Estem convertint assassins en ídols? El fenomen True Crime i l'èxit de 'Dahmer'

BarcelonaAssassinava, es menjava parts de les seves víctimes i n'acumulava les restes al seu apartament, un habitatge que era totalment insalubre. Jeffrey Dahmer, conegut com El carnisser de Milwaukee, va ser un dels assassins més cèlebres dels Estats Units i, des de fa tres setmana, és el personatge que ha impulsat una de les sèries de Netflix al rànquing del més vist de la plataforma. Dahmer, cocreada per Ryan Murphy, es va estrenar sense campanya de publicitat i una mica d’amagatotis, però ja ha aconseguit superar les xifres de l’estrena de la quarta temporada de Stranger things. Des del seu llançament el 21 de setembre, acumula més de 496 milions de visionats i és la segona millor estrena d’una sèrie en anglès de la història de Netflix. La plataforma està tan encantada amb el resultat que ha estirat el xiclet amb la incorporació al seu catàleg de Conversations with a killer: The Jeffrey Dahmer Tapes, un recull d'entrevistes en què l'assassí confessa els seus crims.

Dahmer està sent un èxit a Netflix, però també està provocant reaccions adverses entre els familiars de les víctimes de l'assassí i altres espectadors que consideren que la sèrie està jugant a glorificar l'assassí. Una de les principals detractores de la sèrie és Rita Isbell, germana d'Errol Lindsey, una de les víctimes de Dahmer. L'any 1992, Isbell va declarar en el judici contra Dahmer i va fer un discurs amb una alta càrrega emocional que ara ha estat recreat a la sèrie sense contactar amb la protagonista d'aquell moment. També s'ha manifestat en contra de la sèrie Eric Wynn, amic de vàries de les víctimes de Dahmer, a les quals va conèixer en el Club 219, on feia espectacles com a drag queen. En una entrevista amb el New York Times, Wynn assenyala que un dels problemes de la ficció és que se centra més en l'assassí que en els nois que van morir. A les queixes dels familiars s'hi ha sumat una campanya iniciada a TikTok contra la sèrie amb el missatge Stop glorifying Dahmer (Deixeu de glorificar Dahmer).

Errors del sistema

El criminòleg i professor als estudis de dret de la UOC Marc Balcells, en canvi, nega que la sèrie caigui en la temptació de convertir Dahmer en un ídol. "No hi veig una glorificació de l'assassí. És més, diria que ha estat tractat amb elegància perquè amb aquesta història haurien pogut ser molt més violents i gore", diu Balcells, que remarca que la sèrie mostra molt bé els errors del sistema policial. "Quedar-te només amb l'actuació de Dahmer és pobre. La sèrie parla de nosaltres i ens planteja dubtes: nosaltres com a veïns actuaríem o no actuaríem? Per què la policia va actuar com ho va fer?", reflexiona el criminòleg, que creu que la sèrie fa "un joc intel·ligent" per no ser macabre.

Balcells remarca que, tot i que la sèrie no intenta glorificar el personatge, tot dependrà de com rebi el relat el públic. La criminòloga Paz Velasco assenyala que les històries relacionades amb crims en sèrie tenen un alt grau de fascinació per als espectadors. "Estan envoltats d'una aura de misteri i celebritat que el que fa és que cada cop ens enganxem més a aquests crims", diu Velasco, que afegeix que ara hi ha més oferta que mai de productes de true crime. La criminòloga detalla que va ser a partir dels anys 90 als Estats Units quan els assassins en sèrie es van començar a convertir en personatges cèlebres a causa de les ficcions televisives i també dels programes que visitaven els criminals a la presó i els pagaven perquè els concedissin entrevistes. "Hi ha un culte a l'assassí en sèrie. Se'n fan pel·lícules, calendaris, samarretes...", explica Velasco, que afegeix que la tendència que es va iniciar als Estats Units es va estendre a altres territoris, com ara Europa. Tot i que Netflix no ha fet merchandising de la sèrie, l'explotació comercial de la història de Dahmer ha arribat per tercers: un col·leccionista del Canadà, Taylor James, ha posat a la venda les ulleres que l'assassí duia dins la presó per 150.000 dòlars. No és l'únic objecte de Dahmer que vol vendre: a través de la seva web es pot comprar la seva Bíblia, per 6.000 dòlars; la seva urna, que costa 250.000 dòlars; i una foto escolar per 3.500 dòlars.

"Al ser una sèrie de ficció s'han centrat en dramatitzar qui era Jeffrey Dhamer i les barbaritats que va fer. Tornar a recordar tot el que va passar i, sobretot, veure-ho representat de forma gràfica segurament ha ferit la sensibilitat dels familiars de les víctimes. Una cosa és saber-ho i sentir-ho, i una altra cosa és veure-ho reproduït", assenyala Velasco, que creu que la sèrie és massa explícita.

La criminòloga considera que no es pot posar tots els productes sobre històries criminals en el mateix sac i que si la temàtica es tracta bé poden ser beneficiosos per a la societat. "Moltes vegades amb els true crime s'aconsegueix explicar què va passar des d'un punt de vista holístic. Ara ja no passa com fa vint anys, quan aquests relats s'explicaven des del punt de vista de l'assassí. Ara, quan es parla de les víctimes, se les identifica, se les individualitza i se'ls hi posa un nom, cosa que habitualment no s'ha fet. Tots recordem els noms dels assassins, però quantes persones recorden els noms de les víctimes?", reflexiona.

