Ester Palaudàries: "Als Goya es veu un glamur que al cinema no existeix"

BarcelonaQuan mirem una pel·lícula o una sèrie, sovint recordem els noms dels actors o els directors, però passem per alt la multitud de professionals que es necessiten per aixecar un projecte audiovisual. Ester Palaudàries és una d'aquestes persones que contribueixen al resultat final d'una pel·lícula, un anunci o una sèrie: és estilista i dissenyadora de vestuari, tot i que abans de dedicar-s'hi va passar per les carreres de comunicació audiovisual i filologia italiana. "Des de petita feia dibuixos de figurins, de noies i nois amb vestits, però mai ho havia vinculat a cap professió perquè no sabia que existia", explica. No va ser fins que va fer un viatge a Xile amb dues amigues que va tenir un contacte amb el món del disseny de vestuari. Quan va tornar a Barcelona, va decidir fer aquesta disciplina a Idep. "Vaig començar fent d'ajudant, d'auxiliar, i de sobte em vaig trobar dins la professió", recorda.

"A la indústria catalana, i també a l'espanyola, no hi ha grans produccions o pressupostos i això potencia la creativitat. Et fa agilitzar la ment i buscar solucions que després dius: 'Com he pogut fer tot això amb aquests diners?'", explica Palaudàries, que, tot i veure el cantó positiu a les estretors del sector, confessa que seria més desitjable tenir la potència de la indústria audiovisual de França o dels Estats Units. Palaudàries assegura que hi ha coses de les quals el públic no és conscient quan veu el vestuari. Per exemple, que si l'actor ha de caure a l'aigua o s'ha de tacar de sang s'han de comprar diverses peces iguals per a la repetició d'escenes. "Depenent del projecte, confecciones, llogues o compres, o tot a la vegada", detalla.

Entre els seus darrers projectes hi ha la pel·lícula Disco, Ibiza, Locomía ("Ho vam triar tot, tots els petits detalls que es veuen als vestits de Locomía. No vam copiar tots els vestits que portaven, amb la Vinyet Escobar en vam crear de nous i això comporta tot un procés de creació que no és gens fàcil") i la nova temporada de Cites Barcelona. "Les produccions contemporànies són més complicades perquè has de crear realitats versemblants i això, de vegades, costa molt més que una producció d'època, on tot llueix molt", afegeix.

"Hi ha una escenificació del cinema que són els Goya o altres premis on es veu un glamur que al cinema no existeix realment. És una feina molt dura", assegura l'estilista, que detalla que la seva professió implica, entre més coses, moltes hores de feina (sovint jornades de dotze hores), moltes tasques administratives i portar un ordre estricte. "La gent es fascina molt amb els actors o amb les celebrities, però per a mi són la meva eina. En publicitat, he treballat dues vegades amb Messi, però la meva feina és vestir-lo, no hi ha un glamur que m'enlluerni", remarca.

"De dissenyadors de vestuari, n'hi ha molt pocs, és una professió eminentment femenina, però espero que en el futur hi hagi més paritat per donar diversos punts de vista", explica l'estilista. La feminització del sector és un dels motius pels quals Palaudàries considera que els sous no estan igualats als d'altres departaments del món audiovisual. "Sí que crec que el fet de ser dones i que es vegi només com 'roba' ha fet que no es valorés la feina que fem. Ara es valora més, però els sous s'han d'igualar, fem una feina com tota la resta de departaments", reivindica.

Palaudàries considera que els últims temps diverses sèries i documentals, com ara Balenciaga i Auge y caída de John Galliano, estan aconseguint valorar la confecció de vestuari i la moda com un art. "No és una frivolitat, no som quatre dones (o quatre homes) que fem dibuixets i hi hi, ha ha! No, al darrere hi ha pensament i creació. El vestuari forma part d'una expressió, amb la teva roba expresses com ets", remarca.