'El Inmortal': la màfia madrilenya dels anys 90 arriba a Movistar+

BARCELONATot i que sense la fama de la Màfia italiana ni el glamur dels gàngsters nord-americans, l'estat espanyol ha estat un camp especialment conreat pel crim organitzat. Diuen les dades que avui els ports belgues han desplaçat els espanyols com la principal via d'entrada de narcòtics a Europa, però durant dècades la costa peninsular va tenir el dubtós honor de ser una autopista de quatre carrils per la cocaïna i l'haixix que venia d'ultramar. Si bé és cert que aquesta mena d'organitzacions han estat importants per l'alt volum de negoci que gestionaven, s'han centrat en espais molt localitzats, des d'on han format connexions amb les màfies urbanes. És en aquest ecosistema que es van fer populars els Miami, un grup criminal centrat en el narcotràfic i l'extorsió amb connexions amb els càrtels colombians i els receptors gallecs que els anys 90 van controlar el negoci a Madrid i que han inspirat una nova sèrie que tot just s'acaba d'estrenar a Movistar+, El Inmortal.

Anunciada com una de les grans novetats de Movistar+ abans d'acabar l'any, El Inmortal segueix els passos de José Antonio, un noi de barri marginal madrileny que es convertirà en el rei de la droga de la capital espanyola. El personatge principal, interpretat per un correcte Álex García, està inspirat en Juan Carlos Peña, líder i fundador real d'aquesta banda de trajectòria delictiva llegendària i a qui anomenaven el Inmortal perquè va sobreviure a un bon grapat d'intents d'assassinat. Creada per José Manuel Lorenzo (Dime quién soy) i dirigida per David Ulloa i Rafa Montesinos, la sèrie ha completat una primera temporada de vuit episodis, amb intenció de tenir-ne una altra.

El 'Gomorra' espanyol

Els fans de la ficció criminal ràpidament relacionaran aquest títol amb la que probablement és la gran sèrie canònica de màfia europea: Gomorra. El Inmortal comparteix sobrenoms dels dos protagonistes (a la italiana, el popular Ciro di Marzio, que després tindria una pel·lícula a mode spin-off, també té aquest malnom), l'ascensor criminal des de la marginalitat, el funcionament de clan familiar i l'àmbit estrictament urbà. Per això s'emparenten entre si, més que amb productes de màfia més clàssica i amb un altre tipus de codis. Tot i això, la primera temporada d'El Inmortal queda lluny de l'extraordinària coralitat i devastadora cruesa de la sèrie italiana, inspirada en l'obra del novel·lista Roberto Saviano.

El punt fort de la nova sèrie de Movistar+ és comprovar com els Miami van relacionar-se amb l'alta societat madrilenya, que no només eren els seus millors compradors, sinó que també els van obrir portes d'entrada a nous ambients i, fins i tot, territoris. Aquí és on agafa especial protagonisme el paper de Jon Kortajarena, que interpreta un presentador de televisió addicte a la cocaïna que serà clau per iniciar l'escala social del grup i que els ajudarà a relacionar-se amb altres estaments. Hi ha hagut força rumorologia a internet sobre en qui s'ha inspirat el personatge, que és clau en la sèrie i que el mateix Kortajarena va reconèixer haver interpretat pensant en un presentador concret de llavors que responia a les inicials A. C. Hores després el televisiu Alonso Caparrós, reconegut exaddicte, va respondre a Sálvame al sentir-se al·ludit: "No tinc res a dir, era la meva realitat en aquell moment".

La sèrie té altres qualitats: una ambientació excel·lent, un pressupost raonable per a una ficció d'aquestes característiques i l'ús constant de la iconografia pop dels anys 90. Vesteixen xandalls de tàctel, se sent la música de John Scatman i s'hi veu el Tómbola. Però s'hi troba a faltar certa cruesa general, sobretot en els diàlegs i el to general dels protagonistes. El que és evident és que El Inmortal guanya en el moment en què està inspirat en fets reals, una marca que, tot i les moltíssimes llicències, dona credibilitat a la narrativa.

Narcosèries

Sigui per la connexió amb Colòmbia per l'oest i amb el Marroc pel sud, la importància del narcotràfic i el crim organitzat estatal ha estat prou profunda i duradora per haver inspirat un gran nombre de ficcions relacionades. Fariña n'ha estat el millor producte, però no l'únic, perquè la màfia local ha inspirat sèries tan populars com Sin tetas no hay paraíso, Gigantes, Vivir sin permiso i El príncipe, tres d'elles, per cert, amb José Coronado amb papers destacats en el repartiment.