Hollywood posa el fre i es despolititza: "Hem d'entretenir. Això no va de llançar missatges"

Los AngelesDurant gairebé dues dècades, sembla que Hollywood no ha perdut cap oportunitat de fer saltar les alarmes sobre el canvi climàtic. Hi ha hagut documentals amb planys fatalistes, sobretot An inconvenient truth. Els superherois s'han mostrat preocupats: a Justice League i Batman lamentaven que la humanitat maltractés el planeta. No hi ha hagut ni una sola gala de lliurament de premis en què una estrella, o més d'una, no hagi implorat als espectadors que prenguessin mesures ecologistes.

Per això mateix va ser sorprenent que la pel·lícula d'Universal Pictures Twisters, que té com a temàtica la meteorologia, arribés a principis de juliol sense mencionar de cap manera el canvi climàtic. ¿Si hi havia un mitjà perfecte per transmetre el discurs progressista de Hollywood a favor del medi ambient, no era justament una superproducció cinematogràfica sobre un grup de persones atrapades en tempestes violentes? Doncs pel que sembla, no. Les pel·lícules no haurien de "predicar un missatge", va dir Lee Isaac Chung, el director de Twisters, en una entrevista prèvia a l'estrena que es podia llegir com una picada d'ullet als espectadors més conservadors.

És arriscat identificar les noves tendències del cinema. A vegades una pel·lícula és només una pel·lícula. Ara bé, Twisters denota un canvi de direcció clar a Hollywood: després d'un període en què s'ha fet servir obertament les pel·lícules per expressar valors progressistes, a vegades amb èxit comercial (Barbie) i sovint sense fer gaire caixa (Strange world, The Marvels, The color purple, Dark waters), els estudis de cinema semblen haver pres nota d'una reivindicació que molts espectadors –sobretot al centre del país– defensen des de fa temps: volem que ens entretinguin i prou, sense que ens posin deures. Ras i curt, tot plegat suposa un intent de Hollywood de doblegar-se a les audiències republicanes.

"És un reflex de la situació econòmica i la desesperació de la indústria cinematogràfica", diu Corby Pons, un comercial de pel·lícules de Nashville que s'encarrega de la fidelització de públics. "Volem que vingueu a veure les nostres pel·lícules. Necessitem que vingueu a veure-les". Disney, que és propietari de set estudis (inclosos Pixar, Marvel, Lucasfilm i 20th Century), ja ha avisat els seus treballadors. "Per damunt de tot, hem d'entretenir; això no va de llançar missatges", va dir l'executiu en cap de Disney, Robert A. Iger, en un congrés a finals de l'any passat. "No toleraré el contrari".

Aquests comentaris van suposar un canvi brusc respecte a la reunió d'accionistes de Disney del 2017, en què Iger va defensar amb orgull que s'havien d'incorporar missatges sociopolítics en les pel·lícules de la companyia. "Podem agafar aquests valors, que considerem importants per a la societat, i canviar realment el comportament de la gent", va dir Iger aleshores. (El gir sembla que funciona, perquè pel·lícules escapistes com Inside out 2 i Deadpool & Wolverine han sigut grans èxits instantanis.)

Durant 20 anys, Participant Media va ser la productora de Hollywood que treballava amb més consciència social. An inconvenient truth va ser un dels seus primers èxits. Però la companyia va plegar veles l'abril passat. Per distribuir els documentals alliçonadors i els drames sobre comunitats infrarepresentades, Participant Media depenia d'estudis i serveis de streaming que han reduït aquest contingut de "nínxol" en favor d'una oferta més popular. Alguns serveis de streaming, com Netflix, han començat a inserir publicitat, i els anunciants prefereixen contingut apolític i per a tots els públics.

Paramount descriu la seva oferta actual com a "pel·lícules estrictament d'entreteniment i per a tots els públics". Aquesta etiqueta inclou Gladiator II, una de les pel·lícules més esperades d'aquesta tardor. "Molts espectadors no volen que Hollywood ni cap agenda els diguin què haurien de pensar", segons Chris Aronson, el president de distribució local de Paramount. Aronson va citar IF, una pel·lícula optimista sobre una nena que té amics imaginaris, com una aposta que "va ressonar molt fort" entre els espectadors del centre del país.

Algunes estrelles s'han encaminat més directament cap a la dreta. Tot i que no va ser el gran èxit que ell esperava, el mes passat Kevin Costner va dedicar clarament el primer episodi de la seva Horizon: an American saga als espectadors republicans. (Un anunci d'Horizon destacava una cita del comentarista conservador Glenn Beck, que deia "Potser Kevin Costner és l'únic capaç d'explicar la verdadera història d'Amèrica".) Dwayne Johnson, sempre en sintonia amb el mercat, va anar a Fox News la primavera passada per denunciar la cultura woke i confessar que es penedia d'haver donat suport a Joe Biden a les eleccions del 2020.

