L'última fotografia de Minolta, el gegant japonès de les càmeres analògiques

A principis del 2006, la indústria fotogràfica mundial vivia un autèntic terrabastall. La irrupció de la fotografia digital havia deixat els fabricants històrics en una situació molt complicada. Si el 1998 la producció de càmeres amb rodet havia marcat el rècord històric mundial, tan sols set anys després el panorama no tenia res a veure: més del 95% de les càmeres que es produïen al món ja eren digitals, segons dades de CIPA, la patronal japonesa que agrupa les grans empreses de fotografia.

"A principis dels 2000, la fotografia digital va viure una gran expansió", certifica Andrei Boar, professor de la Barcelona School of Management de la UPF. "La tecnologia va arrelar fort entre els consumidors i, en un món encara sense telèfons intel·ligents, tothom qui volia fer fotos necessitava tenir una càmera", recorda l'expert. En aquest context, els fabricants de càmeres van haver d'adaptar a correcuita els seus models de producció per donar resposta a la nova demanda. "A més d'invertir en recerca per fer càmeres digitals", afegeix. 

Reajustar els models de producció que durant dècades els havien fet regnar va ser un procés traumàtic. El 27 d'octubre del 2004, Kodak va anunciar el tancament de dos laboratoris de processament de fotografies que tenia a Espanya i va dir que prescindiria de 15.000 treballadors a tot el món. El 19 de gener del 2006, Nikon va comunicar que deixaria de fabricar càmeres analògiques perquè tan sols li suposaven un 3% de les vendes. Quinze dies després, Fuji va acomiadar 5.000 treballadors.

Enmig d'aquesta voràgine, Minolta, una de les marques japoneses amb més història, també va tirar la tovallola. "A partir del 31 de març del 2006, Minolta es retirarà del negoci de les càmeres", va anunciar la companyia en un comunicat. Fundada el 1928, havia estat la primera empresa a crear una càmera analògica reflex de 35 mil·límetres amb enfocament automàtic integrat. Amb els anys s'havia anat diversificant i comercialitzava accessoris, fotocopiadores, faxos i impressores làser, però l'arribada de la fotografia digital la va deixar tocada de mort. 

"Quan van començar a aparèixer les primeres càmeres digitals, el sector va viure un munt de fusions i adquisicions d'empreses", diu Boar. El 2003 la nova tecnologia ja havia fet perdre quota de mercat a Minolta en favor de marques com Sony i Canon. Per intentar parar-ho, es va fusionar amb Konica, una de les altres firmes insígnia de la fotografia fundada el 1873. La suma de les dues companyies les va situar momentàniament com a quart fabricant de càmeres del Japó, però el grup va continuar sense aixecar el cap.

Incapaç de virar amb èxit cap a la fotografia digital, el juliol del 2005 Konica Minolta va signar una aliança amb Sony per desenvolupar conjuntament càmeres digitals. Però la situació ja era insostenible. Aquell any, la divisió de càmeres va tancar l'exercici amb 63,4 milions de dòlars de pèrdues i la companyia va decidir vendre-la a Sony, que vivia un dels moments més dolços.