan. L’objectiu és que al final del migdia l’equip de càsting, que tastarà les seves propostes, els atorgui la cullera de fusta que els permet seguir avançant en el procés de selecció. Després d'aquesta primera parada el programa viatjarà a Sevilla, Madrid i València.

El grup és eclèctic i els plats també. N’hi ha de sofisticats però també alguns que busquen homenatjar la tradició. És el cas d’una família que s’han presentat plegats al càsting i que asseguren que més que entrar al programa volien viure l’experiència. La Silvia i la Susana, que són germanes, han optat pel menjar català: la primera ha fet pilota i l’ha tunejat per presentar-la com un tataki, mentre que la segona ha fet un fricandó de mandonguilles. En canvi, l’Edu, el fill de la Silvia, no vol saber res de la carn perquè és vegetarià i s’ha presentat amb un plat tailandès cuinat amb soja texturitzada.

Cuiners sense formació

La majoria dels candidats no tenen formació gastronòmica i el seu aprenentatge és sobretot autodidacte i inspirat per la cuina de les mares. El Daniel, que no porta davantal però si una bandana al cap, ja va provar sort en un càsting d’un altre 'talent' de cuina acompanyat per la seva mare. En aquella ocasió no va tenir sort, però espera que ara la cosa sigui diferent. “He portat un caneló embolicat amb carbassó. A dins porta gorgonzola, pera, bròquil, nous i anacards”, explica el Daniel, que confessa que la recepta va ser un treball en equip, ja que la va idear amb les seves companyes de pis. Quan entra a la sala on ha de fer la prova, el Daniel s’endú una sorpresa: li ha tocat al costat d’una candidata, la Sonia, amb qui ja va coincidir al càsting de l’altre programa.

La Sonia, com el seu company de taula, busca un canvi de vida –treballa com entrenadora personal– i creu que la cuina podria ser l’al·licient que li falta. Acostumada a menjar plats molt sans i sense greixos, admet que si entra a 'MasterChef' haurà de deixar de ser tan estricta en la seva dieta.

L’encarregada de motivar i explicar les pautes de les proves als possibles concursants és Esther González, la directora de càsting del programa. “Set anys després de la primera edició, la xifra d’apuntats no només no disminueix, sinó que creix”, explica, i assegura que el tipus de concursant que busquen ha de tenir uns mínims coneixements de base. “És fonamental que tinguin una enorme passió per la cuina”, remarca la directora de càsting.

Durant la benvinguda als candidats, González pica l’ullet a un d’ells, el mallorquí Joan Frau, un vell conegut del programa. L’any passat va estar a les portes d’entrar a 'MasterChef' –li faltava només un càsting– però va renunciar-hi per voluntat pròpia. “L’any passat vaig arribar a la fase final i em van escollir per anar a Madrid, però per un tema laboral vaig haver de renunciar a la meva plaça”, explica aquest advocat de 30 anys que confessa que durant aquest últim any s’ha penedit moltes vegades de la decisió que va prendre llavors. “No crec que aquí hi hagi ningú amb més ganes que jo d’entrar, pel fet que l’any passat vaig viure l’emoció de ser gairebé dins i ara mateix soc a fora”, recorda.

Un cop donada la benvinguda i fet un discurs que predisposa els candidats a un estat emotiu, la directora de càsting dona el tret de sortida a la prova d’emplatat. Es veuen els primers nervis, amb mans que tremolen en treure de la bossa plats, motlles i coberts, però també s’intueix qui s’ha preparat a consciència per sorprendre el jurat que tastarà els plats i que haurà de decidir qui passa a la prova de la tarda, en què sí que hauran de cuinar.

L’Alatz, de 26 anys, és dels que venen amb la lliçó apresa i deixa bocabadats els companys del seu voltant. Arribat des de Mungia (Biscaia), ha preparat 'sukalki', un guisat basc que ha modernitzat fent un cruixent de patata i un puré que a dins amaga la carn esfilagarsada. La recepta original cuina la carn sobre brases i després aprofita l’escalfor residual per fer un 'talo', una 'torta' de blat de moro molt similar a les 'arepas' colombianes o veneçolanes. Per recuperar aquesta tradició, l’Alatz, que va començar a estudiar cuina però ho va deixar, ha portat un tronc amb una petita cavitat amb brases coberta per una planxa que ha fet ell mateix a la fàbrica de metall on treballa. “La veritat és que m’ho he currat per venir aquí”, assegura mentre espera el jurat que ha de decidir si tot aquest esforç es mereix la desitjada cullera de fusta.