'Mr. and Mrs. Smith' (Amazon) i set sèries d'espies més per descobrir

BarcelonaEnvoltats de misteris i amb vides suposadament trepidants, els espies són personatges llaminers per a tota mena de ficcions, també per a les televisives. Una prova del poder d'atracció que els agents secrets tenen sobre la pantalla petita és Mr. and Mrs. Smith, la versió televisiva de la pel·lícula que va ajuntar Brad Pitt i Angelina Jolie, una autèntica oda a la bellesa més rabiosament canònica. La cinta ens recorda constantment –ja des del cartell promocional– que hi havia poques persones més sexis al món que la glamurosa parella protagonista i reincideix així en el tòpic que diu que un bon espia persuadeix no només amb les seves habilitats intel·lectuals sinó també amb el seu atractiu físic. La versió que ha fet Amazon de la cinta, que s'estrena avui, és una aproximació amb un toc indie: els espectadors veuran uns espies més propers a una modernitat amb flow que al mainstream crispetaire. El canvi de to és obra de Francesca Sloane i Donald Glover, creadors de la sèrie i coneguts per la comèdia de culte Atlanta.

La proposta de Sloane i Glover té poc a veure amb la pel·lícula original. A la cinta del 2005, la Jane i el John Smith no saben que tots dos són espies i ho descobreixen quan s'han d'enfrontar l'un a l'altre. Les seves versions televisives saben des del principi on es fiquen: els personatges de Glover i Maya Erskine són dues persones solitàries i una mica estranyes que accepten treballar com a espies i viure en un matrimoni concertat (de propina tenen un dúplex gens humil a Nova York). En cada episodi, la parella ha de dur a terme amb èxit una missió encarregada per un cap que no coneixen i no veuen mai –només es comunica amb ells a través d'un xat– i, al mateix temps, intentar entendre què han de fer de la seva relació, que té moltes possibilitats de convertir-se en un matrimoni real.

Subvertint tòpics tant del gènere d'espies com de la comèdia romàntica, els creadors asseguren que han intentat aconseguir el millor "sandvitx d'espies" possible, una història d'acció trepidant i escenaris glamurosos a la qual han sumat la intriga de l'atracció entre els protagonistes. "Quan es coneixen inicialment fan el pacte de mantenir una relació molt professional. El matrimoni serà una tapadora. Seran socis, seran companys de pis, però el romanticisme quedarà fora de l'equació perquè així es poden mantenir centrats en ser bons espies, perquè és una feina perillosa. El problema és que s'enamoren. I així, a poc a poc, van deixant la feina de banda i cometen errors, perquè hi ha coses que els importen més", explica Sloane.

Un altre element que segons la creadora distingeix Mr. and Mrs.Smith d'altres sèries centrades en el món de l'espionatge és cert punt de realisme. "En el primer episodi, el John i la Jane viuen una persecució brutal per Brooklyn i acaben amb butllofes als peus quan arriben a casa. A la nostra sèrie, portar les sabates equivocades té repercussions. No veus mai James Bond tenint un ull de poll, i això és el que pretenem".

'The Americans', el referent més pròxim

La interferència dels sentiments en la vida professional també tenia un paper molt destacat en un dels grans exemples de ficció televisiva d'espies dels darrers anys, The Americans (Disney+), que podria ser el revers fosc de Mr. and Mrs. Smith. Aquí també hi ha un matrimoni concertat, el de l'Elizabeth i el Philip Jennings, els àlies nord-americans de dos agents del KGB que porten anys infiltrats als Estats Units durant l'època de la Guerra Freda. Seguint les ordres de l'agència d'intel·ligència soviètica, junts han format una família típicament americana, amb dos fills adolescents que desconeixen a què es dediquen els seus pares, que quan són fora de casa sedueixen i maten objectius sense (quasi) remordiments utilitzant falses identitats i nombroses perruques. De nou, el poder de l'atractiu físic dels protagonistes és essencial en moltes de les trames de la sèrie.

Creada per Joe Weisberg, exagent de la CIA, The Americans era una sèrie d'espies, però també una exploració dels sacrificis personals en nom d'un ideal i les consegüents tensions familiars. Tot i que la guerra bruta entre els Estats Units i la Unió Soviètica era suposadament el fil conductor de la sèrie, el drama dins de la família Jennings, que explotava definitivament quan el KGB decidia que la filla gran del matrimoni seguís els passos dels seus pares, era el que mantenia enganxats els espectadors. La trama podria semblar culebronesca, però Weisberg assegura que, com a exagent, ha pogut comprovar de primera mà l'impacte emocional que suposa tenir pares espies. "Després de dir-li a la gent que havia treballat a la CIA vaig començar a parlar amb persones que tenien pares que també hi havien treballat. Per a alguns havia estat devastador i els va afectar tota la vida", explicava Weisberg en una entrevista al Guardian.

