Generació sense infància
Hi ha polèmiques televisives tan absurdes que posen en evidència fins a quin punt la televisió és capaç de distorsionar la realitat social.
Aquest dimarts, a Telecinco, el programa Vamos a ver posava en relleu l’escàndol que havien provocat les coreografies sexualitzades de la cantant Aitana en el seu concert. En un vídeo del programa amenitzat amb flames sortien uns rètols en majúscules: “Aitana calienta el escenario” i “¿Un concierto solo para mayores?”. La copresentadora Patricia Pardo estava consternada perquè les seves filles havien anat al concert i havien vist aquell repertori de moviments pelvians.
Aitana no és una cantant infantil. Però va saltar a la fama el 2017 gràcies a un talent show de música com era OT, que són programes familiars. Operación Triunfo o Eufòria construeixen un fenomen fan entre els més petits de la casa perquè els veuen a televisió. Aitana també ha sigut jurat de La Voz kids i ha treballat en una sèrie de Disney. Però tot i així no és una cantant pensada per a un públic infantil, perquè les seves cançons parlen d’un univers vinculat al món dels adults. Passa el mateix amb el cas de molts concursants d’Eufòria. La Jim, per exemple, tenia molta tirada entre el públic infantil mentre participava en el concurs.
Són artistes que arrosseguen inicialment un públic familiar i infantil, però no tenen intenció de desenvolupar una trajectòria professional en aquest sentit. Aquests talent shows devoren l’espai lúdic que fa dècades quedava reservat a grups infantils. De fet, són programes de tele que, no ens enganyem, ja sexualitzen molt les coreografies i el vestuari tot i tractar-se de formats familiars. Per tant, cada vegada hi ha més canalla que, en comptes de créixer amb els discos del Super3 o dels Cantajuegos, creixen amb l’Aitana o l’Scorpio. O passen d’escoltar la Dàmaris Gelabert a voler anar als concerts d’en Triquell. I això provoca, en alguns adults, confusions al·lucinants. Volen portar els seus fills a macroconcerts com el de l’Aitana pensant-se que són per a públic infantil i aleshores s’esparveren dels moviments espasmòdics de malucs de la protagonista, que té ganes d’evolucionar com a artista i, ves per on, l’erotització del ball hi ajuda.
La indústria de l’entreteniment, on també s’inclou la televisió, ha desdibuixat la línia entre el que és familiar i el que no ho és. Moltes de les grans estrelles nord-americanes com Miley Cyrus, Demi Lovato, Selena Gomez, Zendaya, Christina Aguilera, Britney Spears o Ariana Grande van començar la seva trajectòria en canals infantils –gens innocents– com Disney Channel o Nickelodeon. I resulta que els nens passen de veure The Mickey Mouse Club a repetir-se en bucle videoclips on hi ha un component sexual elevadíssim. I els pares no se n’adonen fins que no han comprat les entrades per al concert, tot esperant que les heroïnes musicals de les seves filles mantinguin a l’escenari el to apocat que pertoca per a nenes de vuit anys.
