Enganxats a les dades del mòbil

BarcelonaDesprés de més de dos anys de declivi, les vendes globals de smartphones han deixat de caure. Tot indica que l’any 2024 es despatxaran uns 40 milions d’unitats més que aquest any, malgrat que no s’arribarà ni a les xifres del 2022. Ara bé, l’ús dels aparells no ha deixat de créixer en cap moment: més minuts de trucades de veu, més missatges enviats i rebuts i, sobretot, més consum de tot tipus de dades amb els dispositius.

Les previsions indiquen que aquest any es vendran al món uns 1.130 milions de smartphones. Seran un 5% menys que el 2022, que va ser un any nefast perquè va quedar un 12% per sota dels 1.350 milions venuts l’any 2021. Els càlculs són de la consultora Canalys, que també preveu que l’any 2024 es col·locaran al mercat 1.170 milions de telèfons. Per tant, el mercat creixeria un 4% en unitats. Val a dir que en bona part serà gràcies a mercats de baix poder adquisitiu. Com l’africà: allà, una marca desconeguda aquí, la xinesa Transsion, despatxa tants telèfons que ha crescut un 22% en un any i ja és la cinquena més venuda del món, trepitjant-li els talons a OnePlus.

Si bé encara no s’assoliria la xifra del 2022, s’hauria aturat la caiguda ininterrompuda de vendes des que es va acabar aquella pandèmia que, per raons òbvies, va disparar les vendes fins a nivells inusuals.

Sigui com sigui, les vendes de smartphones semblen estabilitzades i en els anys que venen oscil·laran entre els 1.100 i 1.200 milions d’unitats anuals. La xifra és molt inferior al màxim de 1.500 milions assolit fa uns anys, però cal tenir present que quadruplica la de tots els tipus d’ordinadors (sobretaula, portàtils i tauletes) venuts anualment des de fa prop de mig segle.

L’èxit del telèfon mòbil és indiscutible. Ja ho era quan els aparells només podien rebre i fer trucades i enviar missatges de text. Però tot es va accelerar fa quinze anys: l’iPhone i els seus rivals amb sistema Android no van ser els primers smartphones –ja hi havia els de Nokia, els BlackBerry i els Palm Treo–, però la nova fornada va facilitar enormement la presa i publicació d’imatges, l’audició de música i el visionament de vídeos, sobretot gràcies a les xarxes mòbils d’alt rendiment: la 4G en el seu moment i la 5G en l’actualitat.

Les noves funcions dels smartphones els han convertit en una mena de navalla suïssa que serveix per a gairebé tot en aquesta era digital: han arraconat les càmeres digitals, els reproductors de MP3 tan habituals fa només vint anys, i no diguem el paper. Sense entrar en el seu paper xuclador de dades personals i d’activitat dels usuaris amb finalitats comercials i polítiques, els smartphones han canibalitzat –en termes de màrqueting– tota mena de dispositius. Fins i tot quan no hi ha una xarxa wifi a prop, molts usuaris fan servir el telèfon per connectar a internet l'ordinador portàtil, aprofitant que molts –si més no, aquí– tenen un contracte sense límit de trànsit de dades. En paral·lel, la desaparició dels suplements d’itinerància dins de la Unió Europea permet que ja no deixem de consumir dades mòbils quan sortim del país.

El pas següent serà que els smartphones portin incorporades funcions d’intel·ligència artificial (IA) encara més avançades. Qualcomm, un dels grans fabricants de processadors per a smartphones, va presentar fa pocs dies el xip Snapdragon X Elite, que promet oferir IA generativa (IAG) perquè estarà integrada tant en els smartphones com en els ordinadors portàtils amb la mateixa arquitectura ARM. Qualcomm no està sola en aquesta estratègia: MediaTek, la seva rival taiwanesa, farà aviat el mateix. I la coreana Samsung ja ha presentat models propis d'IAG que poden funcionar en els telèfons de la marca sense haver de recórrer als serveis al núvol com fins ara.

7.000 milions de línies de mòbil amb 'smartphone'

El futur dels smartphones es presenta, doncs, brillant i sense aturador, encara que la seva funció principal, rebre i fer trucades de veu, té cada dia menys pes. Es calcula que el món acabarà aquest any amb 7.000 milions de línies de mòbil vinculades a smartphones, un 2% més que l’any passat. La xifra surt de l’informe Mobility report que Ericsson va publicar divendres passat. L’empresa sueca, el segon subministrador mundial d’equipaments per a xarxes de telecomunicacions, preveu que l’any 2029 hi haurà més de 8.000 milions de subscripcions mòbils a smartphones, superant la població mundial perquè molts humans en tenen més d’una.

Comparativament, les subscripcions mòbils amb dispositius que no siguin smartphones –tauletes, portàtils o encaminadors amb connexió mòbil integrada– són moltes menys: 260 milions, també segons Ericsson. Ara bé, per al període 2023-2029 es preveu que les subscripcions mòbils a aquests aparells creixin a un ritme del 12% anual, davant l’increment de només un 2% de les subscripcions vinculades a smartphones en el mateix període. S’hauria de passar dels actuals 260 milions d’aparells amb connexió mòbil integrada que no siguin smartphones a 510 milions a finals d’aquesta dècada.

El trànsit de dades mòbils per cada smartphone també creix de manera espectacular any rere any. Ericsson calcula que ara és de 21 gigabytes (GB) per mes, quan fa només dotze mesos era de 16 GB, i es preveu que d’aquí al 2029 continuï augmentant a un ritme del 18% anual. El trànsit de dades mòbils que suporten tots els smartphones en conjunt és igualment espectacular: 128 exabytes (EB) mensuals aquest final del 2023, un 35% més que els 95 EB mensuals de fa un any. A finals del 2029 es calcula que serà de 398 EB/mes, un 210% més que ara. Recordem que un exabyte són mil milions de gigabytes, un 1 seguit de 18 zeros de bytes, una xifra realment incommensurable.

Això sí, el trànsit mensual de dades per les xarxes de mòbil no arriba a la meitat del que circula per les xarxes fixes de banda ampla. Ericsson calcula que l’actual volum de dades sobre xarxa fixa és de 330 EB/mes, quan fa un any era de 270 EB/mes. Es calcula que a finals del 2029 s’haurà duplicat, assolint els 660 EB/mes.

Les previsions de la companyia sueca apunten també que el trànsit total de les xarxes de mòbil creixerà molt més els pròxims sis anys que el de la xarxa de telecomunicacions fixa: un 23% i un 12% respectivament. Per tant, els volums de dades que circularan per les xarxes de mòbil i fixes seran molt semblants a finals de la dècada: 660 EB/mes sobre connexions fixes i 563 EB/mes sobre connexions mòbils, comptant tot tipus de dispositius.

Tot i això, malgrat els ajustaments de negoci que pateixen darrerament les operadores de telefonia mòbil, obligades a fusionar-se per guanyar volum i a desprendre’s d’actius com les antenes per reduir l’enorme deute –que han acumulat invertint en desplegaments de xarxes avançades que no s’han traduït en increments de facturació–, la disponibilitat de cobertura de serveis mòbils està més que assegurada i a l’abast de cada vegada més persones. Sense oblidar que les xarxes de telecomunicacions fixes seran igualment imprescindibles, perquè sense elles la telefonia mòbil no podria existir.