La Guerra Freda és un dels períodes més explotats en ficcions d'espionatges. A Slow horses, d'AppleTV+, hi té una gran influència, ja que alguns dels personatges que hi apareixen eren agents en actiu durant aquella època. La ficció britànica, adaptació de les novel·les de Mick Herron, s'allunya del deix de glamur que tot sovint acompanya aquesta mena d'històries i presenta un grup d'agents que han estat castigats per ser especialment maldestres. Sexi, de fet, no seria la paraula que ve al cap quan apareix en pantalla el llardós Jackson Lamb, interpretat per Gary Oldman, responsable de guiar els passos de les ovelles negres de l'MI5, desterrats a unes oficines rònegues. De tots els espies que apareixen a la sèrie, només el River Cartwright (Jack Lowden) podria aspirar mínimament a ser un nou James Bond, però la realitat sempre l'acaba posant a lloc.

La figura de l'espia va més enllà de les narracions anglosaxones. Un dels darrers fenòmens de Netflix és l'alemanya Kleo, que explica l'odissea d'una exagent de la Stasi després de la caiguda del mur de Berlín per venjar-se dels que van fer que acabés a la presó. La Kleo del títol és, com assenyalava Eulàlia Iglesias en la seva crítica, "la filla impossible de Quentin Tarantino i Rosa Luxemburg". La plataforma no vol deixar passar l'èxit de la sèrie i aquest any n'estrenarà la segona temporada. Des de l'audiovisual asiàtic, el 2023 va arribar la sud-coreana Moving (Disney+), que barreja el gènere de la fantasia i el conflicte amb Corea del Nord. Espies amb poders especials, problemes amb l'autoritat i importants drames familiars.

L'etiqueta de "Basat en fets reals" pot afegir un plus d'interès a les ficcions d'espionatge. Precisament aquest era un dels reclams de l'argentina Iosi, el espía arrepentido (Amazon), que explica el cas d'un agent d'intel·ligència que va estar infiltrat durant anys en la comunitat jueva de l'Argentina. La informació que va recopilar va servir per estructurar el pla Andinia, que posteriorment es va fer servir per perpetrar els atacs terroristes contra l'ambaixada d'Israel el 1992 i contra l'Associació Mutual Israeliana de l'Argentina el 1994.

Sense perill de desaparició

Les històries d'espies no desapareixeran en un futur pròxim de les plataformes. De fet, aquesta setmana Netflix va presentar alguns dels seus projectes per a aquest any i l'espionatge hi és molt present. Entre les novetats hi ha el debut de Keira Knightley en el món de la ficció seriada amb un thriller en què interpreta una agent secreta que fa anys que extreu informació del seu marit polític i la passa a una organització tèrbola, Black doves. Quan el seu amant és assassinat, la seva cap, interpretada per la sempre eficaç Sarah Lancashire, la posarà sota protecció. L'encarregat de vetllar per la seva seguretat és Sam Young (Ben Whishaw), un espia que fa temps que està fora de circulació arran d'una missió fallida amb conseqüències desastroses. Una altra de les estrenes del 2024 serà la pel·lícula Back in action, en què Cameron Diaz, que torna al cinema després d'una dècada de pausa, i Jamie Fox interpreten uns exagents de la CIA que van deixar l'espionatge per formar una família i que han de tornar a l'acció quan la seva tapadora és descoberta. A les xarxes ja corren les bromes que diuen que l'argument de la cinta sembla un nou remake de Mr. and Mrs. Smith.

Les històries d'espies no són sempre sinònim d'èxit. En el seu intent d'aconseguir una gran franquícia que propulsi la plataforma, Amazon va estrenar el maig de l'any passat la segona sèrie més cara de la història, Citadel, un thriller protagonitzat per Richard Madden i Priyanka Chopra Jonas, que interpreten dos agents d'elit que es retroben per lluitar contra l'organització que va acabar amb l'agència on treballaven. Creada pels germans Anthony i John Russo, la ficció té una vocació global: la sèrie original tindrà diversos universos paral·lels a través de spin-offs. El primer a arribar serà Citadel: Diana, ambientat a Itàlia. L'ambició de la plataforma potser ha estat recompensada amb visionats –asseguren que és la segona sèrie més vista de la seva història–, però no amb bones crítiques, ja que l'acollida per part dels experts va ser majoritàriament negativa. L'estrena de Mr. and Mrs. Smith és l'oportunitat d'Amazon de rescabalar-se amb una ficció d'espies: a diferència de Citadel, la sèrie de Donald Glover ha rebut el vistiplau de la crítica.