Què ens ha ensenyat 'Succession' de la vida dels superrics?

BarcelonaLa família Roy són les persones més detestables que han passat per la televisió en els darrers anys, però ens han tingut enganxats a les seves batalles fratricides durant quatre temporades. Amb Succession, que ja té un lloc reservat en el panteó de les millors sèries de la història, hem practicat el voyeurisme d'alt estànding. Mentre els germans es treien els ulls, nosaltres hem descobert una vida que no tindrem mai: la dels superrics que saben que el món gira quan ells decideixen que ho faci. Què hem après de la vida dels multimilionaris gràcies a Succession? [Atenció, hi ha algun espòiler]

El vestuari dels Roy es basa en un concepte molt bàsic, el luxe silenciós. Ells no necessiten portar grans logos i estridències perquè no necessiten demostrar res: ells són old money, tenen diners de tota la vida, i l'estil el marquen ells sense haver de sobresortir o lluir extravagàncies. "Hi ha un cert menyspreu pel logotip –Versace, la paleta de colors pujats, els noms en grans lletres en una samarreta–. No es porten bé i té a veure amb l'old money i el new money", explica Michelle Matland, dissenyadora de vestuari de la sèrie. Així doncs, la roba que vesteixen pot semblar bàsica –una jaqueta beix, un jersei de punt–, però val molts diners: un jersei de coll alt de caixmir de la Shiv pot arribar a costar més de 1.000 euros, i el vestit jaqueta blau que el Kendall porta al casament del seu germà supera els 11.000 euros.

La peça de roba més habitual a la sèrie és el vestit jaqueta, també en el cas de la Shiv, que s'ha de fer un lloc entre molts homes i sempre aposta per un look executiu. Aquest dress for success –com l'etiqueta la historiadora de moda Sílvia Rosés– és l'armadura amb la qual intenta semblar tant o més dura que els seus germans.

Una de les particularitats dels superrics és que poques vegades porten abric. ¿Per què necessiten portar-ne si pràcticament no trepitgen el carrer? "Alguns experts ens van explicar que els rics no utilitzen argolla per al tovalló, i també que la gent rica no porta abric quan surt fora, perquè van directament del cotxe al lloc on els esperen", ha explicat Mark Mylod, productor executiu i director de la sèrie a la revista de luxe Robb Report.

Aquesta temporada, però, hi ha hagut excepcions a aquesta norma, com quan el Kendall va al funeral del seu pare vestint un caríssim abric de caixmir de Loro Piana.

Tots els membres de la família Roy viuen en pisos espectaculars, molts d’ells amb unes vistes sobre Manhattan que treuen l’alè. No són llars, sinó més aviat cases de catàleg amb colors monòtons i estil impersonal. Stephen Carter, dissenyador de producció de la sèrie, i George DeTitta Jr., responsable de decorats, es van inspirar en els pisos de la Cinquena Avinguda de Nova York de multimilionaris reals, com ara Charles Bronfman. Carter destaca que el pis del propietari de Seagram li va donar una idea de com havia de ser el de Logan Roy: de colors simples i apagats. Un altre dels grans escenaris de la sèrie és el loft de diversos pisos de Shiv Roy i el seu marit, Tom Wambsgans, de decoració tan freda i asèptica com ho és la seva relació. Que la decoració sigui aparentment simple no vol dir que no sigui cara: una de les làmpades de peu que apareix en una de les escenes de la sèrie costa 1.900 euros, mentre que una de les taules de centre, 2.500 euros. En contraposició a la fredor dels apartaments dels germans Roy hi ha la de l’exdona del Kendall, la Rava, l’únic personatge amb un mínim d’humanitat i un pis acollidor. 

Un dels moments estel·lars de la quarta temporada de la sèrie és el Dia de l’Inversor de Waystar Royco, en què el Kendall anuncia el revolucionari nou producte de la companyia, Living+. Es tracta d’un projecte immobiliari que pràcticament promet la vida eterna als habitants del nou complex: les persones que visquin en aquesta comunitat tindran accés als serveis mèdics més avançats i qui sap si en un futur podran esquivar la mort. La fascinació per aconseguir la vida eterna la comparteixen diversos milionaris reals. Jeff Bezos ha invertit en una start-up que investiga com frenar l’envelliment de les cèl·lules, i Larry Page, cofundador de Google, va crear Calico, empresa que treballa per allargar la longevitat.

El concepte de Living+, de fet, s’assembla una mica a l’intent d’arcàdia que Disney va construir a principis dels noranta a Florida, Celebration, un poble que es basa en els barris residencials de classe mitjana-alta de l’Amèrica dels anys cinquanta. No és l’únic projecte d’aquesta mena que té el gran grup d’entreteniment: les comunitats Golden Oak, dins del Walt Disney World Resort, i Storyliving, encara en construcció, s’assemblen molt al món perfecte que ven Kendall Roy.

Si fem cas a Succession, un superric no es morirà mai de gana, però demostrarà una emoció moderada, o gairebé indiferència, per les plates de canapès que passegen els cambrers en els esdeveniments que organitzen. Córrer a endrapar és senyal de poca classe, com li agrada assenyalar al Tom, que coneix els avantatges de la riquesa via el seu matrimoni.

A Succession el menjar pot arribar a ser una amenaça: en un dels capítols, quan els quatre germans estan reunits, el patriarca els envia una capsa de dònuts, un recordatori que ell sempre els està observant i va un pas per endavant. Cap dels quatre s'atreveix a menjar-ne.