Jennifer Aniston: "És massa fàcil fer desaparèixer algú instantàniament amb un sol clic"

Era el març del 2020. Feia sis setmanes que The morning show –la sèrie de gran pressupost d'Apple TV+ sobre un magazín televisiu matinal– rodava la segona temporada quan, de sobte, tot va quedar aturat de cop. "Era un dimecres a la nit i discutíem una escena que havia de rodar l'endemà", recorda Jennifer Aniston, que hi interpreta una de les copresentadores del xou (fictici) i que, a més, és una de les productores executives de la sèrie. "Anàvem rebent correus electrònics dient que si una gran empresa i la de més enllà havien plegat veles. Després van arribar les notícies que Tom Hanks i Rita Wilson estaven malalts i, tot d'una, el món s'acabava".

La producció es va interrompre finalment l'11 de març, els tècnics i els intèrprets es van dispersar i els productors van començar a pensar com podria continuar la sèrie. Quan van tornar a treballar, ja remotament, van decidir repensar la temporada. El repte més immediat consistia en incorporar el coronavirus a les trames, però la pandèmia tot just començava i ningú sabia encara com evolucionaria. El dilema no deixava de ser un mirall del que ja havia passat durant la primera temporada, quan la indignació expressada pel moviment #MeToo va acabar afectant el que ja s'havia escrit al guió.

The morning show va ser presentada a so de bombo i platerets com el mascaró de proa de la nova Apple TV, el 2019. Estava inspirada vagament en el llibre de no-ficció Top of the morning, de Brian Stelter, on s'explica l'agressivitat entre bambolines del món de la televisió matinal. Tot i que primer se centrava en les baralles internes entre Alex Levy (Aniston) i la seva copresentadora Bradley Jackson (Reese Witherspoon), la sèrie es va reinventar i va assumir noves ambicions per reflectir els canvis que havia dut el moviment #MeToo.

Impossible esquivar el virus

Després de desemmascarar l'anterior copresentador de l'Alex, Mitch Kessler (Steve Carell), com a depredador sexual reincident, The morning show explorava les repercussions per a les víctimes però també com ho veia el personal de la cadena fictícia UBA, que havia ignorat, tolerat o fins i tot afavorit aquelles pràctiques. Amb la segona temporada, el grup de guionistes encapçalats per Kerry Ehrin també van haver de tirar enrere i reescriure-ho tot. "Per a un xou que parla sobre com és el món que vivim, la pregunta era inevitable: 'Podem ignorar tot això?'", explicava Michael Ellenberg, productor executiu i cap executiu de Media Res, l'estudi rere la sèrie. Era impossible passar-ho per alt, van concloure.

"Havíem de narrar quins temps vivien els personatges, de manera que la conversa de seguida va derivar en com els explicàvem", continua Ellenberg. "Kerry va defensar aferrissadament que no especuléssim amb el futur, sobre quant duraria la pandèmia, sobre si seria permanent o com seria l'endemà... Així que de seguida ens vam aferrar a la idea de centrar-nos només en aquella fase d'expansió, quan el coronavirus encara era una bomba sota la taula".

La segona temporada s'ambienta, doncs, en els tres primers mesos del 2020. El virus ha colpejat la Xina i a poc a poc creix l'amenaça d'estendre's per tot el món. Alhora, tots els personatges de la sèrie viuen un moment molt introspectiu, perquè han d'examinar la seva identitat en uns temps en què els conceptes de poder, raça i privilegi s'estan modificant. "La primera temporada girava al voltant de les repercussions del moviment #MeToo. Es tractava d'aixecar les pedres i mirar què s'hi amagava a sota", explica Mimi Leder, directora i productora executiva de la sèrie. "La segona temporada tracta sobretot de la identitat. I ens fem moltes preguntes sobre la cultura de la cancel·lació, la sexualitat, les races... I demanem als nostres personatges que examinin qui són en realitat".

