Em sap greu, però no tot pot Ser gratis

ÉS MOLT ATRACTIVA la cultura del "tot gratis". De fet, des de la popularització d'internet, encara no fa vint anys, el debat sobre la gratuïtat o no dels continguts a la web ha estat una constant que encara coeja. Em sembla una gran sort que molts continguts de la web siguin de franc i trob admirable i heroic el treball col·lectiu dels milers d'internautes que posen en marxa projectes com la Viquipèdia o altres pàgines amb interessantíssima documentació de tot tipus a l'abast del món sencer. La xarxa, que per cert va néixer en un context de control militar, va crear ràpidament el mite d'un futur de comunicació lliure i d'accés global; una bella utopia que, com totes, no s'ha pogut realitzar. Dic tot això perquè hem rebut algunes queixes pel fet que part dels continguts de la nostra web no són d'accés lliure. Són continguts Premium, és a dir, només hi tenen accés els subscriptors. Si mirau a dalt de la web, hi ha una pestanya en què se n'expliquen les diferents modalitats. Per menys d'un euro s'hi pot tenir accés diari i també hi ha la possibilitat de fer-se subscriptor en paper i tenir també accés a la subscripció digital. A través de la web es pot accedir a tots els continguts de l'ARA Balears i també als de l'ARA del Principat. Consideram que és una bona oferta. Pensam que el futur del periodisme serà digital, però igual que tothom troba normal pagar pel diari en paper, també ho hauria de ser fer-ho pel diari digital. El que costa no és només el format, sinó la feina dels bons professionals que hi treballen.