L’audiència beneeix la missa

BarcelonaSi s’ha de jutjar per les dades d’audiència, no sembla que la proposició no de llei presentada per Units Podem per fer desaparèixer les misses de La 2 compti amb el suport de la societat espanyola. El partit de Pablo Iglesias va presentar el 20 de febrer al Congrés una proposta per instar Radiotelevisió Espanyola a “suprimir les emissions de misses que setmanalment es programen” i a “mantenir-se neutral, aconfessional i respectuosa amb totes les creences i ideologies de la ciutadania”. El text es va donar a conèixer el 7 de març, quan es va publicar al Butlletí Oficial de les Corts, i cinc dies més tard, diumenge passat, la primera missa emesa després d’aquest moviment de Podem es va convertir en la més vista de la història a La 2: 1.007.000 espectadors i un 19,3% de quota de pantalla a Espanya.

En tot el dia, cap altre programa no va aconseguir un share i, de fet, la Santa Misa -així es titula oficialment el programa- va més que doblar el segon espai més vist de la seva franja, la redifusió a Antena 3 de Tu cara no me suena todavía, que durant els 45 minuts que va durar l’emissió religiosa -de 10.40 a 11.25 del matí- es va situar a l’entorn del 9%. El programa de La 2 es va col·locar en la 37a posició del rànquing diari, per davant d’espais com El objetivo de Ana Pastor (970.000 espectadors), la segona edició de Noticias Cuatro (871.000) i el concurs Saber y ganar, que amb 798.000 seguidors va ser el segon programa més vist del dia a La 2.

En els últims cinc anys, la millor audiència que havia aconseguit la Santa Misa eren els 545.000 espectadors i el 10% de quota del 19 de febrer del 2012, i aquesta temporada l’espai tenia fins ara una mitjana d’un 6,6%, amb 327.000 seguidors -dels quals, un 72,1% són dones i un 83,5% tenen més de 65 anys-. Aquestes xifres ja convertien el programa en un dels més vistos del segon canal de TVE -que des del setembre té un share mitjà d’un 2,6%-, però l’emissió de la setmana passada va triplicar aquests resultats.

Espai per a tothom

A la seva proposició no de llei, que s’haurà de debatre a la comissió de control parlamentari a RTVE, Podem recorda que la Constitució defineix Espanya com un estat “aconfessional”. “A Espanya conviuen persones de moltes ideologies i de diferents creences religioses: catòliques, islàmiques, evangelistes, ortodoxes, atees, agnòstiques o jueves”, afegeix el text, i argumenta: “Davant la impossibilitat de donar cabuda a tots i cadascun d’aquests sistemes ideològics i conjunt de creences, i perquè cap persona es pugui sentir discriminada, l’actitud més sensata d’una televisió pública és la d’absoluta neutralitat en matèria d’ideologies, religió o creences”.

TVE només emet oficis religiosos catòlics, però aquesta no és l’única confessió que té espai a la graella de La 2: fruit d’un acord aprovat el 1982, cada diumenge al matí la cadena emet un bloc de programes religiosos que arrenca amb Medina -dedicat a l’islam-, continua amb Buenas noticias TV -sobre l’evangelisme- i Shalom -centrat en el judaisme- i s’acaba amb diversos espais vinculats a l’Església catòlica: Últimas preguntas, Pueblo de Dios i El día del señor. Aquest últim espai, que inclou la Santa Misa, retransmet cada diumenge, en directe, una eucaristia des d’una església diferent de l’Estat. Una de les emissions més polèmiques va ser la del 6 d’abril del 2012, durant la qual el bisbe d’Alcalá de Henares, Juan Antonio Reig Pla, va carregar contra l’homosexualitat i l’avortament. El cas va acabar arxivat per la justícia.

Poques complicitats

La petició de Podem ha sigut acollida amb fredor pels principals partits espanyols, i fins i tot Ramón Espinar, senador de la formació lila, va expressar els seus “dubtes” sobre la qüestió en una entrevista a TVE. El líder de Ciutadans, Albert Rivera, va assenyalar inicialment que “s’ha de poder parlar de si hi ha d’haver més actes d’altres confessions”, però dimarts, davant del seu grup parlamentari, ho va qualificar d’“ocurrència”. “Ara resulta que el gran problema d’Espanya és la missa de TVE”, va ironitzar. Des del PSOE, el diputat José Miguel Camacho no veu “cap inconvenient” en la presència de misses a la televisió pública, perquè “no fan mal a ningú: qui no la vol veure no la veu, i punt”.

Pel que fa al PP, diversos càrrecs del partit van contribuir a difondre el cap de setmana passat, a través de les xarxes, un missatge que animava a sintonitzar la missa de diumenge i que ajuda a explicar l’insòlit increment d’audiència de l’espai.

Rècord de la temporada a Catalunya

A Catalunya, La 2 no ofereix la mateixa missa que a la resta de l’Estat, sinó una produïda des de Sant Cugat i en català. El programa, el més veterà de l’actual oferta de televisió en llengua catalana, celebrarà a l’octubre el 35è aniversari. L’emissió de diumenge passat també va notar un creixement notable d’audiència -va ser la més vista dels últims quatre anys-, però sense arribar a les xifres obtingudes a Espanya: va reunir 60.000 persones i va fer una quota d’un 7,6%, però va quedar lluny de liderar la franja.

Amb un 3,4% de share mitjà, la missa de La 2 supera clarament la que ofereix l’últim diumenge de cada mes, des de Montserrat, TV3, que es queda amb un 1,5% aquesta temporada. A més d’aquest espai, la televisió pública catalana emet cada diumenge el programa Signes dels temps, sobre religió catòlica, i, un cop al mes, Néixer de nou, dedicat al protestantisme.