En uns temps en què exigeix certa valentia defensar que no totes les conductes sexuals equivocades són iguals, The morning show s'atreveix a entomar directament la qüestió. Els personatges més joves i els més veterans topen i hi ha opinions divergents sobre la manera de tractar comportaments que se solien acceptar i que ara han quedat proscrits. ¿Es pot acceptar, per exemple, que el pecat d'en Mitch és un d'aquells dels quals pots redimir-te? En una escena especialment memorable, la Bradley renya una periodista que ha escrit un llibre sobre la cadena, apel·lant al perdó i la compassió. "La pregunta és: '¿Com ho fem per tenir més pietat, com a persones, envers els altres?'", declara Witherspoon, que n'és també la productora executiva. "¿Què en fem, de la gent que està profundament penedida, o que ha comès ofenses perdonables? No crec que, com a societat, ens hàgim respost això encara".

Amb tot, els personatges ficticis de la sèrie reflecteixen els canvis reals a la indústria, admet Witherspoon. Entre altres coses, segons explica, ara hi ha una formació específica sobre assetjament abans de començar un rodatge, cosa que hauria sigut impensable fa ben pocs anys. "Hi ha molta més consideració sobre el benestar emocional de la gent", detalla l'actriu. "I això genera un entorn més segur en el qual poder ser creatiu. Tot té la seva complexitat, però estic contenta de tenir un espai de feina més segur".

Un rodatge emocionalment dur

La filmació de la sèrie es va reprendre finalment la tardor del 2020, quan les vacunes per al covid-19 encara no estaven disponibles. Alguns dels tècnics i dels actors s'havien mudat, o no se sentien segurs treballant, i no hi van tornar. La producció es va interrompre alguns cops més, no pas perquè ningú caigués malalt, sinó per les restriccions dictades pel govern. Com ha passat amb altres ficcions rodades durant la pandèmia, es van adoptar protocols molt rigorosos sobre tests, higiene, equips protectors i comportament als sets de rodatge, per molt que els personatges no duguin mascaretes mentre graven escenes. Van ser moments de gran tensió, explica Aniston, accentuats pel mateix pes específic del guió. (La temporada inclou moltes confrontacions, reconsideracions, introspeccions i llàgrimes.)

"Tot i que soc molt despreocupada i sempre porto el somriure posat, vaig acabar exhausta de tant plorar i cridar", reconeix. "Els meus pobres ulls van trigar setmanes a desinflar-se de tantes emocions". I, mentre tot això passava, Aniston i els seus companys de Friends gravaven el llargament anticipat –i també diverses vegades demorat– episodi de reunió. Tornar, enmig d'aquestes setmanes greus, a la comèdia lleugera que va definir la seva carrera va ser una experiència marejadora, explica. "Tots vam pecar de certa ignorància, a l'hora d'acceptar fer la reunió", confessa. "Estaven pensant: 'Oh, que divertit que serà tornar al plató 24 i trobar-lo tal com estava, tal com el vam deixar'. Però va ser un cop emocional de primer nivell. Resulta que no és tan fàcil, viatjar en el temps!"

L'actriu recorda el moment d'abaixar la persiana de la cèlebre sitcom, després d'una dècada, l'any 2004. "A tots ens brillaven els ulls i estàvem plens d'il·lusió, esperant menjar-nos el futur", recorda Aniston. "Però tots havíem d'encarar moltes coses. Algunes veritats doloroses, i canvis, i pèrdues, i nens, i casaments, i divorcis i avortaments espontanis... Una de les coses que realment més em van tocar va ser adonar-me que hi va haver un temps en què tot era molt més simple. Per començar, no teníem xarxes socials".

No hi ha hagut cap anunci sobre una possible tercera temporada de The morning show, però queda clar que encara hi ha un munt d'afers per explorar, començant per com els personatges aconsegueixen superar els traumes del 2020. Més enllà de la pandèmia, encara hi ha oberta la pregunta de què passa amb la gent que és arrossegada per un escàndol públic. "Espero que, quan estiguem tan enfadats, ens prenguem un moment per reflexionar, per considerar cada cas individualment i per fer servir el procés correcte per decidir", declarava Aniston. "És massa fàcil fer desaparèixer algú instantàniament amb un sol clic".

Copyright: The New York Times