Els Emmy es rendeixen a 'The marvelous Mrs. Maisel'

BarcelonaLa diversitat s'ha convertit en un dels leitmotivs dels premis de cinema i televisió des de fa ja uns quants anys i els Emmy celebrats aquesta matinada –en la seva edició número 70– en van fer directament el tema central. Com que entre els nominats hi havia certament una representació d'ascendències i opcions sexuals, la gala va obrir amb un número musical irònic on els protagonistes (celebritats de Hollywood que no eren homes heterosexuals blancs) cantaven: "Ho hem solucionat!" Però el número era tan celebratori com irònic: el tema s'interrompia per recordar que mai fins ara s'havia nominat una dona asiàtica com a millor actriu protagonista i que ara... doncs bé, ja en tenien una. A més, el palmarès es va decantar cap als nominats blancs, per bé que en la qüestió de gènere el feminisme va estar prou present entre els guanyadors.

Amazon regna en comèdia

La meravellosa senyora Maisel és ara ja la premiada senyora Maisel. Aquesta sèrie, sobre una dona de l'Upper West Side dels anys 50 que escapa del destí que l'empeny a esdevenir una discreta esposa per convertir-se en exitosa monologuista de clubs del Village, va ser coronada pels Emmy com a la comèdia de l'any. Rachel Brosnahan i Alex Bornstein, a més, van guanyar els premis a millors actrius protagonista i de repartiment, mentre que Amy Sherman-Palladino –tocada per un barret de copa que bé podria ser del Far West– empunyava un Emmy a cada mà, com dues pistoles, en reconeixement a la seva tasca de guionista, d'una banda, i directora, de l'altra.

El to feminista i reivindicatiu de la sèrie és evident i Brosnahan va aprofitar els seus 30 segons per fer un al·legat polític inequívoc, amb vistes a les eleccions de mitja legislatura que se celebren als EUA al novembre: "La sèrie va sobre una dona que vol trobar la seva veu i això és el que està passant arreu del país. La millor manera de fer sentir la veu és votant, així que registreu-vos ara mateix, amb el mòbil, com sigui. Porteu amics als col·legis electorals!".

L'èxit d'aquesta ficció d'Amazon, que tornarà abans d'acabar l'any amb una segona temporada, ha fet ombra a una altra debutant que ha merescut prou atenció del jurat. Es tracta de 'Barry', una creació de Bill Hader per a la HBO que, com 'The marvelous Mrs. Maisey, té la faràndula com a teló de fons. L'exmembre de 'Saturday night live' va recollir el premi no com a guionista o director, sinó com millor actor de comèdia, ja que també la protagonitza. Henry Winkler recollia, per la seva banda, el de millor secundari. Era la sisena nominació (i el primer premi) per a aquest veterà i vell conegut dels espectadors americans, que va ironitzar sobre aquest fet dient que no patissin per si s'embrancava en l'agraïment: "Fa 43 anys que tinc el discurs escrit".

Fragmentació en el drama

'Joc de trons' camina cap al seu final, i ho fa acompanyada de reconeixements. Des d'aquesta matinada pot sumar-hi l'Emmy a la millor sèrie en categoria de drama, el de millor actor secundari (Peter Dinklage) i set premis tècnics dels que es lliuraven prèviament. Això la converteix en la guanyadora clara, però no pas de manera aclaparadora, ja que algunes altres sèries van poder pescar algun guardó.

El premi a millor actriu secundària, per exemple, se'l va endur Thandie Newton, un personatge de 'Westworld' que arriba a eclipsar la Dolores, la protagonista nominal encarnada per Evan Rachel Wood. En tot cas, la intèrpret es va imposar a la dura competència de 'The handmaid's tale', que tenia tres nominades en aquesta categoria (Yvonne Strahovski, Alexis Bledel, Ann Dowd), tot i que el repartiment de vot entre les tres la podria haver ajudat a alçar-se com a guanyadora d'un premi per al qual no partia com a favorita.

La ja extinta 'The Americans', habitualment maltractada pels premis televisius –de divuit nominacions als Emmy només ha guanyat dos premis menors al llarg de les sis temporades– va acomiadar-se de la seva carrera amb la consolació de rebre un premi al millor guió dramàtic, precisament pel capítol final i, sobretot, amb el reconeixement a Matthew Rhys com a millor protagonista de drama. No la va poder acompanyar la seva parella en la pantalla i a la vida real, Keri Russell, que va perdre en la renyidíssima categoria d'actriu protagonista, ja que Claire Foy se'l va endur pel seu celebrat paper a 'The crown'. Stephen Dauldry va guanyar un segon premi per a aquest 'biopic' de la reina Elisabet, en aquest cas com a director. Però aparentment no esperava rebre'l: l'estatueta va ser l'única que va quedar sense recollir.

