Fart de les 'big tech' rendides a Trump? Aquestes són les alternatives europees

BarcelonaEn un context de creixent tensió geopolítica global i amb la tornada de Donald Trump a la Casa Blanca, cada vegada més ciutadans i empreses europees es plantegen seriosament reduir la dependència de les grans tecnològiques nord-americanes. Aquest moviment no és nou, però ha experimentat un impuls significatiu els darrers mesos, com demostra l'augment exponencial de visites al directori European Alternatives, que s'han multiplicat per vuit després de la presa de possessió de Trump el gener del 2025.

La preocupació no és infundada. L'administració Trump ja ha començat a desmuntar el marc de protecció de dades UE-EUA (DPF), un mecanisme legal establert el 2023 per permetre transferències transatlàntiques de dades garantint la protecció adequada dels ciutadans europeus. Trump ha signat una ordre executiva que revisa i potencialment revoca l'ordre executiva 14086 signada pel president Biden, que constituïa la base legal del DPF i imposava salvaguardes que limitaven l'accés de les agències d'intel·ligència nord-americanes a les dades europees.

Aquesta situació deixa les organitzacions europees que transfereixen dades a proveïdors de núvol nord-americans en un buit legal, perquè la base fonamental per considerar els EUA una destinació adequada per a dades personals de la UE ja no existeix. Anteriorment, el Tribunal de Justícia de la UE ja havia invalidat dos acords de transferència de dades per manca de proteccions contra la vigilància nord-americana.

Encara que la UE ha establert límits a les grans tecnològiques a través de regulacions com la llei de mercats digitals i la llei de serveis digitals, que defineixen obligacions per a plataformes "guardians d'accés" com Alphabet, Amazon, Apple, Meta i Microsoft, la realitat és que els ciutadans europeus continuen utilitzant massivament aquests serveis. En només cinc minuts de navegació habitual, un usuari europeu típic pot utilitzar fins a vuit d'aquestes onze aplicacions dominants.

La protecció europea versus el turbocapitalisme nord-americà

Utilitzar serveis digitals basats a Europa no impedeix que les autoritats puguin intervenir-hi quan hi ha requeriments legals. Un exemple notable va ser el cas de ProtonMail, que va proporcionar a la policia espanyola l'adreça de correu electrònic de recuperació associada al compte d'un individu vinculat al moviment Tsunami Democràtic. ProtonMail va atendre aquesta sol·licitud obligat per la llei suïssa, que exigeix cooperació amb demandes legals internacionals formalitzades adequadament.

No obstant això, la diferència fonamental es basa en el fet que aquestes intervencions es regeixen pels valors i marcs legals europeus, que posen la protecció de l'usuari al centre, en contrast amb el model de negoci de les grans tecnològiques nord-americanes, basat a capturar atenció i monetitzar dades. No oblidem que el 80% dels ingressos de Google provenen de la publicitat, per a Twitter (ara X) aquesta xifra és del 90% i per a Meta supera el 98%. En lloc de les Big Tech podríem anomenar-les Big Ads.

Aquesta diferència d'enfocament queda reflectida en la Declaració Europea de Drets i Principis Digitals del 2022, que estableix sis principis clau: la tecnologia ha d'empoderar l'usuari; tothom hi ha de tenir accés; s'ha de poder triar lliurement; s'ha de poder expressar lliurement; l'entorn en línia ha de ser segur, i la tecnologia ha de ser sostenible.

Recuperant la sobirania des del dispositiu: 'smartphones' europeus

La dependència de les Big Tech comença amb el mateix dispositiu mòbil. Europa ofereix alternatives:

• Murena (França): Telèfons amb sistema operatiu /e/OS preinstal·lat, una versió "desgooglitzada" d'Android que n’elimina els components que envien dades a Google.
• Fairphone (Països Baixos): Telèfons de disseny modular i ètic que faciliten la reparació, amb instruccions detallades per instal·lar /e/OS.

Alternatives europees als serveis més populars

Assistents d'IA

• Le Chat (França): Desenvolupat per Mistral AI, ofereix funcions com seguiment de projectes i resum de documents. Permet dialogar en diversos idiomes europeus, inclòs el català.

Correu electrònic

• ProtonMail (Suïssa): Desenvolupat per científics del CERN, ofereix encriptació d'extrem a extrem i modalitats gratuïtes i de pagament.
• Tutanota (Alemanya): Proveïdor de correu encriptat de codi obert que xifra per defecte correus, calendari i contactes.
• Mailbox.org (Alemanya): Ofereix correu, calendari i videotrucades des de centres de dades que funcionen amb energia verda.

