LA TELE PERDUDA (1)

El dia que ‘Plats bruts’ va ofendre l’Església

Comencem una sèrie setmanal d’estiu per repassar episodis que, per diverses raons, han desaparegut. Obrim amb un capítol censurat de la ‘sitcom’ de Joel Joan restituït a TV3 després de 15 anys gràcies a l’ARA

Albert Castellví
14/07/2018
4 min

Es titula Tinc una revelació i el David Güell s’hi passa gairebé tota l’estona vestit amb una cortina, a imatge i semblança de Jesucrist. És el capítol 57 de Plats bruts, però és possible que no el recordeu encara que hàgiu vist totes les redifusions de la sèrie, perquè aquest episodi fa més de 15 anys que no s’emet: es va estrenar el 2 de juliol del 2001 i es va tornar a veure per TV3 el 20 d’agost del 2002. Des de llavors, la televisió pública se l’ha saltat sempre en la desena llarga de reposicions (algunes incompletes) que s’han fet de la sitcom. Fins aquesta setmana tampoc es podia trobar al 3alacarta, i de moment no és al canal oficial de la sèrie a YouTube, on sí que hi ha tots els altres episodis (tot i que altres usuaris de la plataforma sí que l’hi han penjat). Aquest dijous, després que l’ARA s’interessés per la seva absència a la web de la cadena, TV3 ha decidit incorporar Tinc una revelació al seu servei de televisió a la carta.

Però ¿com és que durant més de 15 anys TV3 havia retirat de la circulació aquest capítol? El cas és que quan es va emetre Tinc una revelació les relacions de la cadena amb els sectors cristians més conservadors no passaven pel millor moment. Tres setmanes abans, el 12 de juny del 2001, l’informatiu satíric 7 de notícies, que presentava Toni Soler, havia emès un gag que parodiava l’eucaristia i que va aixecar polseguera. Poc després, el fundador de la plataforma catòlica E-cristians, Josep Miró i Ardèvol, aleshores regidor de CiU a Barcelona, va publicar un article a La Vanguardia en què denunciava que amb el seu tractament “dels catòlics i les seves creences” TV3 estava “vulnerant” els “drets humans i constitucionals” del col·lectiu. “És la mofa, el ridícul, l’escarni a l’estil dels libels nazis contra els jueus. [...] L’insult a les creences catòliques va depassar tots els límits en la paròdia sobre l’eucaristia del programa 7 de notícies ”, va escriure Miró i Ardèvol, que afegia: “No es pot continuar assumint en silenci aquesta violència psicològica que destil·la TV3 contra l’Església”.

Només quatre dies després de la publicació d’aquest text, el David de Plats bruts apareixia en prime time vestit de Jesucrist, multiplicava dònuts com qui multiplica pans i peixos i alliçonava els seus amics sobre el comportament correcte en matèria sexual. Fins i tot intentava desfer-se del diable, suposadament encarnat en una atractiva amiga del Lopes, però acabava caient en la temptació. Joel Joan, que dirigia la sèrie i hi interpretava el David, creu que el capítol era “molt naïf”. “Era tan passat de voltes que no podia ofendre ningú”, diu, en declaracions a l’ARA. Segons ell, de fet, la intenció no era parodiar Jesucrist, sinó “enfotre-se’n de la fòbia de l’Església catòlica respecte al sexe”. “Ni tan sols ens enfotíem de la religió, tot i que hi teníem tot el dret”, remarca.

Reunió amb l’arquebisbe

Però, evidentment, aquesta emissió no va ajudar a calmar els ànims. La setmana següent, el director general de l’ens públic, Miquel Puig, admetia en una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio que TV3 estava “vorejant el límit del que és tolerable” i es va disculpar: “Comprenc que molta gent se sentís ofesa i no estic satisfet d’algunes de les formes d’aquest programa”, va dir, tot i que va considerar “molt discutible” que TV3 exercís “violència psicològica” contra els catòlics, com havia dit Miró i Ardèvol. Uns dies més tard, Puig, que també era el director de TV3, es va reunir amb el cardenal arquebisbe de Barcelona, Ricard Maria Carles, i li va prometre que la cadena “corregiria la seva actitud davant la religió catòlica” i que “no es repetirien situacions” com la d’aquell episodi.

Disset anys més tard, Puig recorda vagament la polèmica. “Miró i Ardèvol va fer un article. Jo vaig parlar amb ell i es va mostrar molt hostil. També recordo que vaig haver d’anar a veure l’arquebisbe de Barcelona, perquè devia haver manifestat la seva incomoditat. Però no recordo res més”, explica a aquest diari. En alguna ocasió, Puig ha revelat que Jordi Pujol, en aquell moment president de la Generalitat, també li va recriminar l’emissió de l’episodi. L’exdirigent de la Corporació admet que no té present la trama, però que el final del capítol, en què el David, encara vestit de Jesucrist, mantenia relacions sexuals amb l’amiga del Lopes, li va semblar “desagradable” i el va fer sentir “incòmode”. “Crec que vaig parlar amb el Joel Joan, però no per traslladar-li queixes dels altres, sinó la meva opinió, que era contrària”, explica. Ara bé, Puig ignorava que aquell capítol hagués quedat proscrit, i nega haver pres cap decisió en aquest sentit.

Segons Joan, després d’aquella única reposició el capítol va desaparèixer. “Ningú ens va dir que no l’emetrien mai més”, explica. “Des de llavors la direcció de TV3 ha canviat moltes vegades, i en el fons aquest és un tema molt menor. Segurament ni ho saben”. Fonts de la cadena asseguren que ningú de l’equip actual sap del cert qui ni quan es va decidir retirar el capítol, i que la direcció no era conscient de la seva absència del 3alacarta, motiu pel qual “no s’havia plantejat” restituir-lo. “Ara que se n’ha parlat”, arran de l’interès de l’ARA, s’ha optat per recuperar-lo, perquè “no tenia sentit no tenir-lo penjat”.

stats