La generació Z i el boom de les sèries 'queer'

En els últims anys, la representació LGTBIQ+ a les ficcions televisives ha millorat en quantitat i qualitat, tot i que encara queda camí per recórrer. Si hi ha un gènere que ha abraçat la diversitat ha sigut el de les sèries per a adolescents, produccions adreçades a espectadors que majoritàriament formen part de la generació Z, que comprèn persones nascudes entre el 1997 i el 2012. Es tracta d'una població que té menys problemes que les anteriors per afirmar la seva diversitat i que espera que les ficcions els representin correctament. És la generació woke –la generació desperta–, joves que intenten fugir d'etiquetes i barreres i que estan redefinint el concepte d'identitat.

Segons una enquesta d'aquest febrer de la consultora nord-americana Gallup, el 16% dels adults de la generació zeta no s'identifiquen com a heterosexuals: es defineixen com a membres de la comunitat LGTBIQ+, i d'aquests, un 72% es consideren bisexuals (l'equivalent a l'11,5% del total de centennials enquestats). L'enquesta de Gallup mostra de manera clara que es tracta de la generació que se sent més representada per les sigles LGBTIQ+. El percentatge decreix en les generacions anteriors: en els mil·lennials és el 9,1%, en la generació X és el 3,8%, en la generació del baby boom és el 2% i en els tradicionalistes (nascuts abans del 1946) el percentatge és de l'1,3%.

Els centennials també són més oberts que les generacions anteriors pel que fa a la identitat de gènere. Segons el think tank Pew Research Center, és una generació que no creu en la dualitat de gènere home-dona i que reclama que la societat accepti i inclogui aquelles persones que no s'identifiquen amb els rols tradicionals de gènere. Una enquesta recent de l'agència de publicitat Bigeye assenyalava que més de la meitat dels centennials consideren que la classificació binària dels gèneres està desfasada. "Mentre la majoria dels nord-americans són cisgènere [s'identifiquen amb el gènere amb què han nascut], un percentatge significatiu de les generacions més joves creuen que la noció d'identitat és fluïda i decididament no tradicional", explica Adrian Tennant, responsable principal de l'enquesta.

Reflectir la realitat

Moltes de les sèries recents accepten el repte que planteja la generació Z i el porten a la pantalla. Un dels últims exemples és Generation, estrenada aquesta setmana a la HBO. La sèrie segueix un grup d'adolescents d'un institut nord-americà que en la majoria dels casos no es defineixen pels paràmetres tradicionals d'identitat. Un dels protagonistes és el Chester (Justice Smith), l'estrella de l'equip de waterpolo de l'institut, obertament gai i que expressa la seva personalitat a través de la moda. Smith, que no es defineix a ell mateix com a gai sinó com a queer, assegurava que la sèrie intenta ser un retrat fidel de la diversitat dels centennials. "Evidentment, la sèrie és totalment gai, i estem intentant remarcar i mostrar com el queer predomina en la generació Z", explica l'actor.

Bona part dels personatges de la sèrie s'identifiquen com a queer com un reflex de la realitat de la creadora de la sèrie, Zelda Branz. La jove de 19 anys, que ha estat apadrinada per Lena Dunham, és filla d'un matrimoni gai i defineix la seva família com una família queer, ja que tant ella com el seu germà són gais. "L'espectre és molt ampli i totes les identitats mereixen ser reconegudes", explica Branz, que remarca que els personatges de Generation no són simplement gais o heterosexuals.

Una de les sèries amb la qual més s'ha comparat Generation és Euphoria, ja que totes dues s'adrecen al mateix públic i es poden veure a la mateixa plataforma. Mentre que la primera és més propera a la dramèdia, la segona, creada per Sam Levinson, és un drama de gran intensitat. Les dues, però, tenen en comú la representació LGTBI i la diversitat de gènere. El centre de la trama d'Euphoria són la Jules (Hunter Schaefer), una adolescent trans, i la Rue (Zendaya), que tenen una amistat que es transforma en una relació amorosa sense que això sigui vist com res estrany per la gent que les envolta o per elles mateixes. Euphoria mostra com la generació Z s'allunya de les etiquetes tradicionals quan es tracta de les relacions i, com diu un dels personatges, la Maddy (Alexa Demie), al final de la temporada, "la sexualitat és un espectre, ningú és completament heterosexual o completament gai".

L'element queer també és present a We are who we are (HBO), la història de maduració de Luca Guadagnino ambientada en una base militar nord-americana a Itàlia. El Fraser, que es trasllada a la base acompanyant les seves mares, explora la seva sexualitat mentre intenta ajudar la seva nova amiga, la Caitlin, a descobrir la seva identitat de gènere.

Un dels creadors que més ha lluitat per mostrar la diversitat sexual i de gènere és Ryan Murphy, un dels productors més compromesos amb l'activisme LGTBI a Hollywood. Una de les seves últimes produccions per a Netflix, The politician, és testimoni de com les seves sèries tenen un cert caràcter pedagògic i de normalització. Protagonitzada per Ben Platt, la sèrie s'ambienta en un institut de gent adinerada i explica la cursa del Payton per convertir-se en el president del consell d'estudiants. Molts dels personatges s'enquadren dins de l'espectre queer sense que això suposi un conflicte dramàtic, una decisió que Platt ha defensat i celebrat. "Crec que és realment important que el Ryan mostri aquesta societat utòpica a la qual esperem arribar aviat i en què tothom se situa en algun punt de l'espectre de la sexualitat, tothom és una mica queer, i ningú sent la necessitat de comentar-ho, discutir-ho o etiquetar-ho".