Xarxes socials

• Mastodon (Alemanya): Plataforma de microblogs descentralitzada sense algoritmes manipulatius ni rastreig de l’usuari.
• PixelFed (Canadà): Xarxa descentralitzada de publicació de fotos semblant a Instagram.
• BeReal (França): Xarxa centrada a compartir imatges espontànies, notificant els usuaris en moments aleatoris.

Navegadors web

• Vivaldi (Noruega/Islàndia): Navegador centrat en la privadesa i extremadament personalitzable.
• LibreWolf (projecte comunitari europeu): Variant de Firefox orientada a la privadesa, sense telemetria.
• Mullvad Browser (Suècia): Desenvolupat en cooperació amb el Projecte Tor.

Ofimàtica

• LibreOffice (Alemanya): Paquet ofimàtic complet de codi obert que funciona en mode local, oferint processador de text, full de càlcul, presentacions i base de dades amb format Open Document.

Cercadors web

• Qwant (França): Cercador centrat en la privadesa, sense rastreig de l’activitat de l’usuari.
• Ecosia (Alemanya): Cercador "verd" que destina ingressos a plantar arbres. Per cada 50 cerques planten un arbre.
• Mojeek (Regne Unit): Cercador independent que no rastreja activitats dels usuaris.

Gestors de contrasenyes

• 1Password (Canadà): Gestor amb xifratge de coneixement zero i "Mode Viatge" per a seguretat fronterera.
• ProtonPass (Suïssa): Gestor amb xifratge d'extrem a extrem i integració amb ProtonMail.
• KeePassXC (Alemanya): Completament offline, de codi obert i sense costos de subscripció.

Traducció

• DeepL (Alemanya): Traductor en línia amb capacitats notables i una llista d‘idiomes que va creixent.

Mapes i navegació

• HERE WeGo (Països Baixos): Aplicació gratuïta que ofereix navegació per a vianants, cotxes i transport públic.

Emmagatzematge al núvol

• Nextcloud (Alemanya): Plataforma de núvol privada de codi obert que es pot instal·lar en un servidor propi.
• Cozy Cloud (França): Plataforma de núvol personal amb gestió d'arxius i contrasenyes.

Un catàleg per a la sobirania digital

Constantin Graf, desenvolupador de programari amb seu a Viena, va crear el 2021 el lloc web European Alternatives for Digital Products, un catàleg que ara conté més de 300 aplicacions europees. La plataforma verifica que les empreses tinguin la seu a la UE, l'EEE, l'EFTA, Ucraïna, Geòrgia o Moldàvia.

Graf explica que la seva motivació va sorgir de la dificultat de trobar alternatives europees. "Des de l'escàndol de la NSA, sempre mirava si hi havia alguna cosa comparable procedent d'Europa", comenta. "Després de la GDPR, també vaig comprovar professionalment si tenia sentit utilitzar eines europees per a nous projectes".

Les visites al lloc web van augmentar significativament després de la investidura de Trump. El creador del catàleg creu que entre els visitants hi ha moltes empreses, perquè les pàgines orientades a serveis empresarials han experimentat augments notables de trànsit, cosa que indica que la preocupació per la sobirania digital no és només individual, sinó també corporativa.

El repte del canvi: un camí que cal recórrer

Tot i els avantatges de migrar a plataformes europees en termes de privadesa i sobirania de dades, canviar d'ecosistema digital no és fàcil. La majoria d'usuaris estan profundament integrats en els ecosistemes de Google, Apple i Microsoft, amb anys de dades i configuracions personalitzades. A més, a pesar que les alternatives europees són sòlides, algunes encara no ofereixen totes les funcionalitats dels seus homòlegs nord-americans, sobretot en solucions empresarials integrals.

No obstant això, el canvi gradual és possible per a qualsevol ciutadà europeu. Pot començar instal·lant Ecosia al navegador, obrir un compte a Mastodon i planificar la transició de Gmail cap a Proton. Fins i tot sense abandonar completament xarxes com Instagram, es pot experimentar amb alternatives com PixelFed. A mesura que les tensions geopolítiques continuen i la consciència sobre la sobirania digital creix, és probable que més ciutadans europeus segueixin aquest camí i construeixin pas a pas un ecosistema digital més arrenglerat amb les regulacions i els valors europeus.