La 'Macarena' oberta en canal: Movistar+ n'analitza l'èxit... i les trifulgues

BarcelonaNo passarà a la història de la musicologia, però deu haver-hi pocs racons al planeta on, si en un estadi sona la Macarena, no hi hagi la reacció del públic de començar a ballar-la i cantussejar-la. Aquest èxit global compleix 30 anys i Movistar ha volgut explicar-ne l'atzarosa història en una docusèrie de dos episodis que s'estrena aquest dilluns amb el segell de la productora de Jordi Évole. Al llarg d'una hora i mitja, es narra la història de com dos músics andalusos de rumba, especialistes en festes privades per a l'aristocràcia espanyola, van aconseguir que el seu tema sobre una jove amb tendències adúlteres que busca escalar socialment es colés dalt de tot del Billboard americà. O, com deia un dels dos membres de Los del Río rememorant el moment en què els van donar la notícia de ser número 1 als Estats Units: "¿El Billboard? ¿Eso qué es lo que es?"

La docusèrie Macarena detalla com es va crear la cançó, a partir d'una jove ballarina anomenada Magdalena que va acompanyar Los del Río en una d'aquestes festes privades. I, com sol passar quan hi ha molt de diners en joc, narra també les pugnes per atribuir-se l'autoria de tota la cançó o d'una part, des del ball simple, ideal per ser repetit a les discoteques, fins al crit de "Aaaaar!" que corona cada tornada. Productors, directors de discogràfica i els mateixos músics intenten establir de la manera més generosa possible quina parcel·la del mèrit creuen que se'ls hauria d'atribuir. Tot això mentre un musicòleg explica que ha dedicat set anys a l'estudi de la peça per mirar de trobar l'entrellat de per què, entre tantes cançons que ho han petat un estiu, precisament aquesta ha aconseguit la immortalitat.

Una altra pota del treball ressegueix les traces del seu èxit: ha sonat a la mitja part de la Super Bowl, als Jocs Olímpics d'Atlanta i al Vaticà, va ser himne electoral de la campanya de Bill Clinton, té més de 5.000 versions registrades arreu del món i fins i tot hi ha un equip d'investigadors de l'Hospital Clínic de Barcelona que va assegurar que el ritme de la cançó ajuda a mesurar les compressions en cas de reanimació cardiopulmonar.