Els diaris s'imaginen després del virus

BarcelonaSi el coronavirus implantarà una nova (a)normalitat, ¿els diaris seran els mateixos que fins ara? Aquesta pregunta va sobrevolar la segona Conversa Confinada que el Col·legi de Periodistes de Catalunya dedicava al futur del sector, després de la dedicada a l'audiovisual, amb Jordi Basté, Cristina Puig i Jordi Selles. En aquest cas, els tres ponents que van debatre-la –amb Carles Prats de moderador i les places exhaurides– eren els tres directors de diaris nacionals amb seu a Barcelona: Jordi Juan, de La Vanguardia; Anna Cristeto, d'El Periódico, i Esther Vera, de l'ARA.

"Estem molt connectats però hem perdut un fil de frescor per poder-nos comunicar entre nosaltres", admetia Cristeto, pel fet d'haver enviat els periodistes a casa, com han fet tots els diaris. "Hem fet un teletreball obligat i ràpid, però el teletreball té una altra filosofia i s'ha de poder aplicar de manera pensada i intel·ligent". Les videoconferències no són pas cap novetat, però el seu ús s'ha disparat al gremi i la immensa majoria d'entrevistes es fan ara amb pantalla interposada.

En aquest sentit, els tres directors coincidien en assenyalar que la feina al carrer segueix sent l'essencial. Juan s'autodefinia com a un romàntic i es conjurava per tornar a la situació anterior tan bon punt fos possible: "El dia que puguem estar tots junts, adéu a aquesta manera de treballar. Degut a la precarietat en què estan els mitjans de comunicació des de fa molt de temps, moltes de les entrevistes que fem ja es fan per videoconferència. Passava abans i passarà en el futur. Però tenim el risc que molta gent es pensi que tot es pot fer des de la redacció. Doncs no. El periodista ha de ser al lloc on passen les coses. Pots tenir un expert, telèfons... però no hi ha res com el reportatge in situ. Un cop acabi, reivindico tornar a l'etapa anterior, al que hem fet sempre".

Vera es mostrava més optimista: "El que és un pal és el confinament, però no el teletreball. Algunes coses crec que les acabarem gaudint, sortint al carrer però també amb eines com les videoconferències. Si és bona i aporta informació... Al final el que fem és periodisme rigorós, lliure i compromès. I sempre amb redactors i reporters al carrer, que els primers dies se la van jugar".

El model, en discussió

El debat va versar, també, sobre l'excés de comunicació política que ha portat aquesta crisi sanitària. "Som periodistes, no taquígrafs", recordava Vera, que denunciava com han proliferat "les rodes de premsa sense ni una dada i cap repregunta". "L’accés a la informació no és fàcil, en aquests temps", va dir. Juan també es queixava de la "sobrepresència de polítics en els mitjans de comunicació". Al seu parer, "molts polítics i governants estan més pendents de com explicaran la gestió que de resoldre els problemes". "Tot està enfocant en com es ven el tema als mitjans de comunicació", va concloure.

Però més enllà de com es cuina el diari, de la qual cosa el lector pot ser més o menys conscient, el focus està posat en si el model de negoci seguirà sent vàlid. Al capdavall, els últims anys els mitjans de comunicació han viscut en una crisi motivada per l'expansió de tot allò digital. En aquest punt, s'ha evidenciat la diferència de plantejaments entre tots tres diaris. Cristeto va assegurar que El Periódico, que va passar a mans del grup Prensa Ibérica l'any passat, té en marxa diversos projectes en què el centre és digital, i va mostrar-se favorable a tancar els continguts: "Al final, haurem d'anar tots a mur de pagament i subscriptor fidel". En el cas de La Vanguardia, també s'està pendent d'adoptar el model tancat, tot i que Juan no va precisar quan es farà. "Què passarà amb el paper quan ens recuperem?", es preguntava. "Potser hi haurà un descens, perquè gent s'haurà acostumat als formats digitals. Però soc dels que penso que no estem en condicions de tancar les edicions en paper. L'edició de paper ha de continuar. És el que fa que et vulguin consumir en digital", va assegurar.

El subscriptor, al centre

En aquest sentit, l’ARA és l'únic dels tres que sí que té implementat el mur de pagament. "Ja hi està havent canvis que no es revertiran", alertava Vera. "¿Fins a quin punt el 20% de quioscos que han tancat tornaran a obrir? Nosaltres coincidim amb la idea que el paper no desapareixerà a curt termini. Però el nostre diari de cap de setmana ja és diferent: molt cuidat en contingut i disseny, gairebé de luxe". Sobre aquest punt, la directora de l’ARA va explicar: "Les notícies poden ser gratis, però la informació és valuosa. I si no la paga el lector, la paga algú altre. I has de saber-ho: si la paga un banc, l'Ibex o un accionista, o bé la pagues tu, com a subscriptor". Vera, que va defensar un model de periodisme lliure, rigorós i compromès, amb el lector i el subscriptor al centre, va anunciar que el diari ha incrementat un 45% la captació de subscriptors des que va començar la crisi.

Juan va explicar que, "tot i la davallada de publicitat en el paper" que ha patit La Vanguardia, "sorprenentment el digital s'ha mantingut a nivells de l'any passat". "Tenim, per tant, un cert grau d'optimisme en la publicitat digital. Però posar tots els ous a la cistella de la publicitat seria un error. Cada cop és més important dependre del consumidor, de l'usuari", va dir.

"La situació del sector és dramàtica", va oposar Vera. "Però a l'ARA tenim la sort que, com que anem a subscriptors i els nostres accionistes ens ho han permès, no fem ERO ni ERTO. Perquè amb ERO o ERTO fer periodisme és molt complicat. Sobretot quan hi ha molta feina com ara, que estem treballat més que mai. No podem aspirar a fer bon periodisme si no respectem els periodistes", va assegurar.

El cicle Converses Confinades del Col·legi de Periodistes tindrà dimarts que ve una tercera entrega, en aquest cas centrada en els mitjans de proximitat. Comptarà amb la participació de Susanna Cases (directora del Canal Terres de l'Ebre), Juan Cal (director executiu del grup Segre), Xavier Abelló (director de Tac12 TV, del camp de Tarragona), Anna Puig (cap de secció de Comarques Gironines d'El Punt Avui, a Girona) i Montse Sanou (directora de Ràdio Igualada).