Dos GPS per a invidents

Fa unes setmanes que les persones cegues ho tenen més fàcil per moure’s de manera autònoma per l’interior del centre comercial Arenes, a la plaça d’Espanya de Barcelona, on la planta circular del recinte representa una complicació addicional per orientar-se. Cada botiga, i altres espais del recinte a nivell del carrer, fins a un total de 120, té instal·lada a sobre de la porta d’entrada una balisa ( beacon ) de posicionament que proporciona al telèfon mòbil de l’usuari indicacions parlades per arribar-hi, a més d’emetre un lleu xiulet per orientar-lo amb més seguretat.

D’altra banda, Transports Metropolitans de Barcelona ha començat aquesta setmana a provar a l’estació Fira de la línia 9 del metro, a la línia H12 d’autobús i a les parades de la plaça d’Espanya el sistema NaviLens d’orientació per a invidents en espais desconeguts. Els punts on cal proporcionar indicacions (marquesines, portes, escales, ascensors, vestíbuls, andanes) estan senyalitzats amb uns marcadors visuals anomenats ddTags, semblants als codis QR, però amb un codi de colors afegit que permet incloure-hi més informació i llegir-los a molta més distància per rebre instruccions parlades del telèfon -amb la càmera de qualitat d’un model de gamma alta vaig poder llegir correctament un codi situat a més de 10 metres de distància-. A la prova pilot de TMB, el codi també li llegeix a l’usuari quins són els pròxims autobusos que arribaran a la parada i el temps d’espera previst.

Els dos sistemes neixen com a solució al problema de la manca de fiabilitat dels navegadors GPS en espais interiors, on la recepció del senyal dels satèl·lits és més feble o nul·la. Les balises de les Arenes, batejades com a beepcons, han estat desenvolupades per Ilunion, l’empresa de tecnologia del grup ONCE, dins d’un dels reptes socials del programa d-LAB de la Mobile World Capital Barcelona per donar suport a persones amb discapacitat mitjançant solucions mòbils. Jesica Rivero, d’Ilunion, explica a l’ARA que cada beepcon costa uns 30 euros, té fins a tres anys d’autonomia de bateria i es comunica amb els telèfons dels usuaris mitjançant Bluetooth. A finals de març, quan està previst senyalitzar les altres plantes del centre comercial, hi haurà un total de 400 balises.

Els ddTags són una creació de l’empresa murciana Neosistec i la Universitat d’Alacant amb el suport de la Fundació Vodafone España i tenen els seus propis avantatges, com ara que són completament passius i, per tant, molt barats, i que se’n poden llegir diversos simultàniament: quan el telèfon en troba algun, avisa amb un so i l’usuari pot sacsejar l’aparell per consultar la informació que conté.

Els beepcons i els ddTags són complementaris: els primers serveixen en situacions on hi ha poques possibilitats de confusió, com fer localitzables les botigues d’un centre comercial o bé el taulell de recepció dins del vestíbul d’un hotel; en canvi, no es podrien posar a les portes de les habitacions del mateix establiment ni a les seccions d’una biblioteca, perquè els xiulets d’orientació molestarien els altres clients. En aquests casos són més adequats els codis impresos de NaviLens. Guillermo Hermida, director del centre CIDAT de recerca tecnològica de l’ONCE, explica a l’ARA que a la fira d’innovació Tifloinnova van combinar els dos sistemes: beepcons per orientar cap a les diverses àrees generals i ddTags per identificar cadascun dels estands.

Actualment, els beepcons requereixen una aplicació mòbil específica al telèfon de l’invident, però està previst incorporar les seves funcions en les aplicacions pròpies de cada recinte. Això obrirà la porta a fer servir les balises en accions de màrqueting adreçades al públic en general, com activar ofertes promocionals quan t’aproximes a una botiga. Les funcions de NaviLens també es poden integrar en serveis existents, com l’aplicació TMB Go. En els dos casos es fan servir les funcions d’accessibilitat incorporades en els sistemes operatius iOS i Android, com els lectors VoiceOver i TalkBack, respectivament. Aquest últim ha millorat considerablement en els últims tres anys, però la majoria dels cecs continuen preferint els telèfons d’Apple. Segons Guillermo Hermida, director del CIDAT, VoiceOver permet fer més operacions que TalkBack (tallar i enganxar, interactuar en diversos idiomes) i, sobretot, manté la coherència entre les versions successives del sistema operatiu iOS, a diferència del que passa amb Android, que fins i tot és més accessible en els telèfons d’unes marques (Samsung, HTC) que en els d’altres (Huawei). El que encara no està resolt és la interacció verbal mitjançant els majordoms virtuals com Siri i Google Assistant, que potencialment serien útils per als usuaris cecs, però en el seu estat actual són massa primitius.

El geoposicionament és només un dels àmbits on la connexió de l’ smartphone amb altres dispositius pot millorar l’accessibilitat i l’autonomia de les persones amb discapacitat visual. Hermida en detalla d’altres: la interacció amb els electrodomèstics actuals (vitroceràmiques, rentadores, termòstats, calderes, il·luminació) amb pantalles i comandaments digitals s’ha convertit en un problema per a les persones cegues, i ho seguirà sent fins que es pugui consultar el seu estat i controlar-los des d’un telèfon configurat en mode accessible. Igualment, les pantalles que ordenen els torns d’atenció als consultoris dels hospitals i les oficines administratives i adrecen els usuaris a una porta determinada podrien avisar també els invidents mitjançant els seus telèfons; les obres urbanes haurien d’estar senyalitzades digitalment perquè els cecs les puguin esquivar, i encara són poc habituals les aplicacions mòbils accessibles perquè una persona invident pugui planificar trajectes entre dos punts que abastin diverses modalitats i operadors de transport.