Incloure o excloure

Universal va optar per presentar Twisters com una pel·lícula escapista i divertida, i va evitar conscientment qüestions sociopolítiques. L'últim que volia Universal era un film que esbronqués sobre el canvi climàtic, fet que probablement tiraria enrere el públic més conservador. "No ens podíem permetre deixar ningú de banda", va dir Michael Moses, cap de màrqueting d'Universal. "Amb cada decisió, pensàvem com podíem incloure en comptes d'excloure".

Twisters, que va costar 155 milions de dòlars –sense incloure desenes de milions de despeses de màrqueting–, va recaptar 82 milions de dòlars en vendes d'entrades durant els tres primers dies en cinemes d'Amèrica del Nord, aproximadament un 65% més del que els analistes havien previst. Els estats vermells [amb més tradició republicana] són els que més van contribuir a aquest augment inesperat. Per reproduir l'autenticitat rural de la pel·lícula, Universal va forjar vincles amb els camions RAM i els pantalons Wrangler. I Moses va portar els actors de la pel·lícula en un concert de Luke Combs, on van beure cervesa de la marca Miller.

"Aquesta pel·lícula ho està petant", segons Mike Barstow, el vicepresident executiu de Main Street Theaters, una empresa que gestiona 50 pantalles a Nebraska, Ohio, Wisconsin, Illinois i Iowa. "És una història amb què les nostres comunitats s'identifiquen fàcilment, perquè aquí sovint tenim tornados. Però a la vegada és divertida i no és condescendent amb els valors rurals". (En canvi, la pel·lícula es burla dels urbanites. "La Kate és de Nova York", diu amb desdeny un noi a la pel·lícula, que va ser escrita per Mark L. Smith. "No et pots fiar de res del que diu".)

A Hollywood molta gent només sembla capaç de parlar sobre el centre del país tapant-se el nas. Però l'entreteniment és un negoci reactiu: es persegueix el que ha funcionat durant el cap de setmana, i el que no, es deixa de banda. I alguns cinèfils i propietaris de teatres del centre del país han rebutjat pel·lícules que els semblaven massa progressistes.

"ADVERTIMENT", es podia llegir en un cartell enganxat a la porta de vidre d'un cinema d'Oklahoma el 2022. "La direcció d'aquest cinema ha descobert, després d'adquirir Lightyear, que durant els primers 30 minuts de la pel·lícula apareix un petó entre dos homosexuals. Farem tot el que puguem per saltar-nos l'escena, però potser no serem del tot exactes". Durant el cap de setmana hi havia cua fora d'aquest mateix cinema per veure Twisters, que es projectava en dues de les tres pantalles disponibles.

Bromes contra la cultura woke (com ara "Go woke, go broke") han calat en el sentit comú de la indústria cinematogràfica convencional. El gir narratiu de Disney ha arribat després d'un llarg període en què la companyia va rebre atacs de comentaristes i polítics conservadors. Els estudis de la competència s'ho miraven aterrits, tement que també els toqués el rebre.

Més que mai, els estudis necessiten tots i cadascun dels dòlars possibles. Molts estudis formen part de grans conglomerats d'entreteniment que reben molta pressió per augmentar els ingressos, per no parlar dels beneficis, a mesura que els canals de cable tradicionals es debiliten i les plataformes de streaming topen amb alts costos de programació.

L'estiu passat, els espectadors dels estats vermells van cridar l'atenció de Hollywood quan van convertir en un èxit desmesurat Sound of freedom, un thriller en què ressonava la teoria QAnon. Sound of freedom, produïda per 15 milions de dòlars, va recaptar 184 milions de dòlars als Estats Units i va superar superproduccions com les seqüeles d'Indiana Jones i Mission: Impossible.

Hollywood no s'ha recuperat de la pandèmia (en part, perquè el tancament de la pandèmia es va encadenar amb dues vagues llargues contra els estudis cinematogràfics). De moment, les vendes d'aquest 2024 a Amèrica del Nord són de 4.300 milions de dòlars, aproximadament un 35% menys que el mateix període del 2019, segons Comscore, que recull les dades de les taquilles.

A mesura que els estudis intenten recuperar-se, el centre del país representa una oportunitat específica. Els espectadors dels estats vermells són els que van tornar més ràpidament als cinemes després de la pandèmia, mentre que els de les ciutats costaneres van ser els que van trigar més. Alguns mercats grans, com el de San Francisco, encara no s'han recuperat del tot, segons apunten alguns executius de distribució. Com va escriure Sarah Unger, cofundadora de Cultique, una empresa de Los Angeles que assessora companyies pel que fa a noves tendències culturals, "a Hollywood li falta una audiència massiva a simple vista".

Copyright The New York Times