Quan el franquisme feia "urbanisme tàctic" al Portal de l'Àngel
BarcelonaAquest any 2023 ha fet 50 anys de les primeres intervencions per treure els cotxes del Portal de l'Àngel de Barcelona. La idea de l'alcalde franquista de l'època, Enric Masó, era fer la ciutat més "humana" (els sona?) inspirant-se en els models de Munic i Essen, i la tàctica que va fer servir per convèncer els veïns va ser molt semblant a la d'Ada Colau amb les superilles. Va començar amb "urbanisme tàctic", és a dir, col·locant uns grans parterres amb jardineres per delimitar la zona de vianants amb la promesa que era només una prova pilot per Nadal i que, si no funcionava, es retirarien i els cotxes tornarien a ocupar aquell espai. Tot i això, els veïns i comerciants van arrufar el nas i van protestar perquè estaven convençuts que si els cotxes no podien aparcar davant de les seves botigues ningú hi aniria a comprar. El president de l'Agrupació de Comerciants i Veïns del carrer Boqueria i adjacents, Juan Frías, va enviar una carta a La Vanguardia, que es va publicar el 14 de desembre de 1973, on es denunciava que "són molts els interessos que es lesionen amb un tancament tan hermètic; interessos que són tots de ciutadans i contribuents, que no han de ser castigats pel fet de viure o comerciar en aquesta zona".
Els arguments de Frías resulten calcats dels que fa servir el lobi Barcelona Oberta contra l'eix verd de Consell de Cent: "Sembla que l'administració hauria d'haver consultat els organismes ciutadans i els veïns per conèixer els inconvenients de tota mena que una mesura tan important podria comportar, cosa que no ha fet. I això ha provocat una onada de descontentament i irritació entre els afectats". 50 anys després la pel·lícula es repeteix fil per randa. Però els cotxes no van tornar mai al Portal de l'Àngel.