L’ensurt d’Ana Rosa Quintana

Dimarts El programa de Ana Rosa anunciava des de les deu del matí que tractarien el cas de la conductora d’un autobús nocturn de Barcelona que va fer baixar del vehicle un passatger que la increpava amb comentaris sexistes. De manera reiterada, mostraven un requadre al lateral de la pantalla amb les imatges del vídeo que havia gravat un passatger. Creaven suspens al voltant del cas. La tarda anterior, a Cuatro al día havien entrevistat una de les persones que va ser testimoni d’aquesta situació. Era un tal Roger, que, a l’hora de connectar en directe, duia ulleres de sol, aixecava el cap altiu i, quan el van saludar, va respondre parodiant el comentari de David Bisbal que s’ha fet viral aquests dies: “¿¡Cómo están los máquinas?!” Es va produir una situació tensa i van tallar l’entrevista.

A les dotze del migdia, a El programa de Ana Rosa, després de dues hores insistint en anunciar el cas de l’autobús, la presentadora va comunicar que havien trobat un passatger que havia presenciat els fets. Tornava a ser el Roger del dia anterior. “Roger, ¡tú estabas en ese autobús!”, va dir la presentadora. El realitzador havia partit la pantalla i el testimoni connectava a través d’una videotrucada. “Sí, yo estaba”, va respondre lacònic. “¿Cómo lo viviste? Porque deberíais de estar perplejos con la decisión de la conductora...” I el noi, amb posat seriós, va fer com si anés a contestar però, inesperadament, va trencar tots els codis amb agressivitat. “Pues la verdad es que... ¡llevo aquí dos horas esperando y me podéis comer la polla!”. Es va aixecar, es va posar les mans a la bragueta com si anés a fer una exhibició i realització va tallar la connexió: “¡Quita! ¡Quita! ¡Quita! ¡Quita! ¡Que es un tarado!”, va cridar Ana Rosa. A la taula de tertulians estaven perplexos. La presentadora somreia. “¡Afortunadamente no nos la ha enseñado porque la debe de tener muy fea!”, va exclamar la dona mentre s’excusava en els imprevistos del directe. A continuació, tertulians i presentadora van qualificar l’individu de "gilipollas", "capullo", "tarado", i van dir que tenia la titola lletja i que la tenia petita. Res no justifica la conducta barroera del convidat. Però és encara més decadent que els professionals que són a l’altra banda insultin el personatge.

Hi ha un detall, però, en què cal parar atenció. El tal Roger va deixar anar que portava dues hores esperant-se, un fet molt habitual en aquests magazins matinals que, quan connecten amb testimonis anònims, els mantenen en espera, gairebé segrestats davant la càmera, perquè cap altre programa s’avanci i els prengui l’exclusiva. La gent anònima ho tolera obeint l’autoritat suprema que s’atribueix a la televisió. Accepta amb resignació l’espera eterna i l’abús del seu temps, que tracta els testimonis com titelles al seu servei. L’home, per les raons que sigui, va transgredir les normes, rebentant l’aura de diligència i eficàcia de què es disfressa la televisió. I, sobretot, va posar en evidència la vulnerabilitat real del mitjà i del directe rebel·lant-se contra el poder que li atorguem i la tirania dels seus protocols.