El març del 2014 Facebook es va assegurar uns quants titulars de premsa a l'anunciar la compra del sistema Oculus de realitat virtual per 2.300 milions de dòlars, pagats en efectiu i accions. Des d'aleshores, ha anat incorporant altres companyies, com la britànica Surreal Vision, amb l'ànim d'aconseguir una "presència virtual" que s'assembli com més millor a una trobada personal. Actualment, l'únic producte que fabrica aquesta divisió és l'Oculus Quest 2, un sistema d'ulleres que incorpora un hardware de computació mòbil, de manera que no necessita un PC per funcionar, tot i que es pot acoblar als jocs de PC que facin servir realitat virtual a través d'un USB. El preu es mou entre els 300 i 400 euros, depenent de la capacitat d'emmagatzematge. Aquest model es va llançar al mercat el 13 d'octubre del 2020 i es calcula que en el seu primer any de vida ha dut a la companyia uns 2.400 milions de dòlars en ingressos, el 3% del total de la facturació del grup. Un dels seus punts forts és que ofereix tecnologia puntera a un preu (relativament) assequible. I fins i tot s'ha acusat la companyia de fer dúmping i vendre per sota de preu de cost per assegurar-se una porció del mercat majoritària, a l'espera d'un adveniment de la realitat virtual per al públic massiu que, de moment, no acaba d'arribar.
Facebook vol seduir Europa amb 10.000 llocs de treball per a un projecte de realitat virtual
L'anomenat 'metavers' vol ser un espai online on es puguin fer interaccions el màxim de semblants a les presencials
BarcelonaEnmig d'una nova crisi reputacional, Mark Zuckerberg ha anunciat la futura contractació de 10.000 persones a Europa per impulsar l'anomenat metavers, una mena d'internet dins d'internet, però exclusivament centrat en la realitat virtual. Més enllà de la impactant xifra de llocs de treball, se sap ben poc de quin és el projecte concret que es vol impulsar. La idea de fons és disposar d'un espai online en què els usuaris poden fer múltiples activitats: jugar, treballar, comunicar-se... Per moure-s'hi, caldrà fer servir algun tipus d'interfície de realitat virtual. Tot i que Facebook és coneguda per la xarxa social del mateix nom, i per haver comprat també Instagram i Whatsapp, és també la propietària d'Oculus, unes ulleres de realitat virtual. Per tant, gaudiria d'un benefici indirecte, si aquest entorn s'acaba materialitzant.
"El metavers té el potencial de desbloquejar l'accés cap a noves oportunitats creatives, socials i econòmiques", deia la companyia en el missatge en què anunciava les contractacions laborals. "I els europeus estaran donant-li forma des del principi". En els últims anys, la companyia ha tingut diferents topades amb les autoritats europees, que reclamen poden tenir més control pel que fa a disseminació de continguts nocius i explotació de dades. En el comunicat, s'assegura que els llocs de treball s'aniran creant al llarg dels cinc anys i que inclouran perfils "d'enginyers altament especialitzats".
En el seu discurs oficial, Facebook insisteix molt en l'aspecte col·laboratiu del projecte i intenta esvair el temor que la companyia conquereixi un nou àmbit digital per a benefici propi. "Cap empresa serà propietària o operarà el metavers. Com internet, el seu tret clau serà el caràcter obert i la interoperabilitat. Posar això en marxa necessitarà col·laboració a través de les empreses, els desenvolupadors, els creadors i els polítics. Per a Facebook, requerirà també una inversió continuada en producte i talent, a més de creixement".
I un dels paràgrafs busca inequívocament reconciliar la polèmica companyia amb els dirigents de la UE: "Europa és summament important per a Facebook. Des del milers de treballadors que hi treballen fins als milions de negocis que hi fan servir les nostres eines i aplicacions cada dia, Europa és una part substancial del nostre èxit, alhora que Facebook ha invertit en l'èxit de les empreses europees i de l'economia global".
En aquest sentit, el grup que lidera Mark Zuckerberg ha destinat en els últims mesos fins a 50 milions de dòlars a fundacions sense ànim de lucre perquè estudiïn com construir aquest metavers "de manera responsable". Segons declaracions de directius de Facebook, difícilment serà una realitat fins d'aquí 10 o 15 anys.
De moment, la punta de llança d'aquesta idea són els jocs. Tim Sweeney, director d'Epic Games –els desenvolupadors del cèlebre Fortnite– ha compartit en diverses ocasions la seva voluntat de contribuir a la creació del metavers. De fet, hi ha nombrosos jocs online en què els mateixos usuaris han creat entorns virtuals que reprodueixen parts del món real. Un cas recent, per exemple, són les escenes de la sèrie El juego del calamar, que es poden trobar a l'entorn de Roblox, una altra empresa de videojocs que treballa amb aquesta idea de l'espai virtual construïble entre els usuaris, que hi són representats amb un avatar. Tot això passa mentre Unity, una plataforma de desenvolupament, ha posat en marxa un projecte per crear el que anomena "bessons digitals", és a dir, còpies del món real que poden ser visitades online a través d'algun sistema immersiu. I la companyia més coneguda de targetes gràfiques, Nvidia, té en marxa un projecte que anomena Omnivers i que té punts de contacte amb totes aquestes iniciatives.