Minisèries: de l'assassinat de Versace a l'homofòbia

Penélope Cruz es va quedar sense estatueta per la seva encarnació de Donatella Versace. Els premi secundari d'interpretació al qual optava va anar per a Merritt Wever, de la sèrie 'Godless', un 'western' d'accent feminista que també va rebre la mateixa distinció, però en la categoria masculina, pel treball de Jeff Daniels.

Però 'El asesinato de Gianni Versace' no va marxar de buit, al contrari. Va guanyar el premi a millor sèrie i a millor actor protagonista. D'aquesta manera, Darren Criss –que sortia com a clar favorit– confirmava que efectivament aquest és el paper de la seva vida: atractiu i repulsiu a parts iguals. El creador Ryan Murphy va ser distingit com a millor director, la qual cosa convertia la sèrie en la gran guanyadora d'aquesta categoria (després d'haver triomfat també amb la primera antologia d''American crime story', dedicada al judici d'O.J. Simpson). Durant el seu parlament, Murphy va recordar que la sèrie no anava tant sobre l'assassinat sinó sobre l'homofòbia, una xacra davant la qual encara calia estar alerta.

El premi a millor actriu protagonista de minisèrie se'l va endur Regina King per 'Seven seconds': era el quart any consecutiu que s'emportava a casa una estatueta. Els tres cursos anteriors ho va fer com a secundària pels seus papers al drama social 'American Crime'.

A banda de Cruz, la categoria de minisèries tenia un altre espanyol nominat: Antonio Banderas, que no va veure reconeguda la seva encarnació del pintor Pablo Picasso a la sèrie 'Genius', que protagonitzava (i que ha passat, de fet, sense pena ni glòria).

La gala també atorgava premis a diversos programes televisius. Va ser el moment de reconèixer el paper de John Oliver i el seu 'Last week tonight', un torrent de paraules i acudits sobre actualitat empaquetats en un impecable i hilarant accent 'british' que acumula ja tres Emmy. També es van endur premis el mateix 'Saturday night live', que viu una segona edat daurada gràcies a l'oposició a Donald Trump, tot i que encara cuegen les crítiques dels Demòcrates per les cruels caricatures que feia de Hillary Clinton en campanya i pel fet d'haver convidat qui havia de convertir-se en president americà. El 'reality' 'trans' de Ru Paul es va endur també una estatueta a casa.

Una gala funcional

Els conductors de la gala, Jost i Che, van complir però no van deixar una matinada plena de gags memorables o acudits punyents. Els presentadors de l'informatiu satíric del 'Saturday night live' funcionen molt bé rere el taulell, però l'escenari se'ls va fer massa gran i alguns dels acudits es perdien, incapaços de mantenir el ritme que sí que aconsegueixen quan són al plató. Che ho va aprofitar per traçar un paral·lelisme racial amb 'The handmaid's tale': "La sèrie va de dones forçades a treballar i tenir nens. O, com en diem nosaltres, història. És com 'Raíces', però per a dones blanques", va ironitzar. Molts col·laboradors del mític programa dels dissabtes van fer algun esquetx al llarg de la nit –no en va la produïa per a l'NBC Lorne Michaels, creador de l'històric programa– però, de nou, la dispersió en el temps i l'espai va fer que costés entrar en situació.

Un dels moments més emotius, sense dubte, va ser la proposició de matrimoni que va fer des de l'escenari Glenn Weiss, mentre recollia el seu Emmy com a millor director d'un programa especial (en el seu cas, per la cerimònia dels Oscars). "Saps per què no m'agrada dir-te 'xicota'? Perquè vull que siguis la meva dona", va dir Weiss mentre convidava a pujar a l'escenari la seva nòvia per rebre un anell que havia pertangut a la seva mare.

En tot cas, i tenint en compte que aquestes gales se solen fer llargues –més encara quan es miren des d'un fus horari europeu– Michaels va aconseguir empaquetar tots els premis en tres hores, gràcies en part a la tàctica de treure alguns dels guardons fora de la nit principal i donar-los avançadament.