La criminòloga assegura que entén que els familiars de les víctimes es puguin sentir molestos, però remarca que a través de la sèrie se'ls està traient de l'anonimat i se'ls dona el reconeixement que mereixen. De fet, arran de la sèrie ha ressorgit el pla per crear un memorial a Milwaukee en record de les víctimes de Dahmer, una petició que ha sorgit dels veïns de la ciutat i no de l'alcalde, que es mostrava preocupat que el monument pogués atreure "persones amb una fascinació mòrbida per l'assassí".

Tot i que les sèries de true crime puguin servir per reivindicar les víctimes, el psicòleg i psicoterapeuta Miguel Perlado alerta que moltes vegades dins dels relats queden en segon o tercer pla, perquè el que capta l'atenció és el desplegament que fan els assassins. "Per a les famílies, aquestes sèries tenen un impacte retraumatitzador, en el sentit que queden exposades a una espècie d'espectacle circense en què no es pren en consideració la dimensió del dany i el trauma que hi ha hagut".

Altres sèries que han explorat ments criminals

Dahmer no ha inventat res que abans no hagin fet altres sèries. En els últims anys les plataformes s’han nodrit profusament de productes que, ja fossin de ficció o documentals, recordaven grans casos criminals reals. Fem un repàs d'alguns casos destacats.

Ryan Murphy, de fet, és reincident en el gènere: la segona part d'American crime story, centrada en l’assassinat de Gianni Versace, era principalment un retrat en profunditat i sense estalviar cap detall morbós d’Andrew Cunanan, l’assassí en sèrie que va posar fi a la vida del dissenyador de Calàbria. Els que creien que la sèrie serviria per fer xafardeig de la vida de Versace es van endur una decepció, perquè es van trobar que, tot i no aparèixer en el títol, el protagonista era Cunanan i el seu passat criminal, que va culminar en l'assassinat del dissenyador. Nascut l'any 1969 a Califòrnia, era especialista en mentir sobre la seva vida i canviar la seva aparença per aconseguir establir contactes amb persones benestants que, d'una manera o altra, l'acabaven mantenint econòmicament.

El cas de Dennis Nilsen, protagonista de la minisèrie britànica Des, té molts paral·lelismes amb el de Jeffrey Dahmer. A Nilsen, que havia treballat a la policia, se'l coneix com l'assassí amable perquè s'acostava a les seves víctimes, la majoria nois que vivien al carrer, oferint-los menjar i allotjament. En cinc anys, entre 1978 i 1983, va matar quinze nois, però les morts van passar desapercebudes per a la policia de Londres perquè en la majoria dels casos es tractava de persones en situació d'extrema vulnerabilitat i les seves desaparicions no eren denunciades. Els assassinats van sortir a la llum per una casualitat macabra: les canonades de l'edifici de Nilsen es van embussar a causa dels ossos de les seves víctimes. La ficció, de tres episodis, es basa en la biografia que Brian Masters va fer de l'assassí, titulada Killing for company: The case of Dennis Nilsen (1985). Des se centra principalment en intentar entendre per què un treballador públic aparentment anodí matava indiscriminadament, però també assenyala alguns problemes socials com la pobresa que es vivia al Regne Unit de finals dels 70 i l'homofòbia.

Un altre fenomen de Netflix basat en fets reals, els crims de Charles Sobhraj, conegut com l'assassí del biquini o la Serp per la seva capacitat per evitar la policia. Nascut al Vietnam i criat a França, Sobhraj va començar la seva vida delictiva a Europa, on va perpetrar diversos robatoris. Fugint de la justícia es va traslladar a l'Àsia als anys 70 i va començar una relació amb la canadenca Marie-Andrée Leclerc, amb qui va iniciar un periple per Tailàndia, el Nepal i l'Índia fent-se passar per comerciants de joies. En realitat, la parella aprofitava la popularitat de la ruta hippie asiàtica per segrestar joves turistes occidentals als quals robaven les pertinences i acabaven matant. Oficialment, Sobhraj va assassinar 12 persones, però es calcula que el nombre de víctimes podria pujar fins a 30.

Ficar-se a la ment dels assassins és un dels atractius de les sèries basades en crims reals. En el cas d'Encerrado con el diablo, l'espectador acompanya el protagonista en la seva missió d'intentar desxifrar què és veritat i què no en les converses que manté amb un suposat assassí múltiple. Basada en la novel·la autobiogràfica In with the devil: A fallen hero, a serial killer, and a dangerous bargain for redemption de James Keene i Hillel Levin, la minisèrie explica la història del Keene (Taron Egerton), un prometedor jugador de futbol americà a l'institut que és condemnat a 10 anys en una presó de mínima seguretat per tràfic de narcòtics. La policia li ofereix un tracte: complir tota la condemna sense possibilitat de llibertat condicional o entrar en una presó de màxima seguretat i fer-se amic de Larry Hall (Paul Walter Hauser), presumpte assassí en sèrie de nenes, i aconseguir una confessió.