Els Javis s'inspiren en Flos Mariae per construir un drama intens sobre el trauma

BarcelonaDurant anys, els vídeos del grup de pop cristià català Flos Mariae han estat la riota d'internet, per bé que també han causat molta fascinació. No cal ser extremadament perspicaç per detectar que el grup Stella Maris que desencadena la trama de La Mesías, la nova sèrie de Javier Ambrossi i Javier Calvo, està clarament inspirat en les germanes gironines Bellido Durán. Però qui s'apropi a la sèrie de Movistar+ que no s'esperi una comèdia a l'estil Paquita Salas, la primera sèrie dels Javis, o una astracanada. La nova ficció, que arriba demà dimecres a la plataforma, és un salt endavant en la seva carrera com a autors audiovisuals, un drama intens sobre religió, fe i trauma.

La sèrie, rodada a Catalunya íntegrament i ambientada al 2012, té com a principal protagonista l'Enric, un home que queda trasbalsat quan per causalitat veu un vídeo de Stella Maris, sis germanes que li canten a la Mare de Déu. El visionament desperta tots els fantasmes que porta amagats, i l'espectador anirà descobrint a través dels flash-backs el paper traumàtic que la religió va tenir en la seva infantesa, marcada per una mare irresponsable amb deliris messiànics. Quan s'obre la capsa de Pandora dels records de la seva infància, l'Enric buscarà la seva germana per, tots dos junts, rescatar les noies de Stella Maris dels abusos que ells van patir.

L'encarregat de donar vida al protagonista de la sèrie és Roger Casamajor, i Macarena García, germana de Javier Ambrossi, és la Irene. Durant la presentació de La Mesías al Festival de Sant Sebastià, l'actor va explicar que el nou drama de Movistar+ és una reflexió sobre com l'educació que un rep de petit marca la vida adulta. "I hi ha gent que té una vida més complicada de petita i ho arrossega tota la vida. La sèrie tracta de com cadascú s'enfronta als seus propis monstres i dimonis i mira de sanar-ho i no viure sempre amb aquesta angoixa, però el procés és llarg i feixuc", va detallar en declaracions a l'ACN. L'Enric és un personatge complex i ple de ferides que, segons apunta Casamajor, ha sigut difícil d'interpretar i, posteriorment, deixar anar, sobretot perquè ha implicat un any i mig de feina. "Normalment ja em passa, però amb un personatge tan intens i fustigat com aquest ha costat una mica més", va confessar.

Per a Ambrossi, la sèrie és "una crítica contra el poder que oprimeix i que utilitza a la gent fràgil i vulnerable, que és una cosa que es fa constantment amb les minories". "La sèrie reivindica el poder de les minories per escapar-se", afegeix. El creador, que ha remarcat que la ficció indaga en aspectes de la seva vida "molt més del que la gent es pensa", ha explicat que quan van començar a treballar en la història volien fer alguna cosa propera a Mujercitas, Las vírgenes suicidas o Mustang, però aquesta idea se'ls quedava curta. Va ser llavors quan van començar a investigar sobre grups familiars sense contacte amb l'exterior. El tema principal és la fe catòlica, però es tracten altres menes de creences, com l'observació d'ovnis, així com temàtiques com la culpa, el perdó o l'art com a vàlvula d'escapament davant la por.

Un repartiment extens

La sèrie mostra diferents etapes vitals de tots els personatges, motiu pel qual s'ha necessitat un repartiment extens que cobrís totes les edats (el drama funciona amb diferents línies temporals). El càsting està format per cares habituals de l'univers dels Javis com Ana Rujas, creadora i protagonista de Cardo, sèrie de la qual ells són productors, o la cantant Amaia Romero, que debuta com a actriu. El repartiment inclou altres noms coneguts com Lola Dueñas, Carmen Machi o Cecilia Roth. També participa en la sèrie el cantant Albert Pla, que interpreta el Pep, un fanàtic religiós que queda fascinat per la mare de l'Enric i la Irene, la Montserrat, i comença una nova família amb ella.

No és la primera vegada que la religió té un paper important en una obra dels Javis. La llamada, el seu debut teatral i posteriorment cinematogràfic, explicava la història de dues amigues fascinada per l'electrollatí que durant un campament d'estiu viuen una experiència transformadora. Mentre la María rep cada nit la visita de Déu, que li canta cançons de Whitney Houston, la Susana descobreix que li agraden les dones. Quan la parella va estrenar la pel·lícula, Ambrossi va detallar que sempre ha tingut a prop seu gent creient perquè va anar a una escola de l'Opus Dei. "Des de molt petit he tingut gent pròxima que et diu que veu Déu i que hi parla. És gent que no ho oculta i a qui jo respecto molt”, explicava llavors. Però mentre a La llamada la fe era una via per a la realització personal, a La Mesías és una eina de dominació.