Long Li Xue: "He demostrat als internautes que en català també ho pots petar a les xarxes"

GironaAl perfil del seu compte d'Instagram es descriu irònicament com "un mico groc perdut per la societat catalana". El sentit de l'humor, la capacitat de riure's d'ell mateix, és l'eina que Long Li Xue utilitza per entomar i respondre els insults que rep a les xarxes per ser un "xinès que parla català". Pel seu origen, de petit ja va patir bullying a l'escola, però ell sosté amb orgull que és català i en fa bandera a les xarxes, on es va estrenar quan tenia 16 anys i on ara, amb 20, ja hi té un lloc destacat com un dels creadors de continguts d'entreteniment en català més populars, amb més de 100.000 seguidors a TikTok. Nascut a Girona, Long Li Xue estudia segon curs d'Empresarials i Management a la Universitat Pompeu Fabra i col·labora en el programa audiovisual Adolescents.cat. L'entrevistem l'endemà de veure'l esmorzant en una cafeteria de Girona amb els seus pares. La cambrera se'ls va adreçar en castellà i ell li va respondre: "Ja em pot parlar en català". 

Cansat de respondre sempre el mateix?

— La veritat és que sempre se m'adrecen en castellà, i fins i tot quan els responc que em poden parlar en català, a vegades continuen amb el castellà. Més d'una vegada m'han dit: "Que bien hablas el catalán!". Entenc aquesta actitud, perquè les persones actuem segons l'experiència, i l'experiència ens ha mostrat que els immigrants xinesos sempre han après el castellà abans que el català. Tot i això, és necessari que la gent canviï el xip perquè hi ha una segona generació de xinesos que ja no som immigrants, sinó fills d'immigrants, que hem nascut aquí i ens hem educat en català, i ja som catalans. 

Amb actituds com aquestes, els catalans tenim en part la culpa de la situació crítica que pateix la nostra llengua?

— Tots en tenim una mica la culpa. Els catalans que s'adrecen en castellà a qui creuen que és immigrant i els estrangers que quan venen aquí opten per aprendre el castellà perquè creuen que és més útil. El problema és que es veu el català com una llengua inferior i minoritària. 

Tot i que en el món dels influencers el català és minoritari, i que molts joves catalans que s'hi dediquen s'han passat al castellà, tu has optat per mantenir el català. 

— M'expresso en català a les xarxes perquè és la meva llengua, la que utilitzo en tots els àmbits excepte amb la família, que parlem en xinès o castellà. El problema és que els influencers catalans es passen al castellà a les xarxes perquè creuen que així tindran seguidors de tot Espanya i Amèrica Llatina. I tenir més seguidors vol dir, per a ells, més business, més diners, més èxit i més oportunitats. Però al final, les oportunitats et venen pel talent que tens, no per la llengua que utilitzes.

En els teus vídeos reps comentaris com "Chino habla catalán", "arriba España" o "Viva Vox". Els insults t'han fet plantejar en algun moment canviar de llengua?

— Al contrari. Com més em fan aquests comentaris que no serveixen més que per generar odi, més orgullós em fan sentir de ser català. A més, a mesura que he anat prenent consciència de la fràgil situació en què es troba el català he tingut encara més clar que no canviaria de llengua. Necessitem joves que creïn continguts a les xarxes en català. I crec que d'alguna manera he demostrat als internautes que en català també pots petar-ho a les xarxes. Al TikTok, on l'ús del català és gairebé nul, hi tinc més de 100.000 seguidors! I et diré una altra cosa: jo prefereixo estar al top de Catalunya que no ser un més a Espanya. Prefereixo lluitar per la meva llengua, crear consciència i ser un referent per a molts joves creant contingut en català en el món de l'entreteniment, que és el que més consumeixen.

L'assetjament que ara pateixes a les xarxes el vas patir de petit a l'escola. Expliques que et van fer bullying pel fet de ser xinès. Com ho vas viure?

— Quan em deien coses com "chino come perros" m'enervava, m'afectava moltíssim. Ara, mirant-ho amb distància i un cop ho he superat, penso que potser no n'hi havia per tant. Però això no treu que pensi que els adults, sobretots els docents, han de fer un canvi de mentalitat per entendre què sent un nen quan pateix bullying. Jo estava fart que els professors em diguessin: "Són coses de nens". Potser quan ho has superat i ho mires amb distància sí que pots pensar que no n'hi havia per tant, però quan ho pateixes de petit et pot afectar molt. I per això és molt necessari que els nens demanin ajuda, que no s'ho quedin a dins, i que els adults hi donin la importància que es mereix.

Vas ser el presentador de la passada edició de la Nit de Santa Llúcia, la gala dels premis de les lletres catalanes organitzada per Òmnium. Què va representar per tu?

— Uf, un repte molt important! Des dels 16 anys que el meu somni era pujar dalt d'un escenari i comunicar davant de 400 persones. A més de ser un repte per a mi, crec que va ser també una manera de fer visible que existeix una segona onada de fills d'immigrants que som catalans, que hem nascut, ens hem educat i hem crescut aquí i que parlem català. En aquest sentit, va servir per trencar esquemes. A més, la gent s'ho va passar molt bé perquè hi vam posar humor. N'estic molt orgullós, com a presentador. 

Com has vist les manifestacions de les últimes setmanes pel cas Hasél?

— Penso que és el reflex de la situació en què es troben els joves. Estem farts de patir una situació que han creat les generacions anteriors i que hem de canviar nosaltres, de la precarietat laboral que ens ve a sobre... I no se'ns dona veu, no se'ns pren seriosament, se'ns criminalitza a la mínima. Els contagis del covid a l'estiu es van atribuir als botellons dels joves, però jo a l'estiu vaig veure moltes vegades grups de fins a 15 persones adultes a les terrasses dels bars. Però esclar, el problema som els joves, que som uns irresponsables, i que a més ens dediquem a cremar contenidors. Som revolucionaris perquè ens han fet revolucionaris.

Com t'ha afectat la pandèmia?

— A casa ens ha afectat molt, perquè els meus pares tenen un restaurant a Girona, i el sector de la restauració és un dels que han sortit més mal parats per les restriccions derivades del covid. Personalment, la pandèmia ha estat una oportunitat per reinventar-me. En els mesos de confinament domiciliari m'imposava una rutina: soc una persona molt ambiciosa i davant d'una contrarietat m'agrada plantejar-me què puc fer per afrontar-la. Em vaig endinsar en el TikTok i m'hi vaig desenvolupar molt bé fins al punt que ara tinc desenes de milers de seguidors. N'estic content. I pel que fa al programa Adolescents.cat, el vam poder mantenir, tot i haver de canviar el format perquè el fèiem des de casa. És un programa que m'agrada perquè enmig de l'entreteniment hi ha sempre un lloc per a la reflexió, per a l'educació i la lliçó. "Entre hormona i hormona, la neurona". Aquest és el nostre lema.