Jaume Roures deixa Mediapro, el seu projecte professional i vital de 30 anys

BarcelonaFi d’una era a l’empresa audiovisual més important del país. Jaume Roures, un dels fundadors de Mediapro i mascaró de proa del projecte, ha decidit abandonar el seu càrrec de soci gestor després de 30 anys dedicats al que ha estat el seu projecte vital. Així s’ha oficialitzat en el consell d’administració que ha celebrat la companyia aquest divendres. Tatxo Benet, l’altra cara visible de l’empresa, mantindrà les seves atribucions de president i conseller delegat, i la seva marxa no està sobre la taula.

D’aquesta manera, Southwind Media –la firma d’inversió amb seu a Hong Kong que va comprar la majoria de les accions l’any 2022– augmentarà del 85 al 90% el seu paquet de títols, ja que Roures posseïa un 5% dels valors. La multinacional britànica WPP té l’altre 5% i Benet ostenta el 5% restant. El nou propietari va injectar 620 milions d’euros per pal·liar els efectes devastadors d’una pandèmia que va disparar el deute i va aturar rodatges i produccions esportives.

Fonts empresarials consultades per l'ARA han explicat que la sortida de Roures de l'empresa que va fundar era un rumor existent des de fa uns mesos. "No ha estat res precipitat", apunten aquestes veus, que recorden que en el seu dia havia generat sorpresa l'absència de l'empresari català en reunions clau de la companyia. Aquestes mateixes veus expliquen que la gestió del dia a dia s'havia complicat molt arran del fet que Roures tenia només un 5% de la companyia, enfront del 85% del soci xinès. Mediapro no ha fet públic el preu al qual s'ha venut aquesta participació del 5%.

Un teletip de fa dues setmanes de l’agència Reuters pot ser interpretat ara com a admonitori. La nota assegurava que Southwind estava considerant desprendre’s de la seva participació a Mediapro, aprofitant que la companyia ha millorat ostensiblement (un 18%) el seu benefici brut d’explotació, fins als 189 milions. És una xifra molt per sobre de les previsions i que es complementa amb una bona dada d’ingressos: 1.200 milions d’euros. A més, el deute s’ha pogut contenir i està situat entorn dels 435 milions. Davant del possible canvi de mans, i tot i haver-hi un compromís de mantenir l’estructura directiva fins al 2025, el diari Cinco Días avançava la notícia i interpretava que Roures prefereix fer un pas al costat abans que la nova propietat pugui desviar l’empresa dels seus valors fundacionals.

Les declaracions de Benet, però, trenquen amb aquesta hipòtesi: “Tot l'equip gestor i les 7.000 persones que treballem al grup seguirem fent-ho amb la mateixa eficiència, eficàcia i dedicació. Estem totalment alineats amb els socis accionistes del grup, Southwind i WPP, amb qui compartim sense fissures el projecte de futur de la companyia. No hi ha, en aquest sentit, la més mínima disconformitat”.

Roures i Benet ja havien cedit la seva posició majoritària en l’accionariat l’any 2018, quan van arribar a un acord amb el fons xinès Orient Hontai Capital per vendre la majoria d’Imagina, el hòlding que agrupava MediaPro i Globomedia. Això va suposar la sortida de Torreal, l’empresa de Juan Abelló, que tenia un 22,5% del grup. També va marxar Emilio Azcárraga Jean, que posseïa un 19% i que havia estat l’inversor principal en l’aventura fallida de La Sexta (que va acabar en mans d’Atresmedia, del Grupo Planeta). Gerard Romy, igualment soci fundador, va marxar també aleshores, i va desprendre’s del 12% que tenia. La transacció va valorar el hòlding en 1.900 milions d’euros i l’acord incloïa el compromís de mantenir Roures i Benet com a principals directius de la companyia.

La importància del "ferro"

Jaume Roures, impressor d’ofici i d’orígens humils, va ser un dels fundadors de TV3. Com a cap de producció dels informatius, va ser l’encarregat de concebre l’estructura que havia de resultar en uns Telenotícies àgils i moderns, que poguessin fer la competència als de TVE, molt més ben dotats de personal, però anquilosats. Allà va forjar la seva amistat amb Tatxo Benet, que va exercir entre d’altres de cap d’esports. Gestionant les emissions del Barça, van entrar en contacte amb el món dels drets esportius i, un cop van marxar de la pública –decebuts per diferents desavinences organitzatives– Roures va fundar Dorna, una empresa dedicada a la gestió dels drets esportius. Anys més tard, l'any 1994, naixeria MediaPro.

A Roures i Benet se’ls atribueix l’estructuració d’aquest negoci a Espanya, que anteriorment es realitzava amb negociacions individuals dels clubs amb els mitjans. La idea de fons era comprar als equips els drets, agrupar-los i empaquetar-los per revendre’ls aleshores a mitjans o plataformes: el partit principal de la setmana, la resta de la jornada, els resums... Consolidats a Espanya, van emprendre la carrera internacional amb èxit i van diversificar-se, més enllà del futbol. Aquesta activitat ha valgut a MediaPro nombrosos conflictes judicials: amb la Real Federación Española de Fútbol, amb Prisa o amb Telefónica.

Els drets esportius li van valer, a més, un dels principals ensurts legals. MediaPro va haver d’admetre suborns a alts càrrecs de la FIFA a canvi dels drets televisius dels Mundials de 2014, 2018 i 2022. Aquest reconeixement formava part d’un acord amb la Fiscalia de Nova York per no anar a judici i enfrontar-se a una possible condemna. L’empresa, en el seu moment, va atribuir aquesta conducta a l’acció individual de tres treballadors, el més prominent dels quals era precisament Gerard Romy, i va refusar que la pràctica fos estructural.

Els beneficis de l’explotació dels drets esportius van permetre aspirar a obrir noves línies de negoci. Roures ha estat sempre un defensor del que anomena “el ferro”, és a dir, les infraestructures i els equipaments. MediaPro s’ha especialitzat en produccions (de pel·lícules, programes, esdeveniments esportius...) gràcies a un parc propi de tecnologia i platós ben alimentat: des d’equips per transmetre via satèl·lit fins a un parc important d’unitats mòbils. Un dels seus negocis, per exemple, és crear canals sencers de televisió, claus en mà. Un altre, assumir la gestió del VAR que complementa els arbitratges.

La nineta dels seus ulls és, tanmateix, la producció cinematogràfica. Los lunes al sol o Midnight in Paris, de Fernando León de Aranoa i Woody Allen, respectivament, són dos dels títols més notables que ha impulsat. A les prestatgeries del Roures productor hi ha 2 Oscars, 28 Goya, un Ós de Plata i una Concha d’Or. Una altra fita personal va ser la construcció de la seu que té MediaPro al 22@ de Barcelona, un gratacel de 32.000 metres quadrats. Avui treballen a la companyia 7.000 persones, repartides en 30 països.

Roures, l’activista

Roures ha mantingut també una intensa vida a cavall entre l’activisme i els mitjans, paral·lela a MediaPro. Per exemple, a finals del 2007, van fundar amb Tatxo Benet, però a títol particular, el diari Público, situat ideològicament a l’esquerra i proper a les posicions de Podem. El projecte en paper no va funcionar i el diari, després d’una reestructuració conflictiva, es manté ara com un dels referents digitals en la bancada progressista sota el paraigua del productor català. En anys anteriors, Roures va intentar comprar també infructuosament l’Avui (que va acabar en mans de Planeta i Godó) i El Periódico (actualment a Prensa Ibérica), també a títol individual.

Incòmode amb l’etiqueta d’empresari, ha rebutjat també que a la seva targeta professional hi figuri algun dels càrrecs típics com ara “director general” o “conseller delegat”. En canvi, s’hi llegeix “soci gestor”. D’ideologia trotskista, en una entrevista amb l’ARA de l’any 2020 declarava: “No tinc res contra els empresaris, però no me’n considero, ni per bé ni per mal. Em dedico a produir coses que tenen a veure amb l’audiovisual i per això estic a Mediapro. Fa 25 anys vam començar quatre, volíem fer les coses que sabíem fer. No hi havia aquesta perspectiva més empresarial”.

Sobre la seva participació a títol personal, explicava: “Crec que tots tenim obligacions cap a la societat i que les hem d’exercir, d’això en dic militar, i potser jo tinc un excés de responsabilitat i em preocupo massa per coses per les quals potser no m’hauria de preocupar tant, però cadascú és com és”. Tot i que en els àmbits econòmics de Madrid se’l té per independentista, i considera que l’han castigat per aquest motiu –per exemple, a l’hora d'adquirir El Periódico– ell nega ser-ho i prefereix el terme sobiranista.

Una altra de les seves militàncies més prominents és la blaugrana. Cal recordar que Jaume Roures sempre ha tingut una relació estreta amb el Barça, com a figura clau en l'entorn primer de Johan Cruyff i després del president Joan Laporta, que el va portar fins i tot a fer un aval decisiu per permetre a la nova junta la seva arribada al club. Posteriorment va comprar un 24,5% de Barça Studios, que va donar oxigen financer al club en una de les famoses palanques de Laporta. Això sí, tot i que n'havia de pagar 100 milions, només en va pagar 10, i posteriorment va revendre aquesta participació a un fons alemany i un inversor xipriota desconegut. Una de les batalles intenses que ha mantingut Roures en l’àmbit del club és contra l’expresident Sandro Rosell, a qui acusa d’haver-li espiat més d’11.000 correus electrònics. L’Audiència Provincial el va deixar fora del cas Rosell, però el judici va començar al setembre amb Robert Cama, informàtic que treballava a l’empresa, i Joan Carles Raventós, mà dreta de Rosell a l'empresa Bonus Sports Marketing (BSM), per a qui la Fiscalia demana quatre anys de presó per un delicte continuat de revelació de secrets d'empresa.