La cursa per la intel·ligència artificial prem l’accelerador

Fa només un any que OpenAI va presentar ChapGPT, el robot que responia amb naturalitat a les preguntes que se li feien i que ha desfermat una veritable passió per la intel·ligència artificial generativa (IAG). Però en les últimes setmanes s’ha accelerat el desenvolupament i l’adopció generalitzada de tot tipus d’eines i serveis d'IAG, amb una gran inversió de temps i diners. El cap de setmana passat, Elon Musk presentava Grok, un model d'IAG propi vinculat al contingut i les funcions de la seva plataforma X –abans Twitter–. L'endemà, Sam Altman, cap visible d’OpenAI, anunciava un pla per oferir eines d'IA a mida i modulables per a empreses i usuaris particulars.

Es dona la circumstància que els dos directius havien estat presents els dies 1 i 2 de novembre a Bletchley Park, al nord-oest de Londres, en una cimera sobre IA on es va alertar, a través d'un comunicat conjunt, dels elevats riscos potencials que té la tecnologia i la necessitat de regular-la. La trobada va ser convocada pel primer ministre britànic Rishi Sunak i hi van assistir molts empresaris i alts representants polítics de 28 països, des de la vicepresidenta dels EUA, Kamala Harris, fins a la secretària d’estat espanyola del ram, la catalana Carme Artigas, que no es va estar de presumir a X de sintonia amb Elon Musk. A Bletchley Park es va parlar molt de la necessitat de regular la IA, però sense saber molt bé com fer-ho. "Cal innovar abans de regular", va dir el representant francès a la cimera.

La successió d’esdeveniments en l’àmbit de la IA ha estat ininterrompuda durant aquest 2023. OpenAI va anunciar ChatGPT, una versió millorada del seu model anterior d'IAG, sense gaire soroll, però tota la indústria de tecnologies de la informació va veure'n el gran potencial i els gegants tecnològics s’han afanyat a oferir-ne les seves pròpies versions. Meta, Google, Amazon i sobretot Microsoft, que va invertir 10.000 milions de dòlars en OpenAI i ha integrat eines d'IA en els seus productes al núvol, com Azure, el cercador Bing, el paquet d’ofimàtica Office 365 i la plataforma per a programadors GitHub.

La mateixa OpenAI va introduir al març la versió GPT-3 i fa poc la GPT-4, encara més potent. L’anunci de dilluns passat es va centrar en un GPT-4 Turbo i en la possibilitat d’entrenar el model amb dades pròpies i posar-lo a l’abast de tercers interessats en el resultat mitjançant una botiga, la GPT Store. Mentrestant, aquesta mateixa setmana un consorci d’empreses alemanyes que inclou Bosch ha anunciat que invertirà 500 milions de dòlars en el desenvolupament d'Aleph Alpha, que es postula com a rival europeu de ChatGPT. El navegador web Brave ha incorporat la funció Leo –basada en el model d'IA Llama de Meta– per fer cerques amb llenguatge natural. I fins i tot Samsung ha anunciat Gauss, un model propi d'IA per generar text i imatges que –a diferència de tots els altres, que depenen de servidors al núvol– es podrà executar localment en els telèfons mòbils de la marca, començant per un sistema de traducció en temps reals de les converses telefòniques.

Els productes actuals d'IAG no són precisament barats. Els usuaris han de pagar una quota mensual i als proveïdors els cal tenir una infraestructura potent i molt cara si volen estar a l’altura. Per això, OpenAI i altres companyies, com Meta Platforms amb l’esmentat programari Llama d’IA lliure, Adobe o la mateixa Microsoft, ja es disposen a oferir serveis d'IAG menys potents, però també més econòmics o fins i tot de franc. La lluita per captar clients és tan ferotge com la d’intentar desenvolupar versions més acurades i atractives per als usuaris.

La IA, especialment la de tipus generatiu, no és només una tecnologia o una nova tendència del negoci de les tecnologies de la informació, com van ser les dades massives (big data) o la computació al núvol (cloud computing). "És un canvi profund de com les màquines i els humans interactuen: les màquines estan evolucionant, de ser les nostres eines a convertir-se en els nostres aliats", va dir dilluns passat Mary Mesaglio, analista principal de la consultora Gartner, que ha acollit aquesta setmana a Barcelona més de 6.000 alts directius europeus de tecnologies de la informació en el seu congrés anual IT Symposium/Xpo.

Gartner pronostica que l’any 2025 la IAG serà un soci de treball per al 90% de les companyies a escala mundial, davant el 5% actual. "Els responsables de tecnologia de les empreses estan excitats i alhora cauts amb les possibilitats i noves oportunitats que ofereix aquesta tecnologia", va dir Mesaglio. Hi haurà dos tipus d'IA: la quotidiana, enfocada en la productivitat i en fer les coses de manera ràpida i eficient, i la que canvia les regles del joc, enfocada en la creativitat i en crear valor per a les empreses amb nous productes, serveis i models de negoci, va afegir.

El costat fosc i les conseqüències imprevistes

No tot seran flors i violes. Gartner reconeix que la IA tindrà un costat fosc, perquè les màquines podran mentir, eliminar llocs de treball, robar o espiar. Per treure profit de la IA, tant les empreses com els usuaris particulars hauran d’acceptar tres condicions dures: molta tolerància al risc, molta paciència i abocar-hi molts recursos econòmics i gent amb talent. "En aquesta interacció entre humans i màquines, que ens parlaran i escoltarem, tindrem tota mena de conseqüències imprevistes; això significa que s’haurà de tenir previst abans quines línies no es poden creuar", va dir Gabriela Vogel, que va compartir amb Mesaglio la ponència inaugural. "Si no tens una visió sobre la IA, no tens ambicions amb la IA", van deixar clar les dues consultores a la nombrosa i selecta audiència tecnològica.

Els usuaris particulars també es podran beneficiar de l’ús de la IA. Les persones que utilitzin les eines d'IA seran més llestes, o si més no ho semblaran, es va fer broma al congrés de Gartner, i sempre que s’hi esforcin molt, perquè el camí a fer no serà senzill ni hi haurà indicadors de la direcció correcta. L'oferta d'eines d'IAG serà cada vegada més àmplia i diversa i caldrà tenir molt clar l’objectiu que es persegueix. Això val tant per a les persones com per a les empreses.

Les eines d'IA, més que substituir els humans, el que faran és complementar-los, va recalcar al congrés de Gartner Erik Brynjolfsson, investigador destacat a l’institut d'IA i director del laboratori d’economia digital de la Universitat de Stanford. Concentrar la potència computacional en un tema determinat pot donar millors resultats. El repte principal, de totes maneres, és l’augment de la productivitat. Brynjolfsson no veu clar que sigui gaire gran a curt termini. Els resultats no seran immediats, caldrà esperar deu o quinze anys per veure’ls, encara que en algunes aplicacions els beneficis seran ràpids, com l’ús de diferents idiomes en els centres d’assistència al client.

Brynjolfsson opina que la tecnologia d'IAG serà molt democratitzadora, perquè posarà a l’abast de molta gent eines d’aprenentatge relativament ràpid i que aportaran valor de forma gairebé immediata. Per a tasques d’alt nivell, com el desenvolupament de nous medicaments, la IA pot accelerar el procés, però cal tenir una bona estratègia i objectius clars, es va de posar de manifest al congrés de Gartner. "No hi haurà IA sense intel·ligència humana", va resumir Pieter den Hamer, analista de Gartner, i va afegir que la intel·ligència artificial no és una tecnologia passiva. Per fer-la omnipresent, transparent i ètica, necessita un company humà que decideixi.