Els EUA destrossen el subministrament mundial de xips

BarcelonaEl fort proteccionisme que els EUA han engegat per afrontar l’amenaça que els representa la Xina i mantenir-se com a líder mundial indiscutible la dècada entrant està posant contra les cordes el futur industrial d'Europa i tota la cadena mundial de fabricació i proveïment de semiconductors. No només la Xina està amenaçada: tot el món industrialitzat pot patir les conseqüències de la prohibició nord-americana de vendre xips a la Xina i de subvencionar les empreses que fabriquin cotxes elèctrics i bateries en territori nord-americà.

“La globalització i el lliure comerç dels semiconductors estan gairebé morts i és improbable que tornin a ser el que eren”, va deixar anar Morris Chang fa quinze dies durant la col·locació de la primera pedra de la fàbrica de xips que la firma taiwanesa TSMC està construint a Arizona, en presència del president Joe Biden i dels màxims responsables dels futurs clients de la planta, com Apple, NVidia, Qualcomm i AMD. Chang és el fundador de TSMC, que va introduir la fabricació de xips per a tercers i, després de trenta anys d’esforços, en produeix ara els més avançats del món.

A la seva edat -té 91 anys-, a Chang ja no li cal ser políticament correcte. Sap molt bé de què parla quan diu que la cadena mundial de subministrament dels semiconductors està greument amenaçada per la política proteccionista dels Estats Units. La fabricació de semiconductors s’ha deslocalitzat del tot en les darreres dècades i ara hi ha una dependència absoluta entre regions, països i empreses per proveir-se d’aquests trossets de silici.

La majoria dels xips es dissenyen amb programari dels EUA, però les línies de fabricació més avançades són de la firma neerlandesa ASML i els materials per fer els xips procedeixen sobretot del Japó i d'Europa. Amb tot això, i afegint-hi molt talent i milers de milions de dòlars, TSMC fabrica a la seva petita illa i per encàrrec de tercers els semiconductors més avançats del planeta. També en fan altres empreses, com Samsung i Intel, però els venen amb la seva marca. Igualment, Samsung, SK Hynix i Micron fabriquen a la Xina continental xips de memòria, un altre component estratègic.

Els semiconductors més sofisticats es fabriquen sobretot en plantes enormes situades a l'Àsia: Taiwan, Corea del Sud i la Xina. Els menys avançats es fan íntegrament a la Xina, on també, junt amb altres països del Sud-est Asiàtic, les oblees resultants (anomenades col·loquialment pizzes) es tallen en trossets, es verifiquen, s’encapsulen i es tornen a comprovar quan els components estan acabats. Aquesta cadena logística mundial s’ha perfeccionat moltíssim amb els anys i tot el món n’ha gaudit fins ara. Els xips que en surten s’incorporen després a diferents components, subconjunts i equips de tota mena, manufacturats també en gran part a l'Àsia.

Donald Trump ja va fer trontollar aquesta cadena logística quan va prohibir a TSMC fabricar els processadors per a smartphones que Huawei li encomanava, malgrat que els hagués dissenyat l’empresa xinesa. En acabat, la pandèmia va espatllar-ho encara més. I Joe Biden ha anat més lluny: el 7 d’octubre el seu departament de Comerç va afegir en una “llista negra” una trentena d’empreses xineses, pendent d’aclarir si havien vulnerat les llicències d’exportació segons la Chips Act, una llei aprovada per a l’ocasió. Entre elles hi ha YTMC, el fabricant de xips més gran de la Xina.

Pocs dies després la FCC, el regulador de les telecomunicacions dels EUA, va prohibir que tant Huawei com ZTE, fabricants xinesos d’equips de telecomunicacions, a més de Hikvision i Dahua, els dos principals productors mundials de càmeres de videovigilància, venguessin els seus productes al país.

La Chips Act especifica que cap fàbrica de semiconductors de la Xina que faci servir software d’origen nord-americà (pràcticament totes) podrà comprar més equips. Com que afecta de ple les nord-americanes Intel i Micron i les sud-coreanes Samsung i SK Hynix, se’ls ha concedit una pròrroga d'un any, però després hauran de tancar per obsoletes. Dimecres es va saber també que la “llista negra” de l’octubre entraria definitivament en vigor el divendres, 16 de desembre, un cop afegides unes quantes empreses xineses més.

Si ja és controvertit que els Estats Units impedeixin a una empresa com TSMC vendre xips a Huawei argumentant que el programari usat era nord-americà, ara també pressiona ASML, el fabricant més important d’equips de fabricació de xips, i ASMi, també neerlandesa, perquè no venguin a la Xina. El màxim responsable d'ASML ha respost que la seva empresa ja fa un gran esforç evitant vendre a empreses xineses els seus equips més avançats de litografia ultraviolada extrema i no pot permetre’s deixar de vendre a la Xina la resta dels seus models.

Biden també pressiona les empreses japoneses perquè deixin de vendre a la Xina materials per fabricar xips. El Financial Times publicava dijous que els EUA volen prohibir al grup japonès SoftBank que la firma britànica ARM -de la seva propietat- vengui els seus dissenys a empreses xineses com Alibaba. Aquests dissenys de processadors RISC d’ARM, molt eficients en consum elèctric i prestacions, són utilitzats per tothom, des d’Apple fins a Qualcomm, i a tot arreu: smartphones, ordinadors i altres aparells.

Alarma a Europa

Europa està molt alarmada per la deriva proteccionista dels Estats Units, perquè es veu molt afectada. A més dels fabricants de productes per fer xips, fa poques setmanes als EUA es va aprovar la Inflation Reduction Act, una llei que pretén reduir el consum energètic i la contaminació. I la mesura estrella és subvencionar amb 7.500 dòlars la compra de cotxes elèctrics fabricats al país. Brussel·les -com Tòquio i Seül- ha posat el crit al cel i estudia aplicar les seves pròpies mesures proteccionistes, com la European Chip Act. Això no farà sinó augmentar la tensió comercial, no només entre la Xina i els Estats Units, sinó també a tot el món. Segons la Comissió Europea, hi ha en perill exportacions europees per valor de 40.000 milions d’euros anuals.

Es dona la particularitat que els EUA són a la vegada proveïdor i client dels productes xinesos. Si la Xina no pot comprar xips, tampoc podrà incorporar-los en ordinadors i vendre’ls, posem per cas, a HP i Dell. Per aquest camí, doncs, la cadena de proveïment i muntatge es trencarà i morirà, com preveia Morris Chang.

Hi ha països del Sud-est Asiàtic que es resisteixen a seguir el dictat dels EUA perquè temen la Xina, de qui depenen totalment. En canvi, Taiwan depèn tant dels EUA que ha de fer-los cas per força, encara que la seva economia n'acabi patint greument les conseqüències. Per altra banda, la fabricació de xips avançats és una pòlissa d’assegurança per al país: li evita ser envaïda per la Xina, que li compra el 60% dels xips que produeix. Però si la Xina ja no pot comprar xips a Taiwan, aquesta protecció